En trenta-dos contes publicats entre 1902 i 1907, Víctor Català passeja els ulls pels racons foscos de la vida i fa servir tots els diamants de la llengua per dir les mil i una formes que pren la violència en la societat que coneix: la nostra, lector. Els títols parlen per si sols: ?L?explosió?, ?Parricidi?, ?Agonia?... Alguns dissimulen, com aquest ?Carnestoltes? en què esclata l?amor lèsbic. Pionera i antiga, digna com ningú de l?epítet "original", Víctor Català formaria part dels autors de capçalera de Flannery O?Connor o Alice Munro si no fos que aquestes grans dames del ruralisme no parlen català. Najat El Hachmi sí que l?ha llegida, a fons, i en diu amb germanor: ?La brutalitat del món rural és força semblant a tot arreu, la violència contra les dones, també. Escriure, aquí, també és enderrocar les lleis del silenci que les amaga.?
En trenta-dos contes publicats entre 1902 i 1907, Víctor Català passeja els ulls pels racons foscos de la vida i fa servir tots els diamants de la llengua per dir les mil i una formes que pren la violència en la societat que coneix: la nostra, lector. Els títols parlen per si sols: ?L?explosió?, ?Parricidi?, ?Agonia?... Alguns dissimulen, com aquest ?Carnestoltes? en què esclata l?amor lèsbic. Pionera i antiga, digna com ningú de l?epítet "original", Víctor Català formaria part dels autors de capçalera de Flannery O?Connor o Alice Munro si no fos que aquestes grans dames del ruralisme no parlen català. Najat El Hachmi sí que l?ha llegida, a fons, i en diu amb germanor: ?La brutalitat del món rural és força semblant a tot arreu, la violència contra les dones, també. Escriure, aquí, també és enderrocar les lleis del silenci que les amaga.?