SISTEMAS ELÉCTRICOS Y DE SEGURIDAD Y CONFORTABILIDAD (VIDAL PASTOR, FRANCISCO JAVIER / MÁS FITO, JUAN JOSÉ / GONZÁLEZ LÓPEZ, MIGUEL ÁNGEL) (Formación Profesional)
LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA 3º ESO (LOMCE) (BERNABEU MORÓN, NATALIA / PLANET CONTRERAS, ÁFRICA MARÍA / SUÁREZ PAJARES, MIGUEL ÁNGEL / VITA PROUPECH, SERGIO) (Educación Secundaria Obligatoria)
FOL CAT 2018 (ÁLVAREZ MÁRTINEZ, JUAN CARLOS / HERRÁEZ VIDAL, PILAR / PRIETO GARCÍA, MIGUEL ÁNGEL) (Catalán)
LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA 3.º ESO (MUÑOZ MARQUINA, FRANCISCO / SARRIÓN MORA, MIGUEL ÁNGEL / MARTÍNEZ JIMÉNEZ, JOSÉ ANTONIO) (LENGUA)
LA – MUSICA CLAVE C. LIBRO ALUMNO .VALENCIA. (LÓPEZ BALLESTER,MIGUEL ÁNGEL / PALAZÓN HERRERA,JOSÉ / CAVAS HERNÁNDEZ,RAQUEL / SALAS MARTÍNEZ,JOSÉ LUIS / HERRERA ALAJARÍON,JOSÉ ANTONIO) (Libros de texto)
MÚSICA 4. TEMPO XXI ESO (2008) (COLOMÉ SOMOZA, JOSEP / MAESTRO RECHE, MIGUEL ÁNGEL) (Educación Secundaria Obligatoria)
BIG 3D (QUADERN DIVERSITAT) AULA 3D (FERNANDEZ ESTEBAN, MIGUEL ANGEL / MINGO ZAPATERO, BLANCA / RODRIGUEZ BERNABE, ROSA / TORRES LOBEJON, MARIA DOLORES) (Material didáctico)
BG 3 + BG 3 CAST Y LEON SEP+ ATLAS ANATOMIA (FERNANDEZ ESTEBAN, MIGUEL ANGEL / MINGO ZAPATERO, BLANCA / RODRIGUEZ BERNABE, ROSA / TORRES LOBEJON, MARIA DOLORES / R. FRAILE / O. MARTIN / M. SOCIAS) (Material didáctico)
CDNO – MUSICA CLAVE A. VALENCIA (LÓPEZ BALLESTER,MIGUEL ÁNGEL) (Música)
LANIKAI 5 GALICIA (ED. INFANTIL) (SALAS XIMELIS, ANTONIO / ALVAREZ RIVERA, RICARDO / GARRIDO MORENO, GEMA / ROBLES RIZO, MIGUEL ANGEL / RODRIGUEZ DE LA MORENA, MARIA JOSE / RODRIGUEZ CLAP, CARLOS) (Libros de texto)
B 2 (BIOLOGIA) BATXILLERAT AULA 3D (TORRES LOBEJON, Mª DOLORES / ARGÜELLO MIGUELEZ, HELENA / ESTELLER PEREZ, ALEJANDRO / FERNANDEZ ESTEBAN, MIGUEL ANGEL / LABRADOR ENCINAS, EMILIA / MARTINEZ MOLINA, EUSTOQUIO / OLAZABAL MORAN, MANUEL) (Libros de texto)
PRAGMA (GREC) BATXILLERAT + QUADERN D’EXERCICIS (ESTÉBANEZ GARCÍA, FERNANDO / GARCÍA MARTÍNEZ, HORACIO / GONZÁLEZ CATALÁ, JUAN BAUTISTA / MADRID NAVARRO, MERCEDES / MORENO JIMÉNEZ, MIGUEL ÁNGEL / PABLO MARTÍNEZ, PASCUAL DE) (Libros de texto)
Fonaments del mètode Pragma: a) Adaptació al moment present: s'han tingut en compte les innovacions didàctiques i metodològiques incorporades durant els últims anys a l'ensenyament de la nostra disciplina i a les d'assignatures afins, sobretot de l'àrea lingüística. b) Prioritat absoluta de l'ús de la llengua sobre el coneixement de la gramàtica. Es tracta d'un mètode no paradigmàtic que intenta arribar al coneixement de la llengua a través de la pràctica constant de la mateixa, i no a partir d'unes teoritzacions gramaticals prèvies. c) És un mètode inductiu i actiu: el/l'estudiant, sota la direcció|adreça del professorat, analitzarà i estudiarà sobre el text les diversos fets lingüístics, que posteriorment sistematitzarà. És, doncs, el propi alumnat el que "construeix" la gramàtica. d) Freqüència i rendibilitat: l'aprenentatge de la llengua es realitza tenint en compte la freqüència dels diversos elements lingüístics. Es considera, per tant, prioritari l'aprenentatge d'aquelles formes o estructures que hi ha major probabilitat de trobar a qualsevol obra grega, i es posposa o rebutja el que és infreqüent i, per tant, poc rendible. e) Progressió: la matèria és organitzada d'una manera gradual i progressiva, de menor a major dificultat, segons els criteris que la nostra experiència ens ha suggerit. f) Àmplia selecció de texts: encara que es dóna prioritat a la prosa àtica clàssica, tanmateix s'inclouen al nostre Manual texts de qualsevol autor i època, sempre que presentin un contingut interessant i una dificultat apropiada per a aquesta etapa inicial de l'estudi del grec. g) Texts originals i motivadors: es dóna preferència als texts originals, si bé ha estat inevitable modificar lleugerament o adaptar, sobretot en els primers temes, alguns texts interessants que, de no ser retocats, haguessin plantejat excessives dificultats al nostre alumnat. D'altra banda, hem preferit les màximes, anècdotes, històries breus... als tradicionals texts bèl·lics, fàbules... que resulten poc motivadors per a joves de setze o disset anys. h) Mètode exclusivament de llengua: es tracta d'un mètode de llengua, complementat amb els temes de cultura que exigeix el programa oficial. Encara que els fragments ofereixen nombrosos suggeriments per al comentari de múltiples aspectes de la civilització grega, tanmateix entenem que l'estudi de la cultura s'ha de fer d'una manera més profunda i sistemàtica.
Fonaments del mètode Pragma: a) Adaptació al moment present: s'han tingut en compte les innovacions didàctiques i metodològiques incorporades durant els últims anys a l'ensenyament de la nostra disciplina i a les d'assignatures afins, sobretot de l'àrea lingüística. b) Prioritat absoluta de l'ús de la llengua sobre el coneixement de la gramàtica. Es tracta d'un mètode no paradigmàtic que intenta arribar al coneixement de la llengua a través de la pràctica constant de la mateixa, i no a partir d'unes teoritzacions gramaticals prèvies. c) És un mètode inductiu i actiu: el/l'estudiant, sota la direcció|adreça del professorat, analitzarà i estudiarà sobre el text les diversos fets lingüístics, que posteriorment sistematitzarà. És, doncs, el propi alumnat el que "construeix" la gramàtica. d) Freqüència i rendibilitat: l'aprenentatge de la llengua es realitza tenint en compte la freqüència dels diversos elements lingüístics. Es considera, per tant, prioritari l'aprenentatge d'aquelles formes o estructures que hi ha major probabilitat de trobar a qualsevol obra grega, i es posposa o rebutja el que és infreqüent i, per tant, poc rendible. e) Progressió: la matèria és organitzada d'una manera gradual i progressiva, de menor a major dificultat, segons els criteris que la nostra experiència ens ha suggerit. f) Àmplia selecció de texts: encara que es dóna prioritat a la prosa àtica clàssica, tanmateix s'inclouen al nostre Manual texts de qualsevol autor i època, sempre que presentin un contingut interessant i una dificultat apropiada per a aquesta etapa inicial de l'estudi del grec. g) Texts originals i motivadors: es dóna preferència als texts originals, si bé ha estat inevitable modificar lleugerament o adaptar, sobretot en els primers temes, alguns texts interessants que, de no ser retocats, haguessin plantejat excessives dificultats al nostre alumnat. D'altra banda, hem preferit les màximes, anècdotes, històries breus... als tradicionals texts bèl·lics, fàbules... que resulten poc motivadors per a joves de setze o disset anys. h) Mètode exclusivament de llengua: es tracta d'un mètode de llengua, complementat amb els temes de cultura que exigeix el programa oficial. Encara que els fragments ofereixen nombrosos suggeriments per al comentari de múltiples aspectes de la civilització grega, tanmateix entenem que l'estudi de la cultura s'ha de fer d'una manera més profunda i sistemàtica.
MATEMÀTIQUES 3R ESO (INGELMO BENITO, MIGUEL ÁNGEL / ZÁRATE HERRERA, YOLANDA ÁFRICA) (Etapas educativas)
RELIGIÓN CATÓLICA 4º ESO. PROYECTO ABBACANTO 2.0. (SALAS XIMELIS ANTONIO / NIETO CATALINAS JESÚS / RODRÍGUEZ DE CASTRO JUAN JOSÉ / CRESPO VARONA MARÍA ANTONIA / MAJO DELGADO MIGUEL ÁNGEL / AZNAR GUERRI SILVIA) (Educación Secundaria)
Los contenidos se estructuran en 9 Unidades. Cada una de ellas tiene un título, que van destinado al alumno, y un subtítulo, que hace referencia al contenido religioso que se va a abordar en dicha Unidad y que está relacionado con el currículo oficial. Va destinado al profesor. Aparece en el libro del alumno debajo del primero. Cada Unidad tiene 12 páginas distribuidas según la siguiente estructura: PÁGINA UNO: PRESENTACIÓN Aparecen los dos títulos, imágenes, un breve texto introductorio del tema, acompañado de cuestiones, para motivar al alumno. PÁGINA DOS: Abre la ventana Se ofrece un texto motivador que sirven de punto de partida para la reflexión, conocimiento y aprendizaje de los contenidos religiosos que se abordarán en las páginas siguientes. PÁGINAS TRES A SIETE: DESARROLLO DE CONTENIDOS Se desarrollan los contenidos centrales de la Unidad: todo lo que es necesario conocer y aprender. Se proponen actividades, frases recordatorio de cada página, elementos a los márgenes, esquemas, etc., que favorecen el aprendizaje de los contenidos. PÁGINA OCHO: CulturizARTE El arte y la cultura relacionada con la Religión. La experiencia religiosa en ocasiones difícil de expresar verbalmente, a lo largo de la historia de la humanidad se ha expresado a través del arte. Queremos que los alumnos aprendan a degustar e interpretar la experiencia que dio lugar a esas obras artísticas que nos han legado sus autores. Y desentrañar los aspectos de la cutlura en los que la religión está enraizada. PÁGINA NUEVE: TÚ, YO, LOS OTROS El alumno conocerá realidades, experiencias, organismos y organizaciones, personas que han vivido o viven según lo tratado en la Unidad. PÁGINA DIEZ: APLÍCATE EL CUENTO Se pretende que el alumno descubra que todo lo aprendido a lo largo de la Unidad tiene que ver con su realidad. El alumno puede descubrir que lo estudiado puede ponerlo en práctica en su vida real. PÁGINA ONCE: PARA SABER MÁS El alumno ampliará lo estudiado respondiendo a las actividades que se plantean y analizando los textos que se proponen. PÁGINA DOCE: A TENER EN CUENTA) Son ejercicios y cuestiones que sirven para evaluar los aprendizajes del alumno. Al final del libro aparece un Anexo de citas bíblicas.
Los contenidos se estructuran en 9 Unidades. Cada una de ellas tiene un título, que van destinado al alumno, y un subtítulo, que hace referencia al contenido religioso que se va a abordar en dicha Unidad y que está relacionado con el currículo oficial. Va destinado al profesor. Aparece en el libro del alumno debajo del primero. Cada Unidad tiene 12 páginas distribuidas según la siguiente estructura: PÁGINA UNO: PRESENTACIÓN Aparecen los dos títulos, imágenes, un breve texto introductorio del tema, acompañado de cuestiones, para motivar al alumno. PÁGINA DOS: Abre la ventana Se ofrece un texto motivador que sirven de punto de partida para la reflexión, conocimiento y aprendizaje de los contenidos religiosos que se abordarán en las páginas siguientes. PÁGINAS TRES A SIETE: DESARROLLO DE CONTENIDOS Se desarrollan los contenidos centrales de la Unidad: todo lo que es necesario conocer y aprender. Se proponen actividades, frases recordatorio de cada página, elementos a los márgenes, esquemas, etc., que favorecen el aprendizaje de los contenidos. PÁGINA OCHO: CulturizARTE El arte y la cultura relacionada con la Religión. La experiencia religiosa en ocasiones difícil de expresar verbalmente, a lo largo de la historia de la humanidad se ha expresado a través del arte. Queremos que los alumnos aprendan a degustar e interpretar la experiencia que dio lugar a esas obras artísticas que nos han legado sus autores. Y desentrañar los aspectos de la cutlura en los que la religión está enraizada. PÁGINA NUEVE: TÚ, YO, LOS OTROS El alumno conocerá realidades, experiencias, organismos y organizaciones, personas que han vivido o viven según lo tratado en la Unidad. PÁGINA DIEZ: APLÍCATE EL CUENTO Se pretende que el alumno descubra que todo lo aprendido a lo largo de la Unidad tiene que ver con su realidad. El alumno puede descubrir que lo estudiado puede ponerlo en práctica en su vida real. PÁGINA ONCE: PARA SABER MÁS El alumno ampliará lo estudiado respondiendo a las actividades que se plantean y analizando los textos que se proponen. PÁGINA DOCE: A TENER EN CUENTA) Son ejercicios y cuestiones que sirven para evaluar los aprendizajes del alumno. Al final del libro aparece un Anexo de citas bíblicas.












