VI I CULTURA POPULAR . VEREMAR A MALLORCA (MUNAR MUNAR, FELIP) (Vinos)
Ens sentim orgullosos de la nostra terra, i dels fruits que en sorgeixen. El vi és un símbol: constància, fe, equilibri, un punt dagosarament, «fruit de la terra i del treball dels homes»; és un lligam entre allò sagrat i allò terrenal. I un país que és capaç de fer els vins que tenim, és un país que veu el futur amb esperançada il·lusió. Però també, i lligat amb tot el que hem dit, es percep al voltant del vi lalegria, i lalegria és optimisme, és felicitat, és plaer, és festa, és gresca, és cridòria, és animació, és estar content, és entusiasme, és eufòria, és exultació, és goig, és gràcia, és jovialitat, és diversió, és jocositat, és riure. Tot això ho comporta el món del vi, des que el cep pren força arrelant-se dins la terra preparada pel seu naixement fins que sorgeix esponerós, i regalima, el suc diví, paladar endins.
Ens sentim orgullosos de la nostra terra, i dels fruits que en sorgeixen. El vi és un símbol: constància, fe, equilibri, un punt dagosarament, «fruit de la terra i del treball dels homes»; és un lligam entre allò sagrat i allò terrenal. I un país que és capaç de fer els vins que tenim, és un país que veu el futur amb esperançada il·lusió. Però també, i lligat amb tot el que hem dit, es percep al voltant del vi lalegria, i lalegria és optimisme, és felicitat, és plaer, és festa, és gresca, és cridòria, és animació, és estar content, és entusiasme, és eufòria, és exultació, és goig, és gràcia, és jovialitat, és diversió, és jocositat, és riure. Tot això ho comporta el món del vi, des que el cep pren força arrelant-se dins la terra preparada pel seu naixement fins que sorgeix esponerós, i regalima, el suc diví, paladar endins.HISTORIA DEL TEATRO EN MALLORCA (GARCÍAS ESTELRICH, DOMINGO) (Sin clasificar)
HISTORIA DEL CONOCIMIENTO GEOLÓGICO DE LA ISLA DE MALLORCA (DARDER PERICÀS, BARTOMEU) (Sin clasificar)
GUERRA Y DEFENSA EN LA MALLORCA DE CARLOS II, 1665-1700 (ESPINO LÓPEZ, ANTONIO) (Sin clasificar)
GUIA ARQUEOLOGICA DE MALLORCA TI-91 . DESDE LA PREHISTORIA A LA ALTA EDAD MEDIA (ARAMBURU, JAVIER) (Arqueología)
MALLORCA . EDICION ACTUALIZADA 2006 (VARIOS) (Geografía)
MALLORCA (MIOMANDRE, FRANCISCO) (Islas Baleares, Comunidad Autónoma de)
L’ALBUFERA DE MALLORCA (MARTÍNEZ TABERNER, ANTONI) (Sin clasificar)
ELS XUETES DE MALLORCA . GRUPS DE PODER I CRIPTOJUDAISME AL SEGLE XVII (PICAZO MUNTANER, ANTONI) (Sin clasificar)
SERRA DE TRAMUNTANA DE MALLORCA (ROSENDO CID) (Sin clasificar)
ELS GEGANTS DE MALLORCA (TOM?S I RAMIS, PAU) (Catalán)
El mite del gegant és un fet universal i comú a totes les cultures. Llegendes, contes, històries, rondalles... protagonitzades per gegants són conegudes des de les més antigues civilitzacions fins a les societats tecnificades davui en dia. Des del gegant mesopotàmic Khumbaba, el nòrdic Thor o el clàssic Hèrcules fins als yetis o bigfoots, passant pels molins del Quixot, Goliat, Gargantua, Samsó, sant Cristòfol o es Gegant de sa Cova des Fangar, entre molts daltres, tota una caterva de personatges de mides gegantines i forma humana, amb diverses intencionalitats i propòsits, han protagonitzat els més diversos relats i contes, de vegades creguts com a meravellosos i daltres com a reals...
El mite del gegant és un fet universal i comú a totes les cultures. Llegendes, contes, històries, rondalles... protagonitzades per gegants són conegudes des de les més antigues civilitzacions fins a les societats tecnificades davui en dia. Des del gegant mesopotàmic Khumbaba, el nòrdic Thor o el clàssic Hèrcules fins als yetis o bigfoots, passant pels molins del Quixot, Goliat, Gargantua, Samsó, sant Cristòfol o es Gegant de sa Cova des Fangar, entre molts daltres, tota una caterva de personatges de mides gegantines i forma humana, amb diverses intencionalitats i propòsits, han protagonitzat els més diversos relats i contes, de vegades creguts com a meravellosos i daltres com a reals...LA MALLORCA PREHISTÓRICA . DES DELS INICIS AL BRONZE FINAL (GUERRERO AYUSO, VÍCTOR MANUEL) (Arqueología prehistórica)
LA PRESÓ DE CAN MIR . UN EXEMPLE DE LA REPRESSIÓ FEIXISTA DURANT LA GUERRA CIVIL A MALLORCA (SUÁREZ SALVÀ, MANEL) (Sin clasificar)
LES POSSESSIONS DE MALLORCA. VOLUM 3 (VIBOT, TOMAS) (Catalán)
Després dels dos primers volums de Possessions de Mallorca, amb aquest tercer volum Tomàs Vibot té la finalitat de mostrar una visió antològica i ampla del que són les possessions, tant les de la noblesa i mà major com les de la mà mitjana, per tal d'entendre l'eix de la ruralia mallorquina. I és que Mallorca no s'entén sense les possessions ja que es tracta d'uns elements on un gran nombre de gent hi ha fet feina i on una classe social dominant hi projectà una arquitectura i una manera d'entendre la vida social.
Després dels dos primers volums de Possessions de Mallorca, amb aquest tercer volum Tomàs Vibot té la finalitat de mostrar una visió antològica i ampla del que són les possessions, tant les de la noblesa i mà major com les de la mà mitjana, per tal d'entendre l'eix de la ruralia mallorquina. I és que Mallorca no s'entén sense les possessions ja que es tracta d'uns elements on un gran nombre de gent hi ha fet feina i on una classe social dominant hi projectà una arquitectura i una manera d'entendre la vida social.










