Historia





Marta García Carrión (Requena, 1979) és doctora en història per la Universitat de València i professora al Departament d’Història Contemporània d’aquesta universitat. És autora de Sin cinematografía no hay nación: drama e identidad nacional en la obra de Florián Rey (2007) i Por un cine patrio. Cultura cinematográfica y nacionalismo español (2013), a més d’articles i contribucions a obres col•lectives. Així mateix, juntameant amb José Carlos Rueda, ha coordinat el volum Identitats nacionals a l’Estat espanyol. El cinema i la televisió de la revista Afers (2013). La seua investigació se centra en el món del cinema des de la perspectiva de les identitats nacionals i regionals, així com també de la relació entre el llenguatge fílmic i el nacionalisme. La difusió dels imaginaris nacionals i regionals ha estat, històricament, un dels elements més destacats d’un dels espectacles de masses més populars al País Valencià, el cinema, un tema, però, poc estudiat. Aquest llibre, de fet, és la primera aproximació als imaginaris fílmics valencians i al paper del cinema en la construcció de la identitat dels valencians, des de les primeres projeccions a la fi del segle XIX fins a la dictadura franquista. La regió en la pantalla analitza les pel•lícules i el material fílmic conservat, però també aborda l’evolució històrica del cinema, les seues relacions amb altres formes culturals i d’oci, les dificultats de la indústria del cine al País Valencià i la construcció d’una cultura cinematogràfica entre el públic valencià. S’hi presta especial interès a la presència del valencià o els símbols regionals en el cinema i la seua significació a la primera meitat del segle XX, en una narració històrica protagonitzada per noms tan diversos com ara Maximilià Thous, Concha Piquer, Vicent Blasco Ibáñez, Cifesa o El faba de Ramonet. El cinema valencià va patir una paradoxa: tot i que disposava de nombrosos materials per a construir-se (com ara elements literaris o pictòrics) i un públic molt receptiu, mai no es va consolidar una tradició veritablement sòlida. Marta García Carrión centra la seua investigació en el món del cinema des de la perspectiva de les identitats nacionals i regionals, així com també de la relació entre el llenguatge fílmic i el nacionalisme.





La guerra del Francès marca l’inici de l’època contemporània hispànica. Fins a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) no hi haurà cap esdeveniment històric tan transcendental i alhora tan tràgic, tant pel que fa a les seues característiques com a les seues consequències. Les Terres de l’Ebre, precisament per ser les que creua el gran riu, viuran intensament el conflicte, no només a escala militar sinó també política, social i econòmica. Conquerida la capital, Tortosa, el gener de 1811, després d’un llarg bloqueig i un fulgurant setge, es convertiran en la rereguarda francesa durant la subseguent conquesta de Tarragona i València. El 1812 les Terres de l’Ebre, ocupades fermament per les tropes franceses, comandades pel mariscal Suchet, seran incorporades a França, com la resta de Catalunya. Amb el reflux militar napoleònic, arran del desastre de Rússia, es veuran parcialment lliures de la presència gal·la a la segona meitat de 1813. En aquelles dates l’exèrcit espanyol iniciarà el bloqueig de la plaça forta de Tortosa, convertida en un dels últims reductes francesos. La seua guarnició no l’abandonarà, gràcies a l’acord Suchet-Wellington, fins al 18 de maig de 1814. Ja abans de retornar al control espanyol s’havien iniciat, tant en l’àmbit local com en l’hispànic, les lluites polítiques que caracteritzaran el regnat de Ferran VII i el principi de la fi de l’Antic Règim.



1. Antecedentes históricos. 2. El proceso de creación de la Universidad del País Vasco. 3. Consolidación y desarrollo de la UPV-EHU. 4. Una universidad joven y de masas. 5. La UPV-EHU en el siglo XXI: los nuevos retos.



El Poema babilónico de la Creación, conocido como Enuma eliš, constituye junto con el Poema de Gilgamesh y el Athrasis una de las grandes obras de la literatura mítico-épica de Babilonia y Asiria. Este poema de finales del segundo milenio, escrito en acadio, es tanto por su extensión como por su valor literario el texto más significativo de entre los diversos relatos de temática cosmogónica legados por la civilización sumeroacadia. Pieza clásica de poesía religiosa, el Enuma eliš recoge viejos mitemas de tradiciones más antiguas y los refunde en una nueva narración construida para ensalzar y glorificar la figura de Marduk y su ciudad, Babilonia. Describe el origen del universo; la lucha entre el dios Marduk y su antagonista, la diosa Tiamat; la entronización de Marduk, el gran demiurgo, y la ordenación del cosmos por este. La presente edición recoge otras narraciones cosmogónicas menores, también escritas en acadio, que ayudan a completar la visión de las diferentes tradiciones míticas existentes en la Mesopotamia preclásica.

Tots coincidim que una de les característiques més importants per a la implementació de polítiques culturals, gestionar la cultura i crear condicions per al desenvolupament és, segons E. Morin, la capacitat de contextualitzar. La complexitat de les nostres societats, i la duresa de la pobresa, ens ha ensenyat que no hi ha models preestablerts. No podem plantejar unes experiències com un mirall al que l'altre ens imiti. Podem aprendre de l'altre encara que l'altre no ens pot ensenyar si no situem la seva experiència en el nostre context. Reflexionar sobre el propi context és una tasca imprescindible per aproximar-nos a la realitat en la qual hem de treballar. Conèixer i adaptar els sabers, experiències, etc. a les nostres realitats és un treball que cadascú ha de fer a partir de l'estudi, observació i interpretació en proximitat.

En una serie de sesenta y cinco monografías realizadas por prestigiosos especialistas de diferentes universidades españolas, se presenta un completo y extenso recorrido a través de la historia de nuestra civilización y cultura, desde las primeras civilizaciones fluviales hasta la caída del Imperio Romano de Occidente. La cuidada selección de textos de autores antiguos, mapas, ilustraciones, cuadros cronológicos y orientaciones bibliográficas, junto con su gran extensión y rigor, hacen de esta colección un recurso imprescindible para la realización de trabajos monográficos, y /o la profundización sobre los temas referidos al Mundo Antiguo que se suelen abordar en los manuales al uso. Ello permite además que cada libro pueda funcionar como un capítulo diferenciado en el conjunto completo de la obra o bien, directamente, como una monografía especializada.

Libertas perfundet omnia luce! Aquesta frase, símbol de la Universitat de Barcelona, expressa la voluntat de fer arribar per tot arreu la llum del saber i la veritat de la nostra història des de la llibertat i la democràcia (...). .No caldria insistir en el desig lògic d?una institució que té més de mig mil·lenni al darrere de disposar d?un relat fidel dels fets que han marcat la seva història, dels esdeveniments socials i polítics de què ha estat partícip com a subjecte actiu o passiu (...)..El que ara considerem cabdal és el 75è aniversari de la promulgació de l?Estatut d?autonomia de la Universitat de Barcelona del mes de setembre de 1933 (...). .No podíem deixar passar els tres quarts de segle de l?efemèride sense reflexionar sobre el que van representar els pocs mesos d?autonomia real, no gaire més enllà de la trentena. Cal restar al temps que hi ha entre setembre de 1933 i gener de 1939, dos períodes e què l?Estatut resta suspès: des dels fets d?octubre de 1934 fins al retorn de les esquerres el febrer de 1936, període durant el qual les idees progressistes queden congelades, i els mesos entre el juliol de 1936 i l?octubre de 1937, en què hi ha un rector-comissari i el patronat desapareix. I com que també cal saber ben bé d?on venim, del llunyà segle XV, per on hem transitat, enmig d?Àustries, de Borbons, de repúbliques, d?autonomies i de tota mena de circumstàncies econòmiques i socials, i cap on anem, des de la lluita contra el franquisme cap a la transició, la democràcia i el segle XXI, l?estructura del llibre ja estava ben perfilada.



Els processos revolucionaris que tenen com a conseqüència canvis especials en l'organització social, econòmica i política de les societats, han estat fenòmens excepcionals, però d'enorme transcendència dins la història contemporània. La Revolució Francesa del 1789, la Revolució Bolxevic del 1917, la Revolució Xinesa de 1949 i la Revolució Cubana del 1939, en serien exemples paradigmàtics. Aquest CD-ROM constitueix una guia per a l'estudi del primer dels processos esmentats, tant des del punt de vista metodològic com des de l'angle de la informació bàsica per a portar-lo a terme.