Jordi Guardans hi ha reeixit en la carrera que va començar l’any 1994, amb la publicació de Tant de bo que siguin les penúltimes penes (Premi Marià Manent 1993) i que, sense haver acabat, arriba fins a l’últim dels seus llibres, El missatger, imprès per primera vegada en aquesta compilació de la seva obra que prologuem (1994-2014) i que porta el títol de La presència del transparent. La suma d’aquests vuit poemaris fan una obra heterogènia, no desigual quant als seus mèrits, i única. L’obra en el seu conjunt mira d’apropar-se a allò enyorat en l’àmbit de la realitat —¿l’amor, el sentit de filiació?— i a allò entrevist i desitjat en l’àmbit de l’eternitat —¿Déu, l’univers, la creació, l’estat angèlic?—: amor i “desig celeste i ben angèlic” es confondrien, doncs, en l’obra del poeta, des del primer dels seus llibres fins a l’últim. ( Del pròleg de Jordi Llovet).