Saltar al contenido

Poesía

POEMES DE COS I D’ÀNIMA (AMIKHAI, IEHUDA) (Poesía)

La mort dels éssers estimats, l'amor i el desamor, la guerra i la mort dels companys al front o la pèrdua irreparable de la fe en Déu i en la religió van ser capítols transcendents de la biografia de Iehuda Amikhai com ho poden ser de qualsevol persona. El poeta, que es va convertir en la veu de l'israelià laic en la Jerusalem dels miracles i els profetes, de les mesquites i les sinagogues, ens apareix amb els seus neguits i els seus errors, però també amb tota la seva esplendor. Ell, com molts de nosaltres, es va veure obligat a participar en un circ del qual es volia escapar, un circ anomenat vida, ple de contrastos paradoxals que esdevenen d'una extraordinària bellesa en els poemes d'aquest recull.

TRES ESTUDOS PARA UN POEMA DA CIDADE (BLANCO CASÁS, ANTÓN) (Poesía)

Esta obra debería entenderse dentro dun xogo de trindades. Un tríptico que encarna un feito común para as diversas figuras e, ao tempo, vela para que permanezan separadas, non resoen. Non se trata dun poema tripartito senón que presenta tres conxuntos de anotacións para un mesmo texto indivisible. Unha voz que se afasta do lírico sen rexeitalo, buscando recursos na poesía épica e no ensaio antropolóxico. A vista sitúase nun lugar privilexiado, dotada de utensilios que lle permitan transitar as dimensións da cidade. E, así e todo, a perspectiva faise táctil para perder a finalidade económica da visión individual.

SERMÓN DE DEJAR DE SER (GARCÍA CALVO, AGUSTÍN) (Poesía)

Nos encontramos ante algo así como un drama afable y combativo, cuyos personajes Tu y YO debaten a troche moche, en una escena que no es más que aquí, a lo largo de una acción que dura lo que marca el ritmo de 2161 versis de marcha yambica.