Tres anys separen La mort d'Ivan Ilitx (1886) de La sonata a Kreutzer (1889), dues narracions que s'incriuen en l'última etapa creativa de Tolstoi, immediatament posterior a la publicació d'Anna Karènina. La mort d'Ivan Ilitx (segons Vladimir Nabokov, "la troballa més artística, més perfecta i més sofisticada de Tolstoi") ens presenta un funcionari gris que sucumbeix a la malaltia i a la desesperació de morir. La sonata a Kreutzer, per la seva banda, és una història tràgica que ens acara a la vivència del matrimoni com a presó. Aquestes dues novel·les curtes revelen, en el grau més alt, les qualitats que fan de Tolstoi un escriptor incomparable.
Tres anys separen La mort d'Ivan Ilitx (1886) de La sonata a Kreutzer (1889), dues narracions que s'incriuen en l'última etapa creativa de Tolstoi, immediatament posterior a la publicació d'Anna Karènina. La mort d'Ivan Ilitx (segons Vladimir Nabokov, "la troballa més artística, més perfecta i més sofisticada de Tolstoi") ens presenta un funcionari gris que sucumbeix a la malaltia i a la desesperació de morir. La sonata a Kreutzer, per la seva banda, és una història tràgica que ens acara a la vivència del matrimoni com a presó. Aquestes dues novel·les curtes revelen, en el grau més alt, les qualitats que fan de Tolstoi un escriptor incomparable.