CAMBRA AGRÍCOLA DE L’EMPORDÀ (Historia local)
El volum analitza les vessants arquitectònica, econòmica i social de la Cambra Agrícola de lEmpordà. Aquesta institució fou creada per sectors de la burgesia agrària empordanesa per respondre a les seves necessitats econòmiques i al seu projecte polític. El model sexpandí fora de lEmpordà i es creà un Butlletí, font principal per estudiar el corpus ideològic de lentitat, la seva presència en lespai públic i les línies organitzatives internes. El volum analitza també la incidència en lespai públic dun edifici social en un lloc destacat de Figueres que té una importància arquitectònica de primer ordre, relacionat amb el moviment modernista local.
El volum analitza les vessants arquitectònica, econòmica i social de la Cambra Agrícola de lEmpordà. Aquesta institució fou creada per sectors de la burgesia agrària empordanesa per respondre a les seves necessitats econòmiques i al seu projecte polític. El model sexpandí fora de lEmpordà i es creà un Butlletí, font principal per estudiar el corpus ideològic de lentitat, la seva presència en lespai públic i les línies organitzatives internes. El volum analitza també la incidència en lespai públic dun edifici social en un lloc destacat de Figueres que té una importància arquitectònica de primer ordre, relacionat amb el moviment modernista local.LA TIERRA DE VERA (Historia local)
La presente obra incluye una serie de trabajos que tienen en común el estudio de distintas épocas y aspectos de la tierra de Vera, situada en el levante almeriense. Desde una perspectiva multidisciplinar, científicos, arqueólogos, filólogos, arquitectos urbanistas, historiadores, economistas y profesores de distintas materias, nos acercan a la historia acaecida en estas tierras. Si bien podría pensarse que es una obra centrada en la historia local, el tratamiento de los distintos temas rebasa este marco y la contextualización que se realiza en los diferentes trabajos nos permite extraer argumentos útiles para la interpretación de una historia que supera lo regional. Las características de la tierra de Vera y los distintos sucesos que han tenido lugar a lo largo de su historia configuraron determinados rasgos que permiten su calificación como un territorio vulnerable y de frontera. Por estas razones, la obra también permite extraer valiosas enseñanzas sobre los comportamientos económicos, sociológicos y políticos acontecidos en un territorio con estos atributos.
La presente obra incluye una serie de trabajos que tienen en común el estudio de distintas épocas y aspectos de la tierra de Vera, situada en el levante almeriense. Desde una perspectiva multidisciplinar, científicos, arqueólogos, filólogos, arquitectos urbanistas, historiadores, economistas y profesores de distintas materias, nos acercan a la historia acaecida en estas tierras. Si bien podría pensarse que es una obra centrada en la historia local, el tratamiento de los distintos temas rebasa este marco y la contextualización que se realiza en los diferentes trabajos nos permite extraer argumentos útiles para la interpretación de una historia que supera lo regional. Las características de la tierra de Vera y los distintos sucesos que han tenido lugar a lo largo de su historia configuraron determinados rasgos que permiten su calificación como un territorio vulnerable y de frontera. Por estas razones, la obra también permite extraer valiosas enseñanzas sobre los comportamientos económicos, sociológicos y políticos acontecidos en un territorio con estos atributos.SABADELL (Historia local)
L'objectiu que s'amaga darrere aquest llibre és donar a conèixer alguns dels aspectes generals de la ciutat de Sabadell. El lector d'aquesta publicació pot trobar en les seves pàgines tot un seguit de pinzellades que l'ajudaran a entendre millor que és això que anomenem Sabadell. En el llibre es tracten aspectes ben diferenciats de la ciutat: la seva geografia, física i humana, la seva economia, la seva història i la seva cultura.
L'objectiu que s'amaga darrere aquest llibre és donar a conèixer alguns dels aspectes generals de la ciutat de Sabadell. El lector d'aquesta publicació pot trobar en les seves pàgines tot un seguit de pinzellades que l'ajudaran a entendre millor que és això que anomenem Sabadell. En el llibre es tracten aspectes ben diferenciats de la ciutat: la seva geografia, física i humana, la seva economia, la seva història i la seva cultura.POBLET, SU ORIGEN, FUNDACION, BELLEZAS, CURIOSIDADES, RECUERDOS HISTÓRICOS Y DESTRUCCION (Historia local)
DESCRIPCIÓN HISTÓRICA DEL REAL BOSQUE Y CASA DE ARANJUEZ (Historia local)
COMPENDIO DE HISTORIA DE NUESTRA SEÑORA DEL TREMEDAL (Historia local)
HISTORIA DE TERUEL (Historia local)
Humilde obra, según palabras del propio autor, que guarda las glorias de sus mayores. La Historia de Teruel abarca desde la antigüedad y sus primeros pobladores hasta la conclusión de la Guerra Civil e incluye unos capítulos sobre sus hijos más notables, los Amantes de Teruel y los Obispos en una primera parte. En la segunda habla más extensamente sobre la Teruel moderna, sus calles, plazas y otros edificios notables o históricos de la ciudad.
Humilde obra, según palabras del propio autor, que guarda las glorias de sus mayores. La Historia de Teruel abarca desde la antigüedad y sus primeros pobladores hasta la conclusión de la Guerra Civil e incluye unos capítulos sobre sus hijos más notables, los Amantes de Teruel y los Obispos en una primera parte. En la segunda habla más extensamente sobre la Teruel moderna, sus calles, plazas y otros edificios notables o históricos de la ciudad.GUIA DE LOS MONUMENTOS HISTÓRICOS Y ARTÍSTICOS DE LOS PUEBLOS DE LA PROVINCIA DE SEVILLA (Historia local)
L’ENIGMA PARROT (Historia local)
Jaume Banqué Bas, conegut com lo Parrot, és un dels personatges més populars i interessants de la història de Mollerussa i de la seva comarca i alhora un dels més desconeguts. El 7 de novembre de 1846 és afusellat a Lleida acusat de ser el més gran encobridor i protector de lladres i de dirigir una extensa xarxa de malfactors amb ramifi cacions a la majoria de pobles de la plana de Lleida. Lo Parrot de Mollerussa podria no tenir res a veure amb el delicte que el va dur a la seva dissortada fi i, de retruc, la resta dexecutats ho podien haver estat de forma injusta. El cas Parrot és ple dincongruències, de falsificacions i de tèrbols interessos. Hi podria haver un terrible complot dabast estatal. Un vel de misteri cobreix encara tota aquella història. El present treball és una contribució ineludible al seu esclariment.
Jaume Banqué Bas, conegut com lo Parrot, és un dels personatges més populars i interessants de la història de Mollerussa i de la seva comarca i alhora un dels més desconeguts. El 7 de novembre de 1846 és afusellat a Lleida acusat de ser el més gran encobridor i protector de lladres i de dirigir una extensa xarxa de malfactors amb ramifi cacions a la majoria de pobles de la plana de Lleida. Lo Parrot de Mollerussa podria no tenir res a veure amb el delicte que el va dur a la seva dissortada fi i, de retruc, la resta dexecutats ho podien haver estat de forma injusta. El cas Parrot és ple dincongruències, de falsificacions i de tèrbols interessos. Hi podria haver un terrible complot dabast estatal. Un vel de misteri cobreix encara tota aquella història. El present treball és una contribució ineludible al seu esclariment.UN ARBRE FERM. ELS NOBLES LLISSACH I CATALUNYA (1213-2013). L’ESCOLA LLISSACH DE SANTPEDOR (Historia local)
La noble família Llissach va marxar del Llenguadoc (Occitània) el 1213, després de la mítica batalla de Muret. S'instal·là a Barcelona, i més tard a Santpedor, exercint un paper destacat en el món financer, mercantil i polític de Catalunya. El 1577 s'instal·là a Santpedor on van exercir de teixidors. Del 1660 al 1675 fou l'home més poderós de la Catalunya Central. Durant uns 150 anys, fins cap al 1870 la família tingué el control polític de la ciutat de Manresa. L'any 1880 va morir l'últim hereu, Narcís Llissach i Fransoy. Sense descendents, heretà la seva germana, Concepció, casada amb Antoni Jover i Sans, de la família fundadora de la Banca Jover. La filla, Serafina de Jover i de Llissach, fundà les Escoles Llissach de nens i nenes l'any 1897 a Santpedor.
La noble família Llissach va marxar del Llenguadoc (Occitània) el 1213, després de la mítica batalla de Muret. S'instal·là a Barcelona, i més tard a Santpedor, exercint un paper destacat en el món financer, mercantil i polític de Catalunya. El 1577 s'instal·là a Santpedor on van exercir de teixidors. Del 1660 al 1675 fou l'home més poderós de la Catalunya Central. Durant uns 150 anys, fins cap al 1870 la família tingué el control polític de la ciutat de Manresa. L'any 1880 va morir l'últim hereu, Narcís Llissach i Fransoy. Sense descendents, heretà la seva germana, Concepció, casada amb Antoni Jover i Sans, de la família fundadora de la Banca Jover. La filla, Serafina de Jover i de Llissach, fundà les Escoles Llissach de nens i nenes l'any 1897 a Santpedor.NOTICIAS DE LA HISTORIA GENERAL DE LAS ISLAS DE CANARIA (4 TOMOS) (Historia local)
BOABDIL: GRANADA Y LA ALHAMBRA HASTA EL SIGLO XVI (Historia local)
LOS CINES OLVIDADOS (Historia local)
Valencia siempre ha sido ciudad de cines. En 2014 se publicó una gran obra: “El Libro de los Cines de Valencia (1896-2014)”, donde Miguel Tejedor detalla con maestría la práctica totalidad de locales que afloraron en la capital en épocas doradas, algunos con pasado ilustre. El proyecto no pudo abarcar la amplísima relación de cines pioneros que llegaron a existir desde 1896, entre pabellones ambulantes, teatros convertidos, locales históricos y otros menos relevantes y efímeros que casi no dejaron rastro. Este libro rescata del olvido a todos ellos e incluye también a diversos cine-clubs y terrazas de verano, extendiendo el ámbito de actuación a pedanías y pueblos limítrofes. En total describe 95 salones inéditos con profusión de datos y fechas y más de 500 ilustraciones aunque la reseña o mención engloba a unos 300, completándose con esta recopilación la historia de los cinematógrafos de Valencia y de su entorno.
Valencia siempre ha sido ciudad de cines. En 2014 se publicó una gran obra: “El Libro de los Cines de Valencia (1896-2014)”, donde Miguel Tejedor detalla con maestría la práctica totalidad de locales que afloraron en la capital en épocas doradas, algunos con pasado ilustre. El proyecto no pudo abarcar la amplísima relación de cines pioneros que llegaron a existir desde 1896, entre pabellones ambulantes, teatros convertidos, locales históricos y otros menos relevantes y efímeros que casi no dejaron rastro. Este libro rescata del olvido a todos ellos e incluye también a diversos cine-clubs y terrazas de verano, extendiendo el ámbito de actuación a pedanías y pueblos limítrofes. En total describe 95 salones inéditos con profusión de datos y fechas y más de 500 ilustraciones aunque la reseña o mención engloba a unos 300, completándose con esta recopilación la historia de los cinematógrafos de Valencia y de su entorno.






