Saltar al contenido

Resultados para: Fernando Fernán Gómez

ART I SOCIETAT . L’OBRA I EL GEST EN ANTONI MIRÓ (CASTRO FLÓREZ, FERNANDO / LLINARES I GÓMEZ, JOAN ANTONI / YVARS CASTELLÓ, JOSÉ FRANCISCO / DE LA CALLE, ROMÀ / CORTÉS ORTS, CARLES / CRUZ I MORENTE, MIQUEL ANTONI / BALAGUER PASCUAL, ENRIC / VID) (HISTORIA DEL ARTE / ESTILOS DE ARTE Y DISEÑO)

El volum que els lectors tenen davant els seus ulls constitueix la, ara com ara, cinquena publicació de la Càtedra d'Art Contemporani Antoni Miró de la Universitat d'Alacant i arreplega les ponències que es van debatre en el curs d'estiu denominat «Art i societat. L'obra i el gest en Antoni Miró» que va tenir lloc al juliol de 2015 en la Universitat d'Alacant. Dirigit per Enric Balaguer i Joan A. Llinares tenia diferents objectius. En primer lloc, transmetre coneixements sobre l'evolució del concepte i la funció social de l'art; però també sobre la significació de l'estètica i l'ètica en els nostres dies. Els seus autors ens conviden, amb un profund coneixement de causa, a revisar actituds i a prendre decisions. A partir de consideracions «intempestives», com proclama Fernando Castro; o utilitzant les «esguards» sempre límpides i rotundes d'Antoni Miró, com defensa Romá de la Calle o l'encreuament entre poesia i pintura que, mitjançant Miquel Martí i Pol i a Antoni Miró ens proposa Miquel Cruz. Que l'art resulta imprescindible en una societat malmesa que anem descomponent a poc a poc ens ho recorda Josep Francesc Yvars, d'ací el necessari i imprescindible contrapunt que suposa l'actitud compromesa d'Antoni Miró que posen en relleu els treballs de Carles Cortés i Enric Balaguer. El llibre es tanca amb l'acte-recuperació d'un text-proposta redactat en 1972 per Vicent M. Vidal en el qual, evocant les figures de Jorge Oteiza, Pablo Serrano i el propi Antoni Miró, reflexiona sobre la incorporació«enigmàtica», diu ell d'obres d'art en gran format als espais urbans.

FERNANDO ARBEX. UN MUNDO DIFERENTE (GONZÁLEZ GÓMEZ, MANOLO) (Compositores y músicos, bandas y grupos específicos)

La música española de la segunda mitad del siglo XX no puede entenderse sin las aportaciones del cantante, compositor, músico y arreglista madrileño Fernando Arbex. Formó parte del mejor grupo pop de nuestra historia: Los Brincos, con el que probó el rock sinfónico. También fue pionero del rock progresivo con Alacrán y creó Barrabás, la banda con la que consiguió el ansiado triunfo internacional que tanto tiempo se le resistió. En medio, compuso éxitos para un sinfín de grupos y cantantes tan dispares como Miguel Bosé, Marisol, Massiel, Miguel Ríos, Nino Bravo, Rita Pavone, Camilo Sesto, Micky, Peret y hasta El Aviador Dro. Una grandísima y compleja personalidad que este Un mundo diferente, que el lector tiene ahora en las manos, destripa con profusión de detalles.