“El bon pròleg ha d’il•luminar, però mai enlluernar”. Així, la claror d’aquests pròlegs il•luminen desde aquells escriptors que són com els porcs, on tot s’aprofita, fins aquells que no escriuen i acaben per descubrir-nos tot el potencial de la seva impotència. Algú diguè que, al capdavall, els autors acaben tenint menys imaginació que els seus editors, que ja es dir.