Després del gran èxit de crítica i lectors del llibre Una educació francesa, LAvenç publica una segona edició del llibre, amb 10 nous relats inèdits, que amplien el seu diccionari personal de joventut. En aquest llibre, pastat amb els seus records personals, lautor ens conta la seva infància i la seva formació a lescola francesa. A partir duns textos publicats a LAvenç, ampliats i reelaborats, un Bezsonoff en plena maduresa literària ha reconstruït un itinerari alhora íntim i collectiu, que el porta per diverses ciutats franceses i que inclou una sèrie de retrats entre amistosos i malenconiosos, com una passejada per un passat irrecuperable. TEXT DE LA CONTRACOBERTA Una educació francesa no és pas una autobiografia tot i que hi parli molt de mi mateix. Tampoc la consideri com un assaig etnològic on miri de descriure els costums, les olors, la bellesa dun país desaparegut. Gràcies a la professió de mon pare i a la meua, he viscut set vides com un gat rus. De nin, vaig esquiar als Alps, vaig córrer a la vora del Rin, em vaig amagar als soterranis dels afores de París, vaig recollir petxines a les platges de la Mànega, vaig conèixer lembalsament duna llengua a les costes de la Provença. En aquell temps antediluvians sense Internet ni mòbils, els trens trigaven quinze hores per unir Perpinyà a París i calia esperar tres o quatre anys per tenir el telèfon a casa. Els cantants sabien cantar. Els actors pronunciaven admirablement el francès. El cinema feia somniar. Els gendarmes us demanaven la documentació amb la veu de Fernandel. Els cotxes tenien llums grocs, els carrers plaques blaves amb lletres blanques. Les vaques menjaven herba. La mainada creia en lexistència del Pare Noël. Els carters passaven dos cops al dia. El president de la República editava antologies poètiques, i tots els catalans parlaven català. LA SEGONA EDICIÓ AMPLIADA LAlgèria francesa - Langlès - El barracar Biblioteques Biologia Briançon - La vergonya del padrí - La cançó - Les cantarelles - El castellà - Els castells - El català -El cinematògraf - Els diccionaris Diaris - La dolçor de viure - Les meues escoles Escoltisme Espionatge Festes - De philosophia França - El francès - Els francòfons - Els gats - De Germania Història Jocs - La khâgne - De latina lingua - De libris - Les llengües de França - Les maries - Les matemàtiques - Lestiu a Mers Migdia - Les minyones - Els ocells - Lopereta - LORTF - El permís de conduir - Pétain i De Gaulle - La política - De reditu - La religió - El romanès - El servei militar - Els supermercats Tarascó - El teatre - El Tour Valença - Retorn a Ítaca
Després del gran èxit de crítica i lectors del llibre Una educació francesa, LAvenç publica una segona edició del llibre, amb 10 nous relats inèdits, que amplien el seu diccionari personal de joventut. En aquest llibre, pastat amb els seus records personals, lautor ens conta la seva infància i la seva formació a lescola francesa. A partir duns textos publicats a LAvenç, ampliats i reelaborats, un Bezsonoff en plena maduresa literària ha reconstruït un itinerari alhora íntim i collectiu, que el porta per diverses ciutats franceses i que inclou una sèrie de retrats entre amistosos i malenconiosos, com una passejada per un passat irrecuperable. TEXT DE LA CONTRACOBERTA Una educació francesa no és pas una autobiografia tot i que hi parli molt de mi mateix. Tampoc la consideri com un assaig etnològic on miri de descriure els costums, les olors, la bellesa dun país desaparegut. Gràcies a la professió de mon pare i a la meua, he viscut set vides com un gat rus. De nin, vaig esquiar als Alps, vaig córrer a la vora del Rin, em vaig amagar als soterranis dels afores de París, vaig recollir petxines a les platges de la Mànega, vaig conèixer lembalsament duna llengua a les costes de la Provença. En aquell temps antediluvians sense Internet ni mòbils, els trens trigaven quinze hores per unir Perpinyà a París i calia esperar tres o quatre anys per tenir el telèfon a casa. Els cantants sabien cantar. Els actors pronunciaven admirablement el francès. El cinema feia somniar. Els gendarmes us demanaven la documentació amb la veu de Fernandel. Els cotxes tenien llums grocs, els carrers plaques blaves amb lletres blanques. Les vaques menjaven herba. La mainada creia en lexistència del Pare Noël. Els carters passaven dos cops al dia. El president de la República editava antologies poètiques, i tots els catalans parlaven català. LA SEGONA EDICIÓ AMPLIADA LAlgèria francesa - Langlès - El barracar Biblioteques Biologia Briançon - La vergonya del padrí - La cançó - Les cantarelles - El castellà - Els castells - El català -El cinematògraf - Els diccionaris Diaris - La dolçor de viure - Les meues escoles Escoltisme Espionatge Festes - De philosophia França - El francès - Els francòfons - Els gats - De Germania Història Jocs - La khâgne - De latina lingua - De libris - Les llengües de França - Les maries - Les matemàtiques - Lestiu a Mers Migdia - Les minyones - Els ocells - Lopereta - LORTF - El permís de conduir - Pétain i De Gaulle - La política - De reditu - La religió - El romanès - El servei militar - Els supermercats Tarascó - El teatre - El Tour Valença - Retorn a Ítaca