Ir al contenido
Resultados de la búsqueda para: Pere Quart
Joan Oliver i Sallarés (1899-1986), l'escriptor que utilitzava el pseudònim de Pere Quart per publicar els seus versos, és una de les referències cabdals en la literatura catalana contemporània. La seva vida omple gairebé tot el segle XX i segueix en
Opuscle commemoratiu del centenari del naixement de Joan Oliver, que combina les aportacions de diversos estudiosos sobre la vida i l'obra de l'autor amb una se lecció dels seus textos, poètics i en prosa, una nota biogràfica, bibliografia, i les traduccions i treballs discogràfics que s'han fet sobre l'obra de Joan Oli ver.
Nebot de Joan Oliver, Riera aporta amb aquests "materials per a un retrat" noves visions, com a parent i com a lector, d'un home, ciutadà i escriptor fora del corrent. Epíleg de Sílvia Oliver.
La divertida hist?ria d'un grimpador que triomfa per una suma de malentesos. Un llibre d'?xit permanent, dut al cinema.
Un estrany i poderós vent fa viure moments angoixants a la Berta, l'Ernest i en Roc, que ells relacionen amb uns fets passats que han sentit explicar als habitants del poble, quan el Vent va tenyir-ho tot de terror i de llàgrimes. Ara que els anys començaven a tancar les ferides més doloroses, aquells fenòmens misteriosos tornen a repetir-se.
La poesia no és una assignatura; tampoc no és col·lecció de fòssils ni papallones assecades. Llegir poesia no és classificar entitats mortes per superar exàmens circumstancials. No es tracta, encara menys, de descriure'n la morfologia externa i aprofitar l'avinentesa per fer excursions per paisatges no literaris. La poesia constitueix un procés de coneixement de les múltiples individualitats que conformen la nostra pròpia individualitat. La lectura és i ha de ser una experiència de coneixement. Què hi fa si els versos són del segle XII o del segle XX? Què hi fa si els contextos històrics, socials, estètics o polítics són distints i distants? La poesia conté una ànima universal que ens afecta i ens implica perquè ens mostra un racó de la nostra ànima per explorar. L'antologia que teniu a les mans us ofereix la possibilitat d'establir d'una manera raonada i explícita el moviment que sempre lliga el creador i el lector creatiu. I alhora permet de fer un tast de tots els gustos i els ingredients que intervenen en l'itinerari únic que és la poesia catalana: posar el cervell al vent dels corrents estètics, estendre la roba de la interpretació als oratges de les èpoques i de les escoles literàries, campar entre les formes canviants dels metres i dels ritmes. Llegir aquest llibre us ajudarà a reconèixer el vestit amb què el nostre país, al llarg de la història, es presenta al món, perquè un país també s'ha d'entendre per com canta, per com ha cantat. Si llegir poesia s'acaba convertint en una assignaturització de la lírica, només pot ser responsabilitat del lector, sigui estudiant o professor. Amb aquesta antologia comentada us convidem a ultrar els límits de l'assignatura per aprendre a interpretar, i a interpretar-vos, des del poema concret.Si llegir poesia s'acaba convertint en una assignaturització de la lírica, només pot ser responsabilitat del lector, sigui estudiant o professor. Enric Martin és professor de llengua i de literatura catalanes a l'IES Jaume Callís de Vic i de la Universitat de Vic. També és lector agosarat i activista de múltiples iniciatives culturals en el marc de l'ensenyament. Josep Paré és professor de llengua i de literatura catalanes a l'IES Jaume Callís de Vic, i, durant catorze anys, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat edicions i estudis sobre l'obra de Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Joaquim Ruyra, entre d'altres. Ha exercit de crític literari i de dramaturg. És membre del consell de redacció de la revista Els Marges i membre de la Societat Verdaguer.
A l'època medieval, Barcelona estava dividida administrativament en quatre parts o quarters, que es corresponien amb els diversos nuclis d'activitat comercial de la ciutat. Aquest llibre, àmpliament il·lustrat amb gravats, mapes, fotografies històriques i imatges actuals, permet descobrir els racons amagats d'aquest quarter.
Si haguéssim de dir quin és el bestiari contemporani més destacat de les lletres catalanes, aquest seria sense dubte El Bestiari (1937) del poeta Pere Quart, il·lustrat per Xavier Nogués. El poeta veu d?un dels gèneres de tradició medieval més reconegut per fer una sàtira del món que ens envolta a partir del seu enginy descrivint la nostra fauna. Perquè en paraules del propi poeta cal tenir present que ?la natura, diligent, ens procura una bèstia per a cada molèstia?.
Les compilacions d'aquest petit llibre -mostra de poesia epigramàtica en fred sobre diverses bèsties i un vegetal- han estat escrites sota el signe d'una inconfesable frivolitat. Si l'autor pretengués de fer-se perdonar invocaria el precedent del seu