Arqueología clásica griega y romana



LA VIA AUGUSTA PEL PAÍS VALENCIÀ
Què era la Via Augusta? Qui la va construir? Per quines ciutats passava? Com estava feta? El llibre que teniu a les mans dóna resposta a totes aquestes preguntes, però també molta més informació que satisfarà el lector més curiós: com viatjaven els romans, quin tipus de calçat portaven, quins vehicles utilitzaven, com calculaven i indicaven les distàncies, de quina manera es distribuïen les etapes del viatge, on es feien els descansos... I el que sovint resulta més sorprenent: com hem pogut arribar a saber tot això? Amb rigor i, alhora, esperit divulgatiu, el llibre vol ser una ruta guiada al llarg del traçat valencià de la Via Augusta durant l'època romana, però també pretén estimular el lector a visitar i conéixer, com un viator modern entre oliveres monumentals, el paisatge per on fa dos mil·lenis transcorria aquell primitiu «corredor mediterrani».ÍndicePròleg. Els antecedents: els ibers també construïen camins. Un gran eix estratègic. El traçat de la via. Com es construïen les vies romanes? Els mil·liaris: entre la informació i la propaganda. La vehiculatio o cursus publicus: el sistema públic de transport. Els itineraris antics. Mansiones i mutationes: les postes de la via. Les ciutats per on passava la via. El paisatge rural: parcel·lacions i poblament. Tots els camins connectaven amb la Via Augusta. Com es viatjava? El camí després de l'època romana. Caminar per la Via Augusta. El Maestrat: un paisatge d'oliveres mil·lenàries. Llibres i webs. Glossari.

ELS SITJARS
Amb aquest tercer volum de la sèrie monogràfica es divulga el resultat de tres excavacions arqueològiques efectuades en tres dels jaciments que formen part del context ibèric de la muntanya de Sant Julià de Ramis. En tots aquests casos, la característica comuna és l'agrupament de sitges. Aquest estudi és de summa importància per la manca d'estudis faunístics publicats d'aquest període en aquest territori i pel fet que la troballa es dóna en àmbits tancats com són les sitges.

MANUAL DE CERÁMICA II
Segunda entrega del manual de formación para alrqueólogos sobre cerámica romanaSegunda entrega del manual de formación para alrqueólogos sobre cerámica romana

MOSAICOS ROMANOS DE ÉCIJA (SEVILLA)
Esta obra está dedicada a los pavimentos de la "colonia Augusta Firma Astigi", Écija (Sevilla). Junto a los datos históricos y arqueológicos de esta colonia, la catalogación y estudio de sus pavimentos musivos confirman la inclusión de Écija en el entramado histórico y cultural del Imperio romano.

HORREA D’HISPANIE ET DE LA MÉDITERRANÉE ROMAINE
Les horrea, édifices de stockage et de rangement, font partie intégrante des circuits d'approvisionnement du monde méditerranéen antique. Leur utilisation relève d'une nécessité économique et politique et renvoie à un contrôle des ressources exercé à différentes échelles, selon des logiques différenciées et pour des durées plus ou moins longues. À travers l'étude des différents types d'entrepôts de la période romaine, le présent ouvrage se propose d'analyser les logiques du stockage et les réseaux de distribution et de redistribution dans le monde méditerranéen. Il porte principalement sur la péninsule Ibérique, tout en offrant des points de comparaison avec l'Italie, l'Orient et l'Afrique. Il fournit ainsi un premier bilan sur les structures de stockage de l'Hispanie et ouvre également des perspectives plus larges sur le fonctionnement de l'économie et le rôle de l'État dans le monde romain.ÍndiceJavier Arce, Bertrand Goffaux: Introduction I. ENTREPÔTS, DISTRIBUTION, REDISTRIBUTION Catherine Virlouvet : Les entrepôts dans le monde romain antique, formes et fonctions. Premières pistes pour un essai de typologie Marie-Brigitte Carre : Les réseaux d'entrepôts dans le monde romain : étude de cas Christian Rico : Réflexions sur le commerce d'exportation des métaux à l'époque romaine. La logique du stockage II. HORREA DE LA MÉDITERRANÉE ROMAINE : QUELQUES EXEMPLES Renato Sebastiani, Mirella Serlorenzi: Nuove scoperte dall'area di Testaccio (Roma): tecniche costruttive, riuso e smaltimento dei contenitori anforici pertinenti ad horrea e strutture utilitarie di età imperiale Bertrand Goffaux : Cultores, basilica et horrea à Mactar (Afrique Proconsulaire) Livia Capponi: Tetragonos stoa. A commercial centre in Augustan Alexandria? III. HORREA, PORTS ET TERRITOIRES DANS L'HISPANIE ROMAINE Javier Salido Domínguez: El almacenamiento de cereal en los establecimientos rurales hispanorromanos Romana Erice: El puerto fluvial de Caesaraugusta Salvador Ordóñez Agulla, Daniel González Acuña: Horrea y almacenes en Hispalis: evidencias arqueológicas y evolución de la actividad portuaria Josep Maria Macias: Horrea y estructuras de almacenamiento en la ciudad y territorio de Tarraco: una primera aproximación Albert Ribera i Lacomba: Los horrea de Valentia. De la Republica al Imperio Sebastián F. Ramallo-Asensio, Jaime Vizcaíno Sánchez: Estructuras de almacenamiento en Carthago Nova y su territorium (ss. III a. C. - VII d. C.) IV. QUELLE PLACE POUR LES HORREA HISPANIQUES DANS L'EMPIRE TARDIF ? Carmen Fernández Ochoa, Ángel Morillo Cerdán, Javier Salido Domínguez: Ciudades amuralladas y annona militaris durante el Bajo Imperio en Hispania: una cuestión a debate Javier Arce: Horrea y aprovisionamiento en Hispania (ss. IV-VI) Patrick Le Roux : Épilogue. Penser le rangement : le pouvoir d’entasser

SCHULTEN Y EL DESCUBRIMIENTO DE NUMANCIA
Catalogo de la exposición del Museo Arqueologico Nacional (Alcala de Henares) de Abril a Julio del 2017 y del Museo Numantino (Soria) de Julio 2017 a Enero 2018. Exposicion compleja, con materiales de muy diverso tipo, documentales, arqueologicos y artis

LA CIUDAD ROMANA DE LABITOLOSA
Publicado con la colaboración del Ayuntamiento de La Puebla de Castro. La ciudad romana de Labitolosa tuvo una breve vida, entre el siglo I antes de nuestra era y el año 200 aproximadamente. El legado urbanístico y monumental de su época de esplendor, que comenzó unos cien años después de su fundación, comprende edificios públicos (la curia y las termas), viviendas y un interesante conjunto escultórico y epigráfico. Sorprendentemente, pasadas unas décadas, Labitolosa sería abandonada por sus habitantes. En las proximidades de sus ruinas se construyó varios siglos más tarde una fortaleza islámica que ya fue objeto de una monografía en el tercer volumen de esta colección. El presente estudio es fruto de la excavación sistemática del yacimiento durante casi veinticinco años, a partir de 1991, bajo la dirección de los arqueólogos Asensio, Magallón y Sillières. El análisis de la trama urbana de Labitolosa, de sus arquitecturas y de su cultura material permite a los autores reconstruir la evolución histórica de la ciudad y los modos de vida de sus habitantes, lo que convierte esta obra no solo en la primera síntesis accesible sobre este conjunto arqueológico, sino en una indispensable guía para su visita.