Crisis d’identitat periòdiques davant d’un mirall, de matinada. Directors de sucursal bancària que tenen clar qui és l’imbècil de torn. L’ull de la lluna, que et vigila. Moments crucials oblidats i que persisteixen, com grans de sorra, al fons d’una butxaca. Un poble ple de vides a mig viure, vides petites, amb morts també petites, que arriben quan volen. O quan poden. I el nen de la cantonada, que no sap plorar, de tanta pluja que l’amara.