COLOR: A VISUAL HISTORY FROM NEWTON TO MODERN COLOR MATCHING GUIDES (Estudios generales)
LOS ESPAÑOLES: OPINIÓN SOBRE SI MISMO, ESPAÑA Y EL MUNDO (Sociología)
OBRAS COMPLETAS DE SAN AGUSTÍN. XX: ESCRITOS HOMILÉTICOS (4.º): ENARRACIONES SOBRE LOS SALMOS (2.º): 41-75 (Historia de la Iglesia)
ELLIPTIC TALES : CURVES, COUNTING, AND NUMBER THEORY (Sin clasificar)
VAMPIRE ACADEMY: BLOOD SISTERS (FILM) (Sin clasificar)
ALBRECHT DÜRER : MASTER DRAWINGS, WATERCOLORS, AND PRINTS FROM THE ALBERTINA (Sin clasificar)
ESPACIO PH: UN CV MÁS CONVINCENTE (Sin clasificar)
GAMIFICATION BY DESIGN: IMPLEMENTING GAME MECHANICS IN WEB AND MOBILE (Sin clasificar)
NECRÒPOLIS TUMULÀRIES DE TIPUS BAIXARAGONÈS: LES CAMPANYES DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS AL MATARRANYA/LES (Arqueología)
Premi Puig i Cadafalch d'Arqueologia i Història Antiga a la professora Núria Raf el i Fontanals, fruit de la seva tasca com a investigadora en la protohistòria d e les comarques del sud de Catalunya, especialment en el conjunt del Coll del Mo ro de Gandesa.
Premi Puig i Cadafalch d'Arqueologia i Història Antiga a la professora Núria Raf el i Fontanals, fruit de la seva tasca com a investigadora en la protohistòria d e les comarques del sud de Catalunya, especialment en el conjunt del Coll del Mo ro de Gandesa.
ASIA S SPACE RACE : NATIONAL MOTIVATIONS, REGIONAL RIVALRIES, AND INTERNATIONAL (Sin clasificar)
AFTER THE EMPIRE : THE BREAKDOWN OF THE AMERICAN ORDER (Sin clasificar)
COMPETITIVITAT DE L’ECONOMIA CATALANA EN L’HORITZÓ 2010: EFECTES MACROECONÒMICS DEL DÈFICIT FISCAL AMB L’ESTAT ESPANYOL (Economía)
L'objectiu d'aquests quaderns és impulsar la reflexió estratègica per al país en un horitzó de futur. Aquest treball duu a terme simulacions de creixement del P IB a Catalunya per al període 2002-2010 i es quantifica quina seria l'evolució d e l'economia catalana en diferents supòsits.
L'objectiu d'aquests quaderns és impulsar la reflexió estratègica per al país en un horitzó de futur. Aquest treball duu a terme simulacions de creixement del P IB a Catalunya per al període 2002-2010 i es quantifica quina seria l'evolució d e l'economia catalana en diferents supòsits.
AGENDA DE REFORMES PER A UNA ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DEL SEGLE XXI. ELEMENTS PER A UN PLANTEJAMENT ESTRATÈGIC DEL CANVI: POSSIBLES ESCENARIS (Administración pública y sector público)
L'objectiu d'aquests quaderns és impulsar la reflexió estratègica per al país en un horitzó de futur. Aquest estudi analitza l'estat actual de l'Administració p ública i les propostes de solució als problemes presents.
L'objectiu d'aquests quaderns és impulsar la reflexió estratègica per al país en un horitzó de futur. Aquest estudi analitza l'estat actual de l'Administració p ública i les propostes de solució als problemes presents.
CATALUNYA 2010: ORIENTACIONS DE LES MILLORS PRÀCTIQUES INTERNACIONALS PER A L’ECONOMIA CATALANA (Economía)
L'objectiu d'aquests estudis és impulsar la reflexió estratègica per al país en un horitzó de futur. Aquest estudi es centra en els aspectes econòmics del desen volupament del país. Ha dut a terme un diagnòstic de partida i ha formulat les l ínies de creixement que li permetrien equiparar el seu desenvolupament econòmic amb el de la Unió Europea.
L'objectiu d'aquests estudis és impulsar la reflexió estratègica per al país en un horitzó de futur. Aquest estudi es centra en els aspectes econòmics del desen volupament del país. Ha dut a terme un diagnòstic de partida i ha formulat les l ínies de creixement que li permetrien equiparar el seu desenvolupament econòmic amb el de la Unió Europea.
HISTORIA DE LA FILOSOFÍA 6: DE WOLFF A KANT (España)
ÍndiceParte I. La Ilustración francesa. I. La Ilustración francesa I. Observaciones introductorias. El escepticismo de Bayle. Fontenelle. Montesquieu y su estudio de las leyes. Maupertuis. Voltaire y el deísmo. Vauvenargues. Condillac y el espíritu humano. Helvecio y la concepción del hombre. II. La Ilustración francesa II. La Enciclopedia: Diderot y d'Alembert. El materialismo: La Mettrie, d'Holbach y Cabanis. La historia natural: Buffon, Robinet Bonnet. El dinamismo de Boscovich. Los fisiócratas: Quesnay y Turgot. Observaciones finales. III. Rousseau I. Vida y escritos. Los males de la civilización. El origen de la desigualdad. La aparición de la teoría de la voluntad general. La filosofía rousseauniana del sentimiento. IV. Rousseau II. El contrato social. Soberanía, voluntad general y libertad. Gobierno. Observaciones finales. Parte II. La Ilustración alemana. V. La Ilustración alemana I. Christian Thomasius. Christian Wolff. Seguidores y críticos de Wolff. VI. La Ilustración alemana II. Observaciones introductorias; Federico el Grande; los -filósofos populares-. El deísmo. Reimarus; Mendelssohn. Lessing. La psicología. La teoría de la educación. VII. La ruptura con la Ilustración. Hammann. Herder. Jacobi. Observaciones finales. Parte III. El nacimiento de la filosofía de la historia. VIII. Bossuet y Vico. Observaciones preliminares: los griegos; san Agustín. Bossuet. Vico. Montesquieu. IX. De Voltaire a Herder. Observaciones previas. Voltaire. Condorcet. Lessing. Herder. Parte IV. Kant. X. Kant I: Vida y escritos. La vida y el carácter de Kant. Los primeros escritos y la física newtoniana. Escritos filosóficos del período precrítico. La tesis de 1770 y su Contenido
ÍndiceParte I. La Ilustración francesa. I. La Ilustración francesa I. Observaciones introductorias. El escepticismo de Bayle. Fontenelle. Montesquieu y su estudio de las leyes. Maupertuis. Voltaire y el deísmo. Vauvenargues. Condillac y el espíritu humano. Helvecio y la concepción del hombre. II. La Ilustración francesa II. La Enciclopedia: Diderot y d'Alembert. El materialismo: La Mettrie, d'Holbach y Cabanis. La historia natural: Buffon, Robinet Bonnet. El dinamismo de Boscovich. Los fisiócratas: Quesnay y Turgot. Observaciones finales. III. Rousseau I. Vida y escritos. Los males de la civilización. El origen de la desigualdad. La aparición de la teoría de la voluntad general. La filosofía rousseauniana del sentimiento. IV. Rousseau II. El contrato social. Soberanía, voluntad general y libertad. Gobierno. Observaciones finales. Parte II. La Ilustración alemana. V. La Ilustración alemana I. Christian Thomasius. Christian Wolff. Seguidores y críticos de Wolff. VI. La Ilustración alemana II. Observaciones introductorias; Federico el Grande; los -filósofos populares-. El deísmo. Reimarus; Mendelssohn. Lessing. La psicología. La teoría de la educación. VII. La ruptura con la Ilustración. Hammann. Herder. Jacobi. Observaciones finales. Parte III. El nacimiento de la filosofía de la historia. VIII. Bossuet y Vico. Observaciones preliminares: los griegos; san Agustín. Bossuet. Vico. Montesquieu. IX. De Voltaire a Herder. Observaciones previas. Voltaire. Condorcet. Lessing. Herder. Parte IV. Kant. X. Kant I: Vida y escritos. La vida y el carácter de Kant. Los primeros escritos y la física newtoniana. Escritos filosóficos del período precrítico. La tesis de 1770 y su Contenido