A lentrada daquest llibre que vol retre homenatge a la memòria dM.S.B., la muller morta lautor constata, consternat, que, amb motiu duna operació quirúrgica, ha perdut el melic, signe de la identitat. Tot fent servir, a manera de mirall o de llanterna màgica, la llengua dadopció, aquest castellà desarrelat busseja en les aigües tèrboles de la memòria a la recerca del melic perdut. Són escenaris daquesta cerca volgudament desordenada el Madrid desballestat i polsós dels anys quaranta; el Valladolid provincià i estudiantil dels cinquanta; aquell altre Madrid premovida dels seixanta. I un Santander idealitzat, amarat de nostàlgies, on J.A.V., ja a les envistes de la Mort, retrobarà potser el paradís perdut de la infantesa.