Anecdonet

Anécdotas que ayudan a expresar mejor las ideas. Libros, viajes, anécdotas, historias, cuentos, vídeos y más cosas.

Saltar al contenido

Resultados para: : entre el

PARAULES EMMETZINADES: PREMI EDEBÉ DE LIT. JUVENIL (CARRANZA I GIL DOLZ DE CASTELLAR, MAITE) (Edad de interés: a partir de 12 años)


Què va passar amb Bàrbara Molina? Mai no es va trobar el seu cos ni es van aconseguir proves per tal de detindre cap culpable. Una telefonada a un mòbil capgira el destí de moltes persones: el d'un policia a punt de jubilarse, el d'una mare que ha perdut l'esperança de trobar la fi lla desapareguda, el d'una xica que va trair la seua millor amiga. Paraules emmetzinades és una crònica d'un dia trepi dant, viscut a contrarellotge i protagonitzat per tres persones pròximes a Bàrbara Molina, desapareguda misteriosament i violentament quan tenia quinze anys. Un enigma que, després de quatre anys sense resoldre's, es veurà sacsejat per noves claus. De vegades, la veritat roman oculta en la foscor i només s'il.lumina quan obris una finestra. Una història de mentides, secrets, enganys i falses aparences que toca el viu dels mites inqüestionables. Un relat esfereïdor que dissecciona la hipocresia de la societat moderna. Una denúncia valent dels abusos sexuals infantils, les seues conseqüències devastadores i la seua invisibilitat en el nostre món benpensant.

PREMI EDEBÉ 2014: LA TOMBA D?AURORA K. (RIERA DE HABSBURGO-LORENA, PEDRO) (Edad de interés: a partir de 14 años)


Havíem viatjat fins al petit poble de Clayton perquè el pare prengués les mostres d'ADN i esbrinés si aquella dona, Aurora K. era la «mare del meu pare». La biològica. I remarco això de la «mare del meu pare» perquè, per a mi, aquella dona mai no seria la meva àvia. La meva àvia era l'altra, la de tota la vida, la que muntava multitudinàries partides de cartes amb els cosins, la que em feia crestes de pollastre per al meu aniversari, la que ens explicava aquelles històries sorprenents sobre la vida a Turènia abans de la guerra? I cap prova d'ADN ho canviaria. Tant m'era que la seva sang no corregués per les meves venes, ni la de l'avi, ni la dels cosins. Ells eren la meva família. Jo era i seria sempre una Pekar. Però em temo que ja m'estic embolicant? El pare no es cansa de repetir-me que les històries cal començar-les per l'inici. I aquesta història és massa extraordinària, així que començaré un altre cop. Des de l'inici?