Resultados de la búsqueda para: Ricard Salvat




EL TEATRO . COMO TEXTO, COMO ESPECTÁCULO (SALVAT, RICARD)
"A la hora de enfocar lo que se entiende por Teatro, hay que clarificar, de manera adecuada, las diferencias existentes entre lo que se denomina 'teatro literario' y 'teatro espectáculo'". De esta manera Ricard Salvat comienza definiendo lo que a lo largo de todo este libro será ley directriz de su exposición: no tanto una visión estrictamente histórica de los textos teatrales más significativos, sino fundamentalmente una minuciosa señalización de aquellos hitos dramatúrgicos generadores de una estética del espectáculo. En definitiva, un libro poco usual, lleno de sugestivo saber teatral.

DIARIS (1962-1968) (SALVAT I FERRÉ, RICARD)
Ricard Salvat tenia vint-i-set anys quan va escriure la primera entrada del seu diari personal. Aleshores ja desplegava la seva activitat en múltiples fronts: el teatre, la novel·la, la docència i el periodisme. Dinàmic, inquiet, incansable, ambiciós, Salvat plasma en les pàgines d’aquest diari tota l’amplitud i la inten­sitat dels anys en què consolida la seva «aventura escènica» i es forja una personalitat brillant. Aquest primer volum dels seus diaris revela una figura, entre la joventut i la maduresa, més polièdrica, matisada i humana que la icona que n’ha pervingut amb el temps, i ens permet comprendre millor l’obra i les circumstàncies d’un intel·lectual de gran vàlua que mai no va deixar de lluitar per aconseguir una nova Catalunya, fondejada en una escena que ell va contribuir a renovar.

ANIMALS DESTRUCTORS DE LLEIS (SALVAT, RICARD)
Durant la dècada de 1950, un jove català anomenat Sandre viu de dispesa en una ciutat alemanya a casa d’un matrimoni jove, Inge i Volker. Sandre es paga la universitat treballant en una fàbrica on coneix obrers immigrants com ell; són els anys del “miracle alemany”. L’amistat de Sandre amb grups diferents de jovent alemany i estranger, el temor d’una Guerra Freda que destruiria definitivament el món i la percepció d’una societat molt més lliure que la que ell ha conegut a Catalunya són els eixos narratius que ens situen en una Europa que vol oblidar l’horror del seu passat més recent i malda per reconstruir-se completament. Aquesta novel·la de Ricard Salvat va ser l’obra guanyadora del Premi Joanot Martorell (antic Premi Sant Jordi) de l’any 1959. La present edició commemora el 50 aniversari de l’atorgament d’aquell importantíssim premi de les lletres catalanes, el jurat del qual va ser format per Carles Soldevila, Salvador Espriu, Joan Fuster, Rafael Tarsis i Maria Aurèlia Capmany.

DIARIS (1969-1972) (SALVAT I FERRÉ, RICARD)
A trenta anys, Ricard Salvat ja s’havia convertit en un direc­tor d’escena de referència en el teatre català i espanyol. Entre 1969 i 1972 els seus interessos professionals es diversificaren i avançaren en paral·lel. En primer lloc, es consagrà al teatre com a professor, director d’escena i director artístic. En segon lloc, es dedicà a la docència universitària impartint assignatures de literatura catalana, arts escèniques i teoria de l’art. Finalment, incrementà la seva projecció pública, aquí i fora, gràcies als nombrosos contactes i a la participació en fòrums teatrals, artístics i cinematogràfics. Aquest segon volum dels seus diaris mostra la lluita quoti­diana contra tota mena d’obstacles que Salvat emprengué per consolidar la seva posició com a home de teatre i intel·lectual en un context polític i cultural precari i difícil. A més d’oferir-nos una imatge polièdrica i de vegades contradictòria, les seves ano­tacions diàries revelen, des d’una vessant més íntima i humana, el patiment i, en alguns moments, la desesperança causada pels infortunis que li deparà la vida