👆
PULSAR EN LA IMAGEN PARA VER EL LIBRO
Qui estima la llengua, la fa servir més que no pas un manual de sociolingüística és una obra que exposa raons, proporciona arguments i dóna recursos per respondre les preguntes que tot catalanoparlant sha fet alguna vegada a la vida: amb quina llengua mhe dadreçar a un desconegut a Catalunya? Com responc a algú que se madreci en castellà? Canvio de llengua o mantinc el català? Què és més «educat»: mantenir la nostra llengua o passar a la de linterlocutor? Però també tracta la qüestió de com, sovint de manera inconscient i automàtica molts catalanoparlants cedim en lús de la nostra llengua en favor de la llengua de linterlocutor perquè tenim interioritzada la idea de parlar una llengua minoritzada, de poc prestigi i per tant, amb una baixa autoestima. En un món globalitzat, que tendeix cap a la homogeneïtzació, el nostre ús quotidià de la llengua constitueix una resistència contra lempobriment lingüístic. A més, hem de fer servir la llengua partint duna implicació activa i inclusiva (considerant-la sempre com una casa dacollida per als qui no la tenen com a llengua materna), amb creativitat (evitant-ne qualsevol refús gratuït), amb orgull i respecte (perquè la dignitat de les llengües també comença per la pròpia) i en definitiva fent-ne un ús assertiu, amb normalitat i cordialitat (planerament, sense escarafalls).
Qui estima la llengua, la fa servir més que no pas un manual de sociolingüística és una obra que exposa raons, proporciona arguments i dóna recursos per respondre les preguntes que tot catalanoparlant sha fet alguna vegada a la vida: amb quina llengua mhe dadreçar a un desconegut a Catalunya? Com responc a algú que se madreci en castellà? Canvio de llengua o mantinc el català? Què és més «educat»: mantenir la nostra llengua o passar a la de linterlocutor? Però també tracta la qüestió de com, sovint de manera inconscient i automàtica molts catalanoparlants cedim en lús de la nostra llengua en favor de la llengua de linterlocutor perquè tenim interioritzada la idea de parlar una llengua minoritzada, de poc prestigi i per tant, amb una baixa autoestima. En un món globalitzat, que tendeix cap a la homogeneïtzació, el nostre ús quotidià de la llengua constitueix una resistència contra lempobriment lingüístic. A més, hem de fer servir la llengua partint duna implicació activa i inclusiva (considerant-la sempre com una casa dacollida per als qui no la tenen com a llengua materna), amb creativitat (evitant-ne qualsevol refús gratuït), amb orgull i respecte (perquè la dignitat de les llengües també comença per la pròpia) i en definitiva fent-ne un ús assertiu, amb normalitat i cordialitat (planerament, sense escarafalls).