L’ofici i el do s’atura a observar el ric panorama cultural català que té lloc a principis del segle XX, en el qual coexisteixen diferents idees sobre la creació literària (clàssiques, romàntiques i contemporànies) per tal de proposar noves propostes artístiques. A part de tenir en compte les concepcions principals de l’acte creatiu que es defensen a inicis del nou-cents per part de diverses propostes estètiques (el Modernisme, el Noucentisme o l’Escola Mallorquina), l’assaig pretén estudiar en detall obres concretes que són el producte literari derivat d’uns interessos socials i morals, però també d’una determinada idea de literatura i, més concretament, de poesia.