És una recopilació duna cinquantena de cançons populars que expliquen esdeveniments importants del nostre país. Cançons que els catalans hem teixit al llarg del temps i que persisteixen més enllà del record dels fets que les originaren o que glossen. És una manera diferent dabordar la història en veu dels propis usuaris. Tot furgant dins la seva memòria i gràcies a les cançons populars, aconseguim treure uns fets que han estat llargament recordats. Hem fet una selecció que abasta més de 700 anys, essent els fets més recents també els més recordats. La gran majoria de cançons aquí reproduïdes són, tant pel que fa a la lletra com a la música, recollides de primera mà pel Grup de Recerca Folklòrica dOsona. Així doncs, a linterès propi del recull i de la contextualització històrica de cada una de les cançons, hi hem dafegir també el valor que tenen les peces inèdites.
Libro de carácter humorístico y satírico en la que escriben pequeños capítulos en forma de elogio. Hay elogios al cerdo, a la ensalada, al cirujano, etc.
Esta obra surge como necesidad de concretar el campo de las investigaciones acerca del folclore. Para ello se invitó a todas las regiones a que formen su respectivo folclore y la andaluza fue la primera en hacerlo. Para ello se creó el Folclore andaluz, sociedad que tiene por objeto recoger y estudiar y el saber y las tradiciones populares de Andalucía.
Este libro intenta dar algunas ideas sobre lo que han sido y son la literatura y las literaturas en la vida del hombre, y ello desde Homero y aun antes, desde que el hombre es hombre, hasta el siglo XVII d. C. Este es el ambicioso intento de este libro. Ninguno conocemos todas las Literaturas unidas al que llamamos Río de la Literatura: las que van desde el Sumerio al Próximo Oriente, luego al Griego, al Latín y a las Literaturas descendientes de éste en Europa, hasta la fecha indicada. En suma, se trata de estudiar las relaciones dentro de las diversas fases dela Literatura, fundadas todas en universales humanos a partir de los míticos y legendarios, y nacida siempre, en definitiva, en la fiesta popular. Porque la literatura viene de y es una fiesta, nos permite descansar y pensar, romper, aunque sea por un momento, los límites angostos en que nos movemos. Y ello siempre y ahora mismo.
"Fiula" és, a La Granja d'Escarp, la pala que distribuieix l'aigua de reg als bancals. El pagès sembla que sigui dun altra civilització, dun món tancat, complicat i difícil dentendre. En Jordi, home de ciutat, amb coneixements, tecnologia i estrès, es dóna per entès que malgrat no té el que vol, és lhome modern que intenta buscar el per què de tot plegat. El pagès, en canvi, va a lhorta dia sí dia també. Encarregat de ser la reserva del rebost de tots, és ignorat i a cops menyspreat en algun acudit o llegenda. Pagesos que viuen a la ciutat, al camp o al desert. En definitiva gent encuriosida, sempre caminant, en busca de la seva naturalesa, prop de la seva família, dels seus amics, del seu gos, apreciant tot el que veu i estimant el que imagina, esperant sempre el miracle de lany que ve, mentre va assaborint cada nus que va sortint en cada branca, dallò que ha plantat o simplement ha anat cuidant.
És una recopilació duna cinquantena de cançons populars que expliquen esdeveniments importants del nostre país. Cançons que els catalans hem teixit al llarg del temps i que persisteixen més enllà del record dels fets que les originaren o que glossen. És una manera diferent dabordar la història en veu dels propis usuaris. Tot furgant dins la seva memòria i gràcies a les cançons populars, aconseguim treure uns fets que han estat llargament recordats. Hem fet una selecció que abasta més de 700 anys, essent els fets més recents també els més recordats. La gran majoria de cançons aquí reproduïdes són, tant pel que fa a la lletra com a la música, recollides de primera mà pel Grup de Recerca Folklòrica dOsona. Així doncs, a linterès propi del recull i de la contextualització històrica de cada una de les cançons, hi hem dafegir també el valor que tenen les peces inèdites.
Libro de carácter humorístico y satírico en la que escriben pequeños capítulos en forma de elogio. Hay elogios al cerdo, a la ensalada, al cirujano, etc.
Esta obra surge como necesidad de concretar el campo de las investigaciones acerca del folclore. Para ello se invitó a todas las regiones a que formen su respectivo folclore y la andaluza fue la primera en hacerlo. Para ello se creó el Folclore andaluz, sociedad que tiene por objeto recoger y estudiar y el saber y las tradiciones populares de Andalucía.
ÍndiceÍndice: -Tomo I: Introdución Obxetivos do traballo. Fontes. Documentación consultada. Normas de transcripción. Índices. Bibliografía. Documentación (1200-1500). Doc 1 ao 393 (1200-1450) -Tomo II: Documentación (1200-1500) Doc 394 ao 741 (1450-1482) -Tomo III: Documentación (1200-1500) Doc 742 ao 971 (1482-S.XV) -Anexos: Índices Índice toponímico. Índice onomástico xeral. Índice socio-profesional xeral. Índice onomástico de Celanova. Índice socio-profesional de Celanova. 
Este libro intenta dar algunas ideas sobre lo que han sido y son la literatura y las literaturas en la vida del hombre, y ello desde Homero y aun antes, desde que el hombre es hombre, hasta el siglo XVII d. C. Este es el ambicioso intento de este libro. Ninguno conocemos todas las Literaturas unidas al que llamamos Río de la Literatura: las que van desde el Sumerio al Próximo Oriente, luego al Griego, al Latín y a las Literaturas descendientes de éste en Europa, hasta la fecha indicada. En suma, se trata de estudiar las relaciones dentro de las diversas fases dela Literatura, fundadas todas en universales humanos a partir de los míticos y legendarios, y nacida siempre, en definitiva, en la fiesta popular. Porque la literatura viene de y es una fiesta, nos permite descansar y pensar, romper, aunque sea por un momento, los límites angostos en que nos movemos. Y ello siempre y ahora mismo.
"Fiula" és, a La Granja d'Escarp, la pala que distribuieix l'aigua de reg als bancals. El pagès sembla que sigui dun altra civilització, dun món tancat, complicat i difícil dentendre. En Jordi, home de ciutat, amb coneixements, tecnologia i estrès, es dóna per entès que malgrat no té el que vol, és lhome modern que intenta buscar el per què de tot plegat. El pagès, en canvi, va a lhorta dia sí dia també. Encarregat de ser la reserva del rebost de tots, és ignorat i a cops menyspreat en algun acudit o llegenda. Pagesos que viuen a la ciutat, al camp o al desert. En definitiva gent encuriosida, sempre caminant, en busca de la seva naturalesa, prop de la seva família, dels seus amics, del seu gos, apreciant tot el que veu i estimant el que imagina, esperant sempre el miracle de lany que ve, mentre va assaborint cada nus que va sortint en cada branca, dallò que ha plantat o simplement ha anat cuidant.
