En este libro se abordan las relaciones entre los políticos y los medios de comunicación desde un punto de vista eminentemente práctico. El Candidato desvela cómo se asesora a un político para hacer frente a los medios de comunicación: qué debe conocer. cómo se contesta a una entrevista. qué se debe tener en cuenta al acudir a una radio o una cadena de televisión. qué tipos de preguntas existen. cómo mantener buenas relaciones con los periodistas. cómo hacer frente a una tertulia o a un debate. El Candidato, además, revela cómo se trabaja la información política en los medios de comunicación: cómo se elige al entrevistado. cómo se elabora el guión. quién decide qué elementos se utilizan y cómo. cómo se produce la transformación de las respuestas en totales. cuáles son los criterios. Julio César Herrero es Doctor en Ciencias de la Información por la Universidad Complutense de Madrid, profesor en la Universidad San Pablo CEU y periodista en ejercicio. Experto en marketing político, es asesor en telegenia, relaciones con los medios y estrategias de argumentación y de debate. Entre sus publicaciones destacan Una forma de hablar (Fundación Pablo Iglesias) y La comunicación en el protocolo: el tratamiento de los medios en la organización de los actos (Ediciones Protocolo). Amalio Rodríguez Chuliá es Licenciado en Ciencias de la Información por la Universidad San Pablo CEU de Valencia. Es periodista, autor teatral y creador de distintos formatos para televisión, así como de series de ficción. Actualmente es director y guionista en diversos programas y proyectos de la productora audiovisual Cuarzo TV.
Este título combina una doble línea de lectura: en una perspectiva, puede verse como una aportación experimental al análisis de una cuestión de estética literaria, tiene un valor de obra personal complementando los demás libros de su autor con estos textos que, a lo largo de más de cuarenta años, han ido respondiendo a incitaciones del día o condensando en tono ágil consideraciones que en otro momento pudieron ser objeto de largo estudio.
El modelo de la Sociedad en Red es el modelo de comunicación de las sociedades de la información. Éste libro desarrolla un análisis que, centrándose en la última década, nos lleva de Europa a Norteamérica y desde Sudamérica a Asia, y combina bajo el marco de la Sociedad en Red un amplio abanico de perspectivas científicas, desde los Media Studies a la ciencia políticas y la teoría de los movimientos sociales a la sociología de la comunicación.
Aquest llibre vol ajudar a millorar la cultura audiovisual de les persones i vol contribuir a què la tecnologia audiovisual estigui al servei de les necessitats reals de la societat.
Recull les ponències presentades a la Tercera Trobada Iberoamericana d'Investiga dors de la Comunicació, celebrada a Barcelona el juny de 1993. Textos en castell à, portuguès i català.
Document de reflexió per a futurs plans d'actuació, públics i privats, que perme tin desenvolupar un model propi de societat de la informació per a Catalunya. Mé s de dos-cents experts han fet les seves aportacions des de diferents perspectiv es (sanitat, llengua, cultura, infrastructures, etc.).
El novembre de 2000, el Parlament de Catalunya va instar el Consell de l'Audiovi sual de Catalunya a elaborar i presentar un estudi que definís el model de serve i públic al sector de l'audiovisual. Aquesta publicació dóna resposta a l'esment ada Resolució del Parlament.
Recull informació, ordenada i acuradament descrita, sobre el total de les public acions periòdiques culturals en llengua catalana, d'abast nacional i dins del pe ríode 1990-1994.
Amb motiu del 75è aniversari del naixement de la ràdio a Catalunya es publica aq uest recull d'articles que Eduard Rifà, un dels pioners en la implantació d'aque st mitjà de comunicació al nostre país, va escriure entre 1917 i 1938. Aquests a rticles, d'interès general avui dia, són alhora un testimoni del naixement de la ràdio a casa nostra i del temps en què va sorgir.
La digitalització dels mitjans ha afavorit l'apropament de capçaleres i platafor mes audiovisuals i l'aparició d'un nou perfil de periodista amb més competències tècniques capaç de generar continguts simultàniament per a diversos suports (pr emsa, ràdio, televisió, Internet, etc.). Aquest estudi analitza aquest procés de convergència en la premsa local i comarcal i n'assenyala les tendències per mit jà d'una combinació de mètodes quantitatius (enquestes entre els membres de l'AC PC) i qualitatius (dinou entrevistes amb redactors, caps de redacció, directors, editors, gerents, etc.). El treball té en compte l'equilibri territorial, les d imensions dels diferents diaris i revistes implicats, la seva composició i estru ctura, la seva antiguitat, les seves perspectives de futur, etc.
Recopilació de les normes i els criteris d'actuació dels prestadors de serveis d e comunicació audiovisual elaborats pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya (C AC) amb la finalitat que siguin adoptats i assumits voluntàriament pels mitjans com a autoregulació de la seva activitat. Les directrius confeccionades pel CAC al llarg de 10 anys d'activitat des de la seva articulació l'any 2000 afecten àm bits com ara la publicitat de joguines, la participació de menors en programes d e televisió i el tractament informatiu dels processos judicials, les tragèdies p ersonals, la immigració o el món rural, entre d'altres.
En este libro se abordan las relaciones entre los políticos y los medios de comunicación desde un punto de vista eminentemente práctico. El Candidato desvela cómo se asesora a un político para hacer frente a los medios de comunicación: qué debe conocer. cómo se contesta a una entrevista. qué se debe tener en cuenta al acudir a una radio o una cadena de televisión. qué tipos de preguntas existen. cómo mantener buenas relaciones con los periodistas. cómo hacer frente a una tertulia o a un debate. El Candidato, además, revela cómo se trabaja la información política en los medios de comunicación: cómo se elige al entrevistado. cómo se elabora el guión. quién decide qué elementos se utilizan y cómo. cómo se produce la transformación de las respuestas en totales. cuáles son los criterios. Julio César Herrero es Doctor en Ciencias de la Información por la Universidad Complutense de Madrid, profesor en la Universidad San Pablo CEU y periodista en ejercicio. Experto en marketing político, es asesor en telegenia, relaciones con los medios y estrategias de argumentación y de debate. Entre sus publicaciones destacan Una forma de hablar (Fundación Pablo Iglesias) y La comunicación en el protocolo: el tratamiento de los medios en la organización de los actos (Ediciones Protocolo). Amalio Rodríguez Chuliá es Licenciado en Ciencias de la Información por la Universidad San Pablo CEU de Valencia. Es periodista, autor teatral y creador de distintos formatos para televisión, así como de series de ficción. Actualmente es director y guionista en diversos programas y proyectos de la productora audiovisual Cuarzo TV.
Este título combina una doble línea de lectura: en una perspectiva, puede verse como una aportación experimental al análisis de una cuestión de estética literaria, tiene un valor de obra personal complementando los demás libros de su autor con estos textos que, a lo largo de más de cuarenta años, han ido respondiendo a incitaciones del día o condensando en tono ágil consideraciones que en otro momento pudieron ser objeto de largo estudio.
El modelo de la Sociedad en Red es el modelo de comunicación de las sociedades de la información. Éste libro desarrolla un análisis que, centrándose en la última década, nos lleva de Europa a Norteamérica y desde Sudamérica a Asia, y combina bajo el marco de la Sociedad en Red un amplio abanico de perspectivas científicas, desde los Media Studies a la ciencia políticas y la teoría de los movimientos sociales a la sociología de la comunicación.
Aquest llibre vol ajudar a millorar la cultura audiovisual de les persones i vol contribuir a què la tecnologia audiovisual estigui al servei de les necessitats reals de la societat.
Recull les ponències presentades a la Tercera Trobada Iberoamericana d'Investiga dors de la Comunicació, celebrada a Barcelona el juny de 1993. Textos en castell à, portuguès i català.
Document de reflexió per a futurs plans d'actuació, públics i privats, que perme tin desenvolupar un model propi de societat de la informació per a Catalunya. Mé s de dos-cents experts han fet les seves aportacions des de diferents perspectiv es (sanitat, llengua, cultura, infrastructures, etc.).
El novembre de 2000, el Parlament de Catalunya va instar el Consell de l'Audiovi sual de Catalunya a elaborar i presentar un estudi que definís el model de serve i públic al sector de l'audiovisual. Aquesta publicació dóna resposta a l'esment ada Resolució del Parlament.
Recull informació, ordenada i acuradament descrita, sobre el total de les public acions periòdiques culturals en llengua catalana, d'abast nacional i dins del pe ríode 1990-1994.
Amb motiu del 75è aniversari del naixement de la ràdio a Catalunya es publica aq uest recull d'articles que Eduard Rifà, un dels pioners en la implantació d'aque st mitjà de comunicació al nostre país, va escriure entre 1917 i 1938. Aquests a rticles, d'interès general avui dia, són alhora un testimoni del naixement de la ràdio a casa nostra i del temps en què va sorgir.
La digitalització dels mitjans ha afavorit l'apropament de capçaleres i platafor mes audiovisuals i l'aparició d'un nou perfil de periodista amb més competències tècniques capaç de generar continguts simultàniament per a diversos suports (pr emsa, ràdio, televisió, Internet, etc.). Aquest estudi analitza aquest procés de convergència en la premsa local i comarcal i n'assenyala les tendències per mit jà d'una combinació de mètodes quantitatius (enquestes entre els membres de l'AC PC) i qualitatius (dinou entrevistes amb redactors, caps de redacció, directors, editors, gerents, etc.). El treball té en compte l'equilibri territorial, les d imensions dels diferents diaris i revistes implicats, la seva composició i estru ctura, la seva antiguitat, les seves perspectives de futur, etc.
Recopilació de les normes i els criteris d'actuació dels prestadors de serveis d e comunicació audiovisual elaborats pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya (C AC) amb la finalitat que siguin adoptats i assumits voluntàriament pels mitjans com a autoregulació de la seva activitat. Les directrius confeccionades pel CAC al llarg de 10 anys d'activitat des de la seva articulació l'any 2000 afecten àm bits com ara la publicitat de joguines, la participació de menors en programes d e televisió i el tractament informatiu dels processos judicials, les tragèdies p ersonals, la immigració o el món rural, entre d'altres.