Literatura: historia y crítica

Tras las huellas de Quevedo es la suma de los escritos de su autor sobre la vida y la obra del genio de la literatura y el pensamiento español, que nació en Madrid y acabó sus días en Villanueva de los Infantes. El amor y la pasión que destila este libro sólo son entendibles tras una detenida y erudita labor de investigación, a lo largo de muchos años, que han dado su sazonado fruto en estas páginas tan interesantes como gratas de leer. Con la publicación de este libro, la Editorial de la Universidad de Almería rinde homenaje a la generación de dignísimos y excelentes profesores de secundaria que han sido maestros de numerosas promociones de estudiantes universitarios. Antonio López Ruiz tiene tras de sí una dilatada labor docente como Catedrático de Instituto en Almería, y una no menos larga actividad de escritor y ensayista sobre los más variados temas de la cultura humanista en lengua española y francesa. Hombre de amplia cultura y de inquietudes muy diversas, recibe con este libro una modesta recompensa a su labor como profesor y escritor.

En els quatre assaigs que constitueixen aquest volum sobre l’obra novel·lística de Villalonga, l’estudiosa britànica Louise Johnson demostra que l’obra del mallorquí es pot i s’ha d’entendre dins un context més ampli que el merament mallorquí i subratlla el plaer i el profit intel·lectual que es deriven d’acostar-se a una obra fictícia i a uns temes concrets amb la perspectiva de la crítica creativa. I Premi Casa Museu Llorenç Villalonga

L’autor, escriptor i cal•lígraf xinès instal•lat a França des del 1990 ha publicat una seixantena d’obres a diversos països. En aquest llibre, Shi Bo ha seleccionat, traduït i il•lustrat antics poemes xinesos que pertanyen als més brillants poetes de diferents èpoques. Un festí per als amics dels bons llibres, de la poesia oriental i de l’art propi de la rica civilització xinesa.

Una revisió científica de La fi del comte d'Urgell a partir d'un estudi de caràcter fonamentalment filològic. Entre les dades que aporta aquesta anàlisi, cal destacar, la data de redacció de La fi, que situa durant l'última dècada del s. XVI, i, sobretot, la seva vinculació amb els textos coetanis que reivindiquen el manteniment dels privilegis constitucionals catalans apel·lant a la tradició històrica.