"Lautor conversa sobretot amb dos personatges ficticis, Max (de cognom Carnap, en record dun filòsof remarcable) i Odile, però es passa lestona parlant també directament amb nosaltres. Quan diu que ens proposa esquitxos didees, fa molt més que això: ens posa davant el mirall i ens mostra la tensió constant entre la nostra raó i les nostres passions, entre la nostra migrada intel·ligència i la nostra recurrent estupidesa. De fet, hi haurà pàgines que ens ajudaran a emocionar-nos i a descobrir lestupidesa de la nostra intel·ligència. El llibre ens convida a replantejar-ho tot, a no parar de fer-nos preguntes sobre qualsevol questió. Joan Fuster deia admirativament que Bertrand Russell no era un filòsof sinó un desinfectant. Aquest llibre tampoc no deixarà indiferent el lector. Quan lacabi de llegir potser sabrà i creurà menys coses, però estic segur que serà una mica més savi" (Josep M. Terricabras).