Cataluña, Comunidad Autónoma de

SANT PERE DE RODES (MASMARTÍ RECASENS, SÒNIA)

La historiadora Sònia Masmartí reivindica en aquesta obra l'antiguitat i la impo rtància del monestir de Sant Pere de Rodes com a santuari devocional i recupera del món de la llegenda el seu paper com a enclavament de pelegrinatge. Una histò ria profusament il·lustrada del monestir benedictí des de l'època antiga i els p rimers temps medievals fins a la consolidació com a punt de partida del Camí de Sant Jaume.

116 ICONES TURÍSTIQUES DE CATALUNYA (A.A.V.V.)

Catàleg dels 116 símbols iconogràfics més representatius de Catalunya, una descr ipció visual i conceptual d'un univers d'elements i significats del patrimoni cu ltural, natural i social que defineixen Catalunya com a país, com a poble i com a destinació turística. Els símbols iconogràfics triats són tant tangibles (natu rals o humanitzats) com intangibles (vinculats a la tradició o contemporanis), i també personatges (referents històrics, contemporanis o de ficció). L'àmbit tem àtic inclou la història, la cultura, les arts, la ciència, la natura, el territo ri, els esports i els esdeveniments.

CONTE DEL GALL FER. EL CANT D’EN FLIT/UN (ARREGUI SIERRA, ÁNGELES)

Història destinada al lector infantil, amb text d'Ángeles Arregui i il·lustracio ns de Mel & Mató, amb la finalitat de donar a conèixer les característiques del gall fer i els problemes que troba per sobreviure i aparellar-se. Recurs pedagòg ic elaborat dins dels objectius de divulgació del programa GALLIPYR, programa eu ropeu de cooperació territorial per abordar actuacions de conservació i divulgac ió de les espècies galliformes de muntanya. A més de ser un conte per llegir i c ompartir, també inclou pistes perquè els infants s'animin a crear la seva pròpia història i consells perquè aprenguin a il·lustrar una narració.

LA CARPETA DE L’ONCLE: CORRESPONDÈNCIA D’EXILI DE JOAN ROURA-PARELLA

Josep Roura, el nebot de Joan Roura-Parella, guardava els documents, papers i llibres de l’oncle que va haver de marxar a l’exili. La carpeta de l’oncle, està conformada per la valuosa correspondència que va mantenir des de l’estranger, plena de pensaments, sentiments, dubtes de futur, converses pedagògiques, filosòfiques i polítiques, de la vida a l’exili...

LA REBELIÓN DE LOS CATALANES . UN ESTUDIO SOBRE LA DECADENCIA DE ESPAÑA [1598-1640] (ELLIOTT, JOHN H.)

Los trabajos reunidos en la colección HISTORIA DE LOS MOVIMIENTOS SOCIALES tienen un protagonista: las masas. El análisis de los movimientos sociales ha impulsado el desarrollo de una disciplina -la historia social- ritualmente invocada, a partir de 1930, como parte de la “historia económica y social”. Esta rama histórica se ha convertido en campo privilegiado de convergencia de la antropología, la sociología y la historia. Su metodología ofrece la variedad y amplitud propias de una disciplina en rápida gestación, nutrida por polémicas fructíferas. Durante los reinados de Felipe III y Felipe IV fueron adquiriendo tonos trágicos los síntomas de ese fenómeno descrito vagamente como la “decadencia de España”. Castellanos y catalanes, y también aragoneses, vizcaínos, portugueses y valencianos, alzaban sus voces airadas contra una situación económica, social y política agobiante. Una Castilla indefensa, asolada, acosada por el hambre y por la peste, recargada de impuestos, con la exigencia de defender fuera de la Península los jirones de un Imperio que se desmoronaba, dirigía miradas envidiosas a las diversas provincias de la periferia, intentando nivelar la balanza de las cargas. Las campañas bélicas urgían la adopción de medidas fiscales; la literatura de los arbitristas conseguía algún eco en la Corte. ¿Cómo se acatarían en el Principado las resoluciones adoptadas en Madrid? Aquí se erguía la figura solitaria, maciza, agresiva y dinámica de Olivares. Frente a sus alegatos sobre la “necesidad”, los catalanes levantaban la barrera de su “legalidad”, de sus propias leyes e instituciones. Afloraban los conflictos, surgían anónimos caudillos capitaneando la lucha de los desposeídos contra los poseedores, y la rebelión estallaba en aquel 7 de junio del áño 40, el Corpus de Sangre. Pau Claris y Olivares, frente a frente. Claris, afianzado merced a los compromisos formalizados con Francia; Olivares, impelido a la conquista militar del Principado. Culminaba el prolongado conflicto entre los intereses del Principado y los de la Corte. La minuciosa investigación de J. H. Elliott sobre las causas y antecedentes de la rebelión catalana que ahora ofrecemos al lector castellano (hay una edición en catalán fechada en 1966), y que el autor ha revisado para esta edición a la luz de sus investigaciones posteriores, resulta indispensable para conocer cómo y por qué se fraguó el declive de la España del siglo XVII.