En Xavier no es conforma. Per això pensa, per això somia. I per això escriu aquest llibre. Amb frases pròpies o alienes. És un lletraferit. I amb cada paraula la seva imaginació vola. Malgrat la ciutat on viu. Les esbroncades dels pares. Les ximpleries de la seva germana. Els amors i els desamors. O els pinxos de la escola. Perquè l?important és sentir-se viu. I poder compartir-ho amb algú. No creus?