Cataluña, Comunidad Autónoma de

FRANCESC CAMBÓ . ENTRE LA MONARQUIA I LA REPÚBLICA (1930-1932) (DE RIQUER I PERMANYER, BORJE)

El líder catalanista Francesc Cambó va ser també un dels referents polítics més emblemàtics de la dreta espanyola del primer terç del segle XX. És per això que resulta del més gran interès analitzar quina va ser la seva posició política en un moment cabdal, el que va des de la fi de la Dictadura de Primo de Rivera (gener 1930) fins a l'adveniment de la República (abril 1931), atès que ell mateix creia que «aquella era la meva hora». L'obra de Borja de Riquer il·lumina amb noves dades, inèdites fins avui, l'actuació de Cambó, un polític considerat llavors la gran esperança dels sectors conservadors espanyols i de la Monarquia d'Alfons XIII. Enfront del que fins ara s'ha dit i el mateix Cambó ha deixat escrit a les seves Memòries, Riquer explica les causes reals (l'oposició dels sectors militars i civils més reaccionaris) que impediren que el líder catalanista assumís un lloc rellevant en el govern espanyol.

EL REFRANERO Y EL SANTORAL (RÍO CORBACHO, MARÍA PILAR)

El refrán ha estado siempre vinculado con la cultura popular. Sea quien sea el autor del refrán, si este triunfa y consigue carta de naturaleza, al hacerlo suyo el pueblo, ese refrán pasa a ser parte de su patrimonio. Por otra parte, el pueblo ha sabido mostrar interés por conocer el tiempo que hará en tal o cual época del año o dentro de unos días. En zonas rurales dedicadas principalmente a la agricultura o a la ganadería, la previsión del tiempo tenía y tiene particular importancia para las labores del campo y para las actividades del pastoreo. Ya algo parecido ocurría con las gentes del mar. Las muchas horas al aire libre, con tiempo para mirar y observar el cielo, para fijarse en los vientos y para denotar las variaciones de temperatura, conducían a poner en relación ciertos fenómenos meteorológicos con las distintas épocas del año, marcadas además por las festividades del calendario religioso profundamente arraigado en el pueblo y perfectament conocido por él.

L’OMBRA DE L’ALTRE MAR (MARGARIT CONSARNAU, JOAN / SUBIRACHS I SITJAR, JOSEP MARIA)

«Imagina’t en una nit d’estiu vora la mar, entre llençols estesos, la lluna al pati tramuntant baranes i una ombra de filferros a la pell per escriure la música d’un somni». Amb aquesta invitació lírica, Joan Margarit es dirigeix a Josep Maria Subirachs. Primers versos d’un poema en memòria de l’amistat que va unir tots dos artistes fins al final dels dies de l’escultor. Com a perfecta expressió de la comunió dels seus talents artístics, presentem en aquest llibre una selecció de poemes, embolicada per la fascinant obra pictòrica de Subirachs.

EN BERNAT I EL PIRATA BARBA-ROSSA (CASTANYER I ANGELET, XAVIER)

A en Bernat li feia por el mar, i sobretot li feien por els pirates que navegaven per aigües catalanes fa molt i molt de temps, l’any 1546. Tot i així, aquell noiet espavilat va acabar embarcat en el vaixell del pirata Barba-rossa i el seu enginy va desmuntar els malvats plans del pirata més temut de la mediterrània. Voleu saber com s’ho va fer? Emoció assegurada per als nens i nenes a partir de 8 anys! Una aventura de pirates a la costa catalana!

EL LLIBRE DELS EMBOTITS (BUXEDA, GERARD)

Catalunya és terra d’embotits. La majoria els elaborem amb carn de porc, tot i que també en fem de senglar o de xai. Tradicionalment la matança del porc constituïa la festa més important que se celebrava als masos. Elaboradors reconeguts d’embotits tradicionals ens expliquen tots els secrets de l’elaboració del fuet i de la llonganissa de Vic, de la llonganissa de la Cerdanya, del xolís del Pallars i del paltruc de l’Empordà. Hi trobareu, però moltes altres receptes, des dels embotits més coneguts com la baldana o el botifarró, passant per les diferents varietats de botifarra com ara la catalana, la de llengua, la d’ou, la de perol, els bulls o bisbes, fins a la sobrassada, la somalla, el pa de fetge, el paté, la baiona, el pernil o la girella i alguns que són a punt de perdre’s, com el sac d’ossos o els gossets. Totes les receptes explicades pas a pas per poder elaborar a casa els millors embotits de la nostra tradició.

PLAY BARCELONA (GARCIA CANTERON, BEGOÑA)

Passa-t'ho bé i recorre la ciutat més divertida! En aquesta bossa trobaràs: - Un quadern amb les instruccions per fer 50 activitats diferents. - Un mapa per pintar, jugar i conèixer Barcelona. - Un passaport (al dors del mapa) perquè l'omplis superant proves en el teu viatge per la ciutat. - Un full amb 15 adhesius bestials. Sabràs trobar el seu lloc al mapa? - Un full amb peces per retallar i muntar sobre el mapa. 1 edición multilingüe: anglès, català, castellà, francès, xinès.

CUP (FERNÀNDEZ, DAVID / DE JÒDAR, JULIÀ)

Una primera aproximación sobre las CUP, las Candidaturas de Unidad Popular, como concepto político operativo. Proyecto y propuesta de unidad popular como expresión de la voluntad de arraigo en la vida municipal. El primer libro donde hablan y se interpelan la historia, el presente y las alternativas de futuro de la expresión audaz y renovadora del municipalismo que ve, en la independencia y la transformación social, los ejes inseparables de la lucha de las clases populares en los Países Catalanes. El primer libro donde afloran las contradicciones internas, los desafíos y las convicciones, la teoría y la práctica política, los aspectos personales y la composición colectiva de una organización pequeña pero considerada ya, por propios y extraños, como uno de los fenómenos más rompedores de la política catalana de los últimos años. De Josep Fontana a Fèlix Riera, de Montserrat Tura a Ramon Tremosa, de Lluís Cabrera a Eva Serra, de Xavier Bru de Sala a Gemma Calvet, de Salvador Cardús a Joan Subirats, e incluso Arnaldo Otegi, el trabajo de David Fernàndez y Julià de Jòdar recoge hasta ochenta opiniones y un análisis preciso sobre la fuerza emergente de las elecciones municipales de 2011 y 2015, y de las autonómicas de 2012 y 2015 en Cataluña.

XI JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LES COMARQUES DE GIRONA . GIRONA, 15 I 16 DE JUNY DE 2012

Articles resultat de la trobada que va tenir lloc els dies 15 i 16 de juny de 2012 a Girona en el marc de les XI Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, organitzades pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, la UdG i altres institucions. S’analitzen jaciments de diversos períodes històrics arreu de les comarques gironines.

XX JORNADES D’HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ. COHESIÓ SOCIAL I EDUCACIÓ . ANDORRA, 7, 8 I 9 DE NOVEMBRE DE 2012

Aplegament de gairebé quaranta comunicacions d’estudis i testimonis referides a diferents aspectes educatius dels sistemes educatius d’Andorra fins a records personals de l’Escola Andorrana, passant per temes relacionats amb els esplais. Aquestes aportacions completen cronològicament la valuosa publicació de Roser Bastida “Cent anys d’ensenyament a Andorra”, editada el 1987