La lírica de Rosa Leveroni no ha lluït mai com en aquest volum. Qui el llegeixi podrà sentir lexactitud dels mots que Salvador Espriu li dirigí per carta el 3 de juliol de 1951: «Pel meu gust (i no solc equivocar-me), ets un extraordinari i altíssim poeta [...], un dels millors de la nostra lírica, de tots els temps, i comparable de tu a tu, em penso, amb els de qualsevol altra, per exigent i madura que sigui. [...] El teu llenguatge és perfecte; les teves imatges, rutilants, meravelloses; el teu gust, sense caigudes, seguríssim.» Es presenta aquí el llibre de la poesia essencial de Rosa Leveroni, essencial en el sentit descollida amb escrúpol, de rigorosament selecta i de garbellada amb una cura estricta. En resulta un conjunt extraordinari, de màxima qualitat, que permet dapreciar-ne la delicadesa, la tenuïtat extrema, les variacions de forma i de to i, sobretot, la consistència clàssica, linsospitat vigor modern del seu gest líric i la puresa del seu entroncament amb el fons popular del cant. El discurs poètic de Leveroni parla dallò que és fonamental: lexperiència de la vida, de lamor i de la mort. En fer-ho amb paraules depurades i exactes esdevé el que és: poesia essencial, indispensable.
La lírica de Rosa Leveroni no ha lluït mai com en aquest volum. Qui el llegeixi podrà sentir lexactitud dels mots que Salvador Espriu li dirigí per carta el 3 de juliol de 1951: «Pel meu gust (i no solc equivocar-me), ets un extraordinari i altíssim poeta [...], un dels millors de la nostra lírica, de tots els temps, i comparable de tu a tu, em penso, amb els de qualsevol altra, per exigent i madura que sigui. [...] El teu llenguatge és perfecte; les teves imatges, rutilants, meravelloses; el teu gust, sense caigudes, seguríssim.» Es presenta aquí el llibre de la poesia essencial de Rosa Leveroni, essencial en el sentit descollida amb escrúpol, de rigorosament selecta i de garbellada amb una cura estricta. En resulta un conjunt extraordinari, de màxima qualitat, que permet dapreciar-ne la delicadesa, la tenuïtat extrema, les variacions de forma i de to i, sobretot, la consistència clàssica, linsospitat vigor modern del seu gest líric i la puresa del seu entroncament amb el fons popular del cant. El discurs poètic de Leveroni parla dallò que és fonamental: lexperiència de la vida, de lamor i de la mort. En fer-ho amb paraules depurades i exactes esdevé el que és: poesia essencial, indispensable.