Els somnis i els records es barregen en una amalgama d’escenes i colors on no solament es plasmen els diferents moments que li toca viure a la protagonista, des de la infantesa fins a l’edat madura, passant per la joventut, sinó que també queda palesa la por a la solitud, al silenci, a la separació de la família, al dolor... La nena de les primeres pàgines té por dels hospitals per la fredor que percep, i tampoc no troba en la religió, ni en la societat en general, ni en la medicina, el confort necessari per fer front a la seva singularitat. La jove que ansieja esclatar a la vida no rep a mans plenes el regal de l’amistat, i la joia de l’amor se li escola entre els dits com la sorra del desert. La dona madura, decidida i valenta, s’enfronta al món, conscient ja de l’ardu camí que té al davant. Com se’ns indica en el pròleg del llibre, rere la trama aparentment clàssica de La xarranca s’inflitren aquells instants de revelació, de comprensió, on la vida se’ns atansa i es copsa en el seu més profund sentit. I darrere aquesta prosa fluïda i amena, rica, emotiva i commovedora –hom no es queda indiferent llegint el relat –, que juga entre la memòria i l’onirisme, l’autora ens obsequia amb un bri de vida intensa que paga la pena llegir i gaudir.