Els Pujol, escultors, són una de les nissagues més llargues d’escultors catalans, que va escampar la seva obra per moltes viles i llogarrets de la Catalunya central: Osona, Bages, Berguedà i Solsonès. Ho feren a través d’un gènere, el retaule, mostra del fervor i la devoció populars que en el cas concret del barroc respon a un programa cultural i social propi d’una època de reforma, de renaixement religiós, que fou llarg i ric: la Contrareforma. En la mesura, doncs, que la documentació ho permet, l’autor s’acosta a la vida i obra d’aquesta nissaga insigne i a partir de la seva obra ens ajuda a seguir l’evolució artística que fa el retaule barroc tardà del segle XVIII.