El vint per cent dels menorquins varen emigrar a la colònia francesa d’Algèria per fugir de la fam. Un dels descendents d’aquells menorquins va ser l’escriptor Albert Camus, fill d’una mare analfabeta (Catherine Sintes), que va ser un dels seus grans afectes juntament amb la Mediterrània, el teatre, el periodisme i la llibertat. Va dir que volia morir i viure a Valldemossa, va escriure sobre el claustre de Sant Francesc de Palma i sobre les terrasses del Port d’Eivissa i va traduir al francès el «Cant espiritual» de Joan Maragall. La seva influència es deixa notar en Blai Bonet i Baltasar Porcel, i el seu pensament s’agermana amb el de Cristóbal Serra. Els autors d’aquest volum investiguen els vincles illencs del Nobel de Literatura algerià a qui l’any 2013, en el centenari del seu naixement, la ciutat de Palma va dedicar un parc a la façana marítima.