Historia



A esta obra debemos una visión más equilibrada de una vasta polémica: la discusión que contrasta -de 1750 a 1900- una América débil e inferior con una Europa madura y fuerte. Así aparece la defensa de los habitantes del continente americano, quienes le darán a la disputa un tono de encendido debate espiritual.















Libro perteneciente a la colección Biblioteca de la Provincia de Madrid, crónica general de sus pueblos, en el que se trata la historia de Guadarrama, su situación geográfica, número de habitantes, clima, historia natural, animal, vegetal y mineral, la hisdrografía, la industria, su arquitectura y los hombres ilustres que nacieron o vivieron en ella.



La irregular romanització de la península Ibèrica davant el perse­verant arrelament de les formes més recalcitrants d’indigenisme autòcton s’accentuà més arran del procés de fragmentació regional i germànica de l’última Antiguitat, mentre que l’època dels visigots només introduí una pàtina d’homologació cultural entre les elits dirigents, gràcies a l’acció de bisbats, concilis i monestirs. La conquesta islàmica dissolgué aquells fonaments febles i diri­gí els pobles i territoris hispànics sota una nova òrbita, molt més propensa a l’Orient que a les transformacions socials iniciades a l’Europa de l’alta Edat Mitjana. Aquesta situació d’hegemonia an­dalusina donà lloc a un efecte inesperat amb el naixement dels primers nuclis muntanyesos de resistència. Després, la decadència interna del califat de Còrdova afavorí el desenvolupament d’aque­lla heterogeneïtat de regnes i comtats sota les diverses formes del feudalisme, que amb una vocació guerrera i expansiva feren créixer un control territorial privatiu sobre un al-Àndalus retràctil, malgrat la recepció contínua de nous contingents nord-africans. El resultat final fou l’eclosió d’un planter de regnes cristians que rivalitzaren entre ells per aconseguir el predomini peninsular, fent possible la ignició des del segle XIII d’un conjunt molt diferenciat de pobles, territoris i sobiranies, que a pesar del procés d’acosta­ment dinàstic encapçalat per les respectives monarquies no s’es­talvià el respecte a les identitats polítiques i jurídiques vigents, les quals van augmentar en els segles XIV i XV. L’organització de les societats polítiques dels regnes, amb les corts, juntes, germandats, unions, diputacions i generalitats, però també amb lloctinències, governacions i audiències reials individualitzades, acabaren de dibuixar unes formes de govern pròpies en cada espai del com­plex mosaic ibèric. De fet, els Reis Catòlics, mitjançant la unió de les corones de Castella i Aragó, van reconèixer aquella herència tan carismàtica de l’Edat Mitjana que significa encara avui l’origen més remot de les moltes identitats hispàniques.



Este volumen, que cuenta con un índice de la historiadora de la Universidad de Santiago Margarita Barral Martínez, es el primer monográfico que se publica sobre la Exposición Regional de 1909. La colección de imágenes e ilustraciones aquí reunidas –más de setenta– constituye la más completa editada hasta hoy.

El interés por los Fueros, su historia y su época nunca ha desaparecido del todo. Una muestra de ello es este libro, donde un grupo de profesores de la Universitat de València reúnen un conjunto de reflexiones sobre aspectos muy diversos del legado foral. Por una parte, se estudia el origen y la aplicación del derecho en la época de vigencia de la legislación valenciana y, por otra, se analiza la realidad de ese derecho tras su abolición, destacando la militarización de las instituciones, las pervivencias jurídicas y la memoria de los Fueros en la conflictiva instauración del liberalismo. A todo ello se añade la historiografía universitaria sobre el derecho foral en el siglo XX y, desde una perspectiva jurídica actual, el debate constitucional sobre la competencia legislativa valenciana en materia civil.