La mirada de l’auriga, enllà de la trama de la nissaga dinomènida i de l’entrellat d’unes atziagues morts familiars, és una novel•la tan breu com intensa i tan esbalaïdora com poètica. Abraça tota la història de la cèlebre escultura de Delfos, a partir dels records de l’auriga que serví de model als escultors, en un temps en què el món grec estava en col•lisió amb els bàrbars —perses i cartaginesos— contra els quals els grecs clamaven «…no podrem mai ser / si no som lliures», al•legoria palesa de l’actual conflicte català. Diu l’autor: «És la novel•la més literària que escrit, perquè m’ha estat donada com una gràcia, a glops, i l’he anat escrivint només per ganes d’escriure-la, sense cap altra subjecció, a mesura que anava incrustant amb minuciositat i plaer tots els elements en la relació com peces de marqueteria».