Ir al contenido
Resultados de la búsqueda para: Joanot Martorell
Des de la sortida de les columnes llibertàries per la frontera el 1939 fins a la desfeta francesa al Vietnam el 1954, El tango de Dien Bien Phu és una novel·la coral que explora en les biografies de personatges anònims tots els accents dels lluitadors que no van tenir por de la derrota. A través de les investigacions de Dani Cajal, a qui ja coneixíem per les novel·les El cel de l'infern (premi Crexells 1999) i No miris enrere (premi Sant Jordi 2001), el relat reconstrueix, a partir de testimonis directes, llibres de memòries i documents d'arxius militars, tota la peripècia d'una generació que va patir la Guerra Civil, els camps de concentració francesos, la Segona Guerra Mundial i, en molts casos, la continuació en els conflictes de la postguerra. L'excusa de la recerca de la lletra d'un tango de Gardel, que va ser l'himne d'Argelers, li serveix al narrador per revisitar escenaris i moments gairebé oblidats d'alguns dels episodis més sagnants del segle XX, que van tenir com a protagonistes molts dels nostres ascendents. Sense cap voluntat de revenja, la novel·la desfà les interpretacions heroiques i, sense jutjar, ofereix un retrat dels combatents sense aspiració de glòria.
A través de quatre generacions de mares i filles d'una mateixa família, Isabel-Clara Simó narra la història d'una nissaga de dones liberals i coratjoses amb arrels jueves.Des de la besàvia Rut fins a la jove Debora, passant per la Regina i la Pat, al llarg de tot un segle les dones de la família Valleriola han hagut de lluitar amb determinació i valentia per fer-se un lloc al món. Les desavinences amb els temps i l'època que els ha tocat viure les han marcat des del mateix naixement, i per mantenir la pròpia identitat i viure lliurement sovint han hagut de rebel·lar-se, amagar els seus orígens i fins i tot la seva vertadera sexualitat.Des de la Barcelona de principis del segle XX fins al París dels anys seixanta o el Londres actual, Amor meva relata un itinerari social i íntim de culpes i perdons. Una novel·la coratjosa i sincera que explora els límits de la identitat i ens descobreix molts dels secrets que oculten les aparences.
Aquest llibre vol satisfer bàsicament el triple objectiu de posar les bases de les concepcions literàries subjacents a la redacció de la novel·la, sistematitzar el mapa de la cultura literària de Martorell i descriure les tècniques amb què els diversos models se superposen i es reescriuren literalment. La reconstrucció de la biblioteca mental de lescriptor imposa una nova imatge del Tirant lo Blanc i de Joanot Martorell, i permet una més exacta situació de lobra i de lautor en el complex aiguabarreig cultural del segle XV.
Vicky i Marta, dues noies en l'equador de la trentena, intenten salvar del naufragi la seva modesta discogràfica independent amb el llançament d'un prometedor nou grup. De sobte, però, un seguit de fets dolorosos i inesperats sacsegen les seves vides. Francesc, crític musical i etern enamorat de Marta, i Gerard, un informàtic barceloní nouvingut a València, brillant però amb l'existència desballestada, faran d'insospitat matalàs.Amb el teló de fons del feixuc trànsit a la maduresa i dels rigors de la crisi econòmica que amenaça d'arrasar-ho tot, Vides desafinades, que ha merescut el Premi Joanot Martorell 2011, és una història de vides desconcertades, travessades per la música. Una novel·la on les relacions i les amistats s'entrellacen i es redefineixen a l'albir dels embats d'una realitat punyent. Un combat quotidià contra la infelicitat i el desencís.
Edició coordinada per Albert Hauf Edició i notes de Albert Hauf Aquesta edició té un doble objectiu: d´una banda, oferir una lectura acurada de l´incunable de la universitat de València, puntuat ex-novo tenint en compte totes les anteriors edicions i aquelles variants dels altres dos incunables conservats que corregeixen errors evidents o que il-lustren el procés de transmissió textual. La puntuació vol facilitar la comprensió i agilitzar al màxim la lectura, destacant el ritme vital d´una narració que té sovint una notable dimensió teatral. D´altra banda, hom ha tractat de dotar aquesta lectura dels instruments necessaris per a facilitar al lector modern una comprensió el mes aprofundida possible d´un relat que emmiralla la important cruïlla entre el món medieval i el renaixentista, raó per la qual resulta tan fascinant com distant de les nostres modes i convencions actuals. Això s´ha fet brindant al lector curiós tot un ventall de recursos auxiliars, que van d´unes il·lustracions selectes que situen el text en el seu context i documenten la seva posterior incidència cultural, a la puntual anotació de totes les paraules, refranys, expressions o frases de mes difícil comprensió, a la minuciosa transcripció de fragments d´altres obres lliteráries o enciclopèdiques que l´autor del TB assimila amb mes o menys fidelitat. Hom destaca amb cursiva negreta els manlleus literals i en cursiva les coincidències temàtiques, de manera que l´anotació permet, a simple vista, un seguiment del fascinant procés diacrònic d´una creació conceptual i llingüística que es demostra recreació polifònica de temes i motius preexistents, destinats a ser identificats arnb fruïció pel lector.
Tirant lo Blanc de Roca Salada era un jove i valent cavaller. Li deien Tirant perquè son pare fou senyor de la marca de Tirània, una regió del nord de França, a la vora de la mar. El Blanc del seu nom venia de sa mare: Blanca, filla del duc de Bretanya. En saber Tirant que se celebrarien a Londres grans festes i tornejos, decidí d'anar a Anglaterra, amb altres vint-i-nou joves nobles. Volia demostrar allà com era de valent, i així el rei, en veure les seues gestes, l'armaria cavaller. Hi havien acudit reis, ducs, comtes, marquesos i cavallers de moltes i llunyanes terres. Tots volien demostrar el seu valor. Combateren dies i dies en tornejos. Hi moriren més de cent cinquanta cavallers! El millor de tots, el més valent, qui guanyà tots els combats, fou Tirant lo Blanc. El rei el proclamà vencedor, i féu que li donessin un bellíssim cavall blanc. Tothom l'acompanyà en processó fins a l'església de Sant Jordi on el rei el nomenaria cavaller, el seu somni.
Andrea, Joan i Sergi són amics. La seva manera extrema d?estimar els porta a jugar-se la vida. En el triangle també hi entra Miquel i, d?alguna manera, Albert. La mort d?Andrea en circumstàncies sospito - ses engendra una espiral de dubtes en tots els personatges i fa que qualsevol gest o paraula tingui tentacles. Tots cerquen la veritat, junts i per separat, però les cadenes que els ancoren a la realitat diària els impedeixen descobrir allò que Andrea servava a dins. Allò que no es pot arribar a tocar mai, però que, justament per això, és pur i fonamental. Cadenes és una obra narrativa que viu als llimbs, entre el realisme i el surrealisme, entre el gènere de la novel·la negra i el de la novel·la psicològica. Una composició poli - fònica que explora els límits tèrbols i fràgils entre veritat i mentida: què roman d?una vida desdoblada i sense pau? Com perviu un pensament que fa massa mal?
El protagonista d'Il·lusions elementals és un col·leccionista d?errors. Un home sense ni cinc, entossudit a confondre?s quant a l?amor, amb certa tendència a oscil·lar entre la melancolia i la destrucció, entre la rutina i l?excés. Un home que mai no ha entès el vincle entre les causes i els efectes i, atrapat en ell mateix, s?ha deixat dur per les lleis de l?atzar. És escriptor. I per fugir dels grans temors que li generen les vicissituds que viu a Girona emprèn un viatge que, sense adonar-se?n, l?aboca a la més estricta indigència. Un viatge irrevocable a les tenebres, al fons de la pobresa física i material, al costat d?altres indigents que, com ell, han estat engolits per la nit. L?únic al·licient diari: sobreviure a la gana, al fred, a la por. I vèncer el cansament de l?ànima que a poc a poc es contagia al cos.
Tirant Zuriaren istorioa da hau, munduko zaldunik onena, ausart, jakintsu eta atseginena. Garaile ateratzen da edozein gerra edo istilutatik. Patua, ordea, ezin izango du garaitu, Carmesina maitearengandik urruti bizi beharko baitu.
TIRANT LO BLANC representa el màxim exemple de llibre de cavalleries del nostre país. Joanot Martorell el va començar a escriure el 2 de gener de 1460 i el va acabar a principis de 1464. És una obra plena d'aventures, viatges, amors i batalles. Un relat amè que ha fascinant generacions i generacions de lectors al llarg dels segles. Tirant lo Blanc és l'obra que va captivar Cervantes; l'escriptor va posar en boca del capellà amic de Don Quixot les paraules següents: «Pel seu estil, aquest és el millor llibre del món».
De la mar es viu. Molts fills, nets, besnets de mariners aprenien a viure del turisme. Però no tots, ni de bon tros. Un bon grapat s?estimava més embarcar-se. Amb els pares, encara havien anat a vela. Va ser l?última generació que ho va fer. Aquests homes de mar van patir la història al llarg de tres guerres, la d?Espanya, la Mundial i la d?Algèria. Després, les aigües pudents, mortes, de la creixent urbanització litoral van fer fugir el peix i ells l?havien d?anar a pescar com més va més lluny. Veus, la mar reconstrueix amb un lèxic riquíssim i ple de subtileses l?aventura d?aquella generació de mariners que avui, retirats de la mar, se la miren des del moll o esquivant turistes pel passeig marítim. Entre el passat llunyà i el present, els seus records encara poblen la mar de goig, de dols, de desitjos, de perills. Només calia escoltar-los.