Ir al contenidoEstilos de arte y diseño: art nouveau (modernismo)
Este libro es uno de los principales resultados de un amplio proyecto colectivo de investigación que ha reunido los estudios de una serie de investigadores españoles e italiano sobre el conjunto de miradas, reflexiones, mitos, actitudes, imágenes, textos, edificios, objetos y prácticas en los que se configura la visión contemporánea de "Oriente" desde el mundo occidental.
Modernización, modernidad y modernismo: tres conceptos alrededor de los cuales tiende a girar el mundo moderno y su cultura. Pero, ¿qué es el modernismo? El término generalmente se emplea para expresar una cierta fe en el progreso y un saludable escepticismo frente a las ideas recibidas y los valores tradicionales. Concretamente, a menudo se ha asociado la tendencia modernista con los avances más decisivos y los más altos logros alcanzados por el arte a lo largo de los últimos 150 años. Sin embargo, aquellos preocupados por mantener los valores tradicionales a toda costa ven el arte 'modernista' simplemente como una alternativa entre otras muchas, e incluso, quizás, vacía y equivocada. Esta introducción se centra en las obras modernistas con el fin de considerar cuáles son las características definitorias del modernismo. Asimismo, explora los términos que la crítica empleó para definir este arte.
Este colorido libro Pop-Up ilustra la vida y obra de Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926). cinco páginas dobles con un número igual de reconstrucciones Pop-Up que asumen la forma de varias obras maestras del arquitecto catalán, un ingenioso creador con un lenguaje arquitectónico único y original. Dese las torres de la Sagrada Familía a la Casa Batlló y Casa Milà y los más sorprendentes detalles decorativos, la obra de Gaudí cobra vida en 3D gracias a estas complejas y espectaculares obras de ingeniería de papel.
El mangaka japonés Takehiko Inoue está considerado como un artista completo, amante de todas las representaciones posibles del arte. Por ello, se lanza tras la pista del arquitecto y escultor Antoni Gaudí en un viaje apasionante por España. Le acompañará en su aventura cultural un cámara, con el objetivo de encontrar todas las piezas que contribuyeron en la construcción de la estética única de Gaudí.Con la especial sensibilidad nipona, Inoue nos ofrece su retrato sobre la genialidad de uno de los artistas más importantes del siglo XX, ilustrando su relato con imágenes de Barcelona y de las magníficas creaciones gaudinianas. Incluye DVD con las grabaciones captadas por el artista durante su viaje.
Barcelona és famosa arreu del món per la seva arquitectura modernista. És un dels símbols que en defi neixen la identitat. Però allò que no és tan conegut, ni tan sols per molts barcelonins, és que l'arquitectura de l'època que ha arribat fi ns als nostres dies és només una petita mostra de la gran Barcelona modernista de fi nal del segle XIX i principi del XX, ja que moltes construccions modernistes han anat desapareixent. En aquest llibre es recupera la memòria d'aquests elements destruïts, alguns d'ells autèntiques obres mestres d'un moment cultural irrepetible. En el primer volum es rescata de l'oblit el modernisme perdut de la Barcelona antiga, delimitada per les antigues muralles de la ciutat i el seu entorn immediat. S'analitzen gairebé 150 edifi cis i establiments, que van des del recinte de l'Exposició Universal de 1888 fi ns a les portes de l'Eixample, passant pel front marítim, el Paral·lel, la Rambla i el Gòtic, el Raval i les places de Catalunya i d'Urquinaona.
Barcelona és famosa arreu del món per la seva arquitectura modernista. És un dels símbols que en defineixen la identitat. Però allò que no és tan conegut, ni tan sols per molts barcelonins, és que l'arquitectura de l'època que ha arribat fins als nostres dies és només una petita mostra de la gran Barcelona modernista de final del segle XIX i principi del XX, ja que moltes construccions modernistes han anat desapareixent. En aquest segon volum d'El modernisme perdut es recupera la memòria d'aquests elements destruïts a l'Eixample de Barcelona, un nou sector, entre el centre històric de la ciutat i els antics municipis del pla de Barcelona, urbanitzat de manera gairebé paral·lela a l'eclosió del modernisme i on es van bastir bona part de les obres mestres del moviment. Es rescaten aquí de l'oblit un centenar d'edificis i establiments, repartits pels dos eixos principals del districte, el passeig de Gràcia i la rambla de Catalunya, i pels barris que s'estenen a banda i banda d'aquests, per la dreta i l'esquerra de L'Eixample.
Barcelona és famosa arreu del món per la seva arquitectura modernista, però allò que no és tan conegut és que moltes construccions modernistes han anat desapareixent. En aquest tercer volum es rescaten de l'oblit les obres modernistes desaparegudes als barris dels actuals districtes barcelonins de Sants-Montjuïc i les Corts. S'analitzen una seixantena d'edificis i establiments, de Can Tunis a Pedralbes, passant per Hostafrancs, Sants, les Corts i la Maternitat i Sant Ramon.
El 1878, Lluís Domènech i Montaner publicava, a la revista La Renaixensa, un article titulat ?En busca d?una arquitectura nacional?, on defensava una escola d?arquitectura moderna pròpia, basada en la tradició local. L?elaboració d?aquesta escola catalana d?arquitectura moderna va constituir, entre 1890 i l?inici del segle XX, el projecte inspirador d?un grup notable d?arquitectes joves, afiliats en diversos graus a la Lliga Regionalista i a la Unió Catalanista, entre els quals, i de forma destacada, Josep Puig i Cadafalch. Aquests joves arquitectes, que compartien la veneració pel passat medieval i la necessitat d?una regeneració artística, i entre els quals hi havia, a més de Puig, els noms de Gallissà, Bassegoda, Font i Gomà o Rogent, van referir-se a ells mateixos com la ?nova escola catalana? d?arquitectura, i es van orientar cap a la producció d?una arquitectura nacional que buscava la font d?inspiració en el passat. Un projecte artístic que és inseparable del projecte del catalanisme polític que en aquells anys vertebra la Lliga Regionalista, i del qual Rohrer n?ofereix una afinada visió crítica, tot coincidint amb la celebració de l?Any Puig i Cadafalch. La nova escola catalana és una coedició de L?Avenç amb l?Ajuntament de Barcelona.
