Un estudi sobre l’època i l’arquitectura del barroc català fruit d’una tesi doctoral que omple un buit historiogràfic d’un territori oblidat, el de la comarca de la Segarra i l’Urgell en un espai cronològic i geogràfic de gran empen¬ta social i constructiva. El segle XVII s’explica a través de les obres religioses que van configurar el paisatge d’aquestes dues realitats. No només a través de les pedres que queden d’una arquitectura al servei de l’Església, sinó incidint, també, en l’entorn social i polític, en les classes socials i eclesiàstiques, però sense oblidar aspectes pròpiament artístics, constructius i tipològics.