👆
PULSAR EN LA IMAGEN PARA VER EL LIBRO
Encara és molt gran el nostre desconeixement sobre lalfabetització o, amb més propietat, els nivells dalfabetització a la Catalunya de lèpoca moderna (segles XVI-XVIII). Com també laprenentatge de les primeres lletres a lescola i a la llar, a la ciutat i al camp. Aquesta obra intenta contribuir a millorar aquesta situació historiogràfica al nostre país. Ben entès, aquest llibret és sols una primera aproximació, una crida a investigar uns camps fonamentals per comprendre millor la societat catalana i leuropea del període. Aporta, però, noves fonts i nous mètodes per a una història dels processos alfabetitzadors i de les pràctiques culturals vinculades (com ara la lectura en veu alta). La Catalunya urbana era habitada per un nombre significatiu de persones alfabetitzades, ja fos per prestigi (social o estamental) o bé per necessitat (de lofici o del càrrec). Com també el camp, el qual no era, per descomptat, un mar danalfabetisme. Els governs municipals i lEsglésia influïren decisivament laprenentatge de les primeres lletres i lesperonaren, com també, és clar, la mateixa societat. Així, lensenyament era una necessitat social que, millor o pitjor, era atesa per les autoritats, de grat o per força, amb lescola com el principal agent de lalfabetització. Certament, la situació arreu era complexa: un món dantic règim (i preestadístic) dominat per lanalfabetisme i per lalfabetització limitada i incompleta, progressos i regressions dels processos alfabetitzadors, les dificultats de lensenyament femení, etcètera, enmig del diàleg o la simbiosi entre lunivers de la impremta i les cultures orals i manuscrites.
Encara és molt gran el nostre desconeixement sobre lalfabetització o, amb més propietat, els nivells dalfabetització a la Catalunya de lèpoca moderna (segles XVI-XVIII). Com també laprenentatge de les primeres lletres a lescola i a la llar, a la ciutat i al camp. Aquesta obra intenta contribuir a millorar aquesta situació historiogràfica al nostre país. Ben entès, aquest llibret és sols una primera aproximació, una crida a investigar uns camps fonamentals per comprendre millor la societat catalana i leuropea del període. Aporta, però, noves fonts i nous mètodes per a una història dels processos alfabetitzadors i de les pràctiques culturals vinculades (com ara la lectura en veu alta). La Catalunya urbana era habitada per un nombre significatiu de persones alfabetitzades, ja fos per prestigi (social o estamental) o bé per necessitat (de lofici o del càrrec). Com també el camp, el qual no era, per descomptat, un mar danalfabetisme. Els governs municipals i lEsglésia influïren decisivament laprenentatge de les primeres lletres i lesperonaren, com també, és clar, la mateixa societat. Així, lensenyament era una necessitat social que, millor o pitjor, era atesa per les autoritats, de grat o per força, amb lescola com el principal agent de lalfabetització. Certament, la situació arreu era complexa: un món dantic règim (i preestadístic) dominat per lanalfabetisme i per lalfabetització limitada i incompleta, progressos i regressions dels processos alfabetitzadors, les dificultats de lensenyament femení, etcètera, enmig del diàleg o la simbiosi entre lunivers de la impremta i les cultures orals i manuscrites.