TEMARI I QÜESTIONARIS SUBALTERN/A AJUNTAMENT DE BARCELONA (AA.VV.) (Administración pública)
ADDENDA DE GESTORS DEL AJUNTAMENT DE BARCELONA (OBRA COLECTIVA) (Formación Profesional)
CULTURA GENERAL GUARDIA URBANA AJUNTAMENT DE BARCELONA. TEMARI I QÜESTIONARIS (OBRA COLECTIVA) (Sin clasificar)
LA GRAN NOVEL·LA SOBRE BARCELONA (PÀMIES BERTRAN, SERGI) (Cuentos)
Que La gran novel·la sobre Barcelona sigui un llibre de contes confirma que no podem refiar-nos de les aparences. Les quinze històries que componen aquesta intensa experiència narrativa aporten una visió profunda i perspicaç de diverses passions humanes. L?amor, els vicis, la fatalitat o la perplexitat de viure en un món feliçment caòtic són qüestions que, tractades amb una prosa que defuig la transcendència, permeten al lector fruir d?un espectacle d?una inusual força literària, en el qual Sergi Pàmies aconsegueix un equilibri perfecte entre la satisfacció d?escriure i el plaer de llegir. «Còmic, satíric, sense aires de grandesa.» burkhard scherer, Frankfurter Allgemeine Zeitung. «La mirada de Pàmies no s?enterboleix amb els vapors de la revolta. Cap prejudici no atura aquesta mirada. Això dóna a la seva escriptura, molt treballada, parca, calculadora, una eficàcia indiscutible.» patrick kéchichian, Le Monde. «Pàmies fa veure que tot és tal com els nostres ulls es pensen que és, al mateix temps que, amb una mirada diguem-ne evident, trasbalsa aquesta percepció i deixa aflorar tot de detalls que l?esmicolen.» josep m. fonalleras, El País.
Que La gran novel·la sobre Barcelona sigui un llibre de contes confirma que no podem refiar-nos de les aparences. Les quinze històries que componen aquesta intensa experiència narrativa aporten una visió profunda i perspicaç de diverses passions humanes. L?amor, els vicis, la fatalitat o la perplexitat de viure en un món feliçment caòtic són qüestions que, tractades amb una prosa que defuig la transcendència, permeten al lector fruir d?un espectacle d?una inusual força literària, en el qual Sergi Pàmies aconsegueix un equilibri perfecte entre la satisfacció d?escriure i el plaer de llegir. «Còmic, satíric, sense aires de grandesa.» burkhard scherer, Frankfurter Allgemeine Zeitung. «La mirada de Pàmies no s?enterboleix amb els vapors de la revolta. Cap prejudici no atura aquesta mirada. Això dóna a la seva escriptura, molt treballada, parca, calculadora, una eficàcia indiscutible.» patrick kéchichian, Le Monde. «Pàmies fa veure que tot és tal com els nostres ulls es pensen que és, al mateix temps que, amb una mirada diguem-ne evident, trasbalsa aquesta percepció i deixa aflorar tot de detalls que l?esmicolen.» josep m. fonalleras, El País.III CONGRESO NACIONAL DE LA INGENIERÍA CIVIL . LA INGENIERÍA CIVIL DEL SIGLO XXI (CONGRESO NACIONAL DE LA INGENIERÍA CIVIL (3º. 1999. BARCELONA) / BERGA CASAFONT, LUIS) (INGENIERÍA CIVIL, TOPOGRAFÍA Y CONSTRUCCIÓN)
BARCELONA . JOHN LAFOND (LAFOND, JOHN) (Sin clasificar)
MIES VAN DER ROHE . ARQUITECTURA Y DISEÑO EN STUTTGART, BARCELONA Y BRNO (VV. AA.) (Estudios generales)
REVOLTA POÈTICA DE JOAN BROSSA. SIMPOSI INTERNACIONAL VIRTUAL I PRESENCIAL DEDICAT A JOAN BROSSA. FUNDACIÓ JOAN MIRÓ. BARCELONA (Formas de expresión artística)
Publicació de les ponències i comunicacions aplegades en aquest simposi, que vat enir lloc entre el 25 i el 27 d'abril de 2001 a cura de destacats especialistes i va estar format per tres sessions complementàries: "Joan Brossa i la paraulapo ètica", "Joan Brossa i les arts escèniques" i "Joan Brossa i les arts visuals".
Publicació de les ponències i comunicacions aplegades en aquest simposi, que vat enir lloc entre el 25 i el 27 d'abril de 2001 a cura de destacats especialistes i va estar format per tres sessions complementàries: "Joan Brossa i la paraulapo ètica", "Joan Brossa i les arts escèniques" i "Joan Brossa i les arts visuals".EL MERCADO DE LA BOQUERÍA . EL PASADO Y EL PRESENTE DEL MERCADO MÁS EMBLEMÁTICO DE BARCELONA (OBIOLS PENELAS, ISABEL / FERRER GARAU, PERE / FOT.) (Economía internacional)
DETALLES. BARCELONA MODERNISTA . BARCELONA MODERNISTA (PERMANYER, LLUÍS) (Artes: aspectos generales)
Londres es famosa por el Big Ben, París por la Torre Eiffel, Roma por el Coliseo. Barcelona, por el contrario, no es identificable por uno o dos edificios, sino por la producción de todo un movimiento, el Modernisme, a caballo entre los siglos XIX y XX. Este libro es, además de un recorrido por los edificios más destacados de Domènech i Montaner, Antoni Gaudí, Josep Maria Jujol y Puig i Cadafalch, un análisis detallado de las formas creadas por los más importantes artesanos del momento, muchos de los cuales han permanecido durante décadas en el más absoluto anonimato.
Londres es famosa por el Big Ben, París por la Torre Eiffel, Roma por el Coliseo. Barcelona, por el contrario, no es identificable por uno o dos edificios, sino por la producción de todo un movimiento, el Modernisme, a caballo entre los siglos XIX y XX. Este libro es, además de un recorrido por los edificios más destacados de Domènech i Montaner, Antoni Gaudí, Josep Maria Jujol y Puig i Cadafalch, un análisis detallado de las formas creadas por los más importantes artesanos del momento, muchos de los cuales han permanecido durante décadas en el más absoluto anonimato.GUÍA DE ARQUITECTURA DE BARCELONA . 1860-2002 (GAUSA, MANUEL/CERVELLÓ, MARTA/PLA, MAURICI) (Arquitectura)
Esta guía recoge una extensa selección revisada y actualizada de arquitectura en Barcelona desde 1860 hasta 2002, que abarca desde las manifestaciones arquitectónicas del modernismo y novecentismo, las propuestas más innovadoras del Movimiento Moderno, como el Pabellón Alemán de 1929, las obras racionalistas concebidas durante los años cuarenta y cincuenta, los grandes proyectos de vivienda y equipamientos construidos desde los años setenta hasta los Juegos Olímpicos, y las señales de una continua redefinición urbana durante los años noventa.
Esta guía recoge una extensa selección revisada y actualizada de arquitectura en Barcelona desde 1860 hasta 2002, que abarca desde las manifestaciones arquitectónicas del modernismo y novecentismo, las propuestas más innovadoras del Movimiento Moderno, como el Pabellón Alemán de 1929, las obras racionalistas concebidas durante los años cuarenta y cincuenta, los grandes proyectos de vivienda y equipamientos construidos desde los años setenta hasta los Juegos Olímpicos, y las señales de una continua redefinición urbana durante los años noventa.









