Ficción moderna y contemporanea

En l'últim tram de la seva obra, a més de tancar el cercle de les seves obsessions, Bartomeu Fiol ha estat capaç de proposar al lector un altre pas de rosca cap a una poesia reflexiva que posa el llenguatge al servei del pensament, i no al revés. Allí on la llengua presenta una dificultat, una manca, o una insubordinació, Fiol hi cerca una drecera o la inventa, amb les armes de la seva desconcertant genialitat. El llibre recull els següents llibres: Càbales del call (2005), Continuació o represa dels poemets de Montsouris (2007) i D'un cànon soterrat (2010).

Premi Prudenci Bertrana de novel·la 2005.La Rita es demana per què la mare, si l'estima, la fa patir. La tendresa li arriba del pare o de les altres dones pròximes.Des de la vida d'una família corrent s'obre una escletxa de llum que enfoca la Història.

Dividit en tres parts, la primera, Diari d'Aldaia, és un dietari íntim en què l'autor anota el dia a dia a la vall de la Drova, fa viatges puntuals, conversa amb amics, copsa el temps que passa, explica l'evolució de la malaltia de Crohn que pateix de fa anys. En la segona, Joc de daus, es fi xa en la realitat actual, i en comenta aspectes culturals, fets polítics o socials de proximitat, detalls de la vida valenciana, persones i personatges. En la tercera, Anar i tornar, la narració es capbussa en els records d'un passat literari que se li fa present durant un viatge en tren de Gandia a Barcelona. Amb tres estils diferents de prosa, Josep Piera ofereix una perspectiva original, diversa i brillant «del present passat i del passat present», com diu ell mateix a Joc de daus.«Amb els anys, Josep Piera ha anat construint una obra sòlida i altament unitària que es fonamenta en tres cicles diferents però complementaris: el cicle que retrata el món mediterrani, el cicle memorialístic i autobiogràfi c, i el cicle d'estudis dels grans clàssics gandians». Sam Abrams

Per Carles Camps Mundó, la gran poesia moderna és expressió de carència. Per absència o per pèrdua. És la consciència que el llenguatge és temps i no pas l'indici d'una existència més alta. Fins i tot, l'afirmació de plenitud hi és expressió d'impossibilitat.

"No recordo haver-me llevat cap matí a l'Àfrica sense ser feliç". Ernest Hemingway es presenta a A punta de dia com un individu tan franc i vital com els primers raigs de sol del dia. A mig camí del dietari personal, el llibre de viatge

Un grupo de intelectuales alemanes liderados por Goethe emprende una peligrosa misión: rescatar al heredero de la corona francesa y restaurar así el orden en la convulsa Europa del siglo XIX dominada por Napoleón. Siglo XIX. Johann Wolfgang von Goethe, uno de los autores más renombrados de la literatura alemana, es requerido para una importante misión: rescatar de las garras de Napoleón al Delfín de Francia, el príncipe heredero e hijo legítimo de Luis XVI. Su rescate es la clave para liberar a Europa de la tiranía del emperador Napoleón, un hombre ávido de poder. Tras convencer a dos de sus mejores amigos, el dramaturgo Schiller y el lingüista Humboldt, para acompañarle en esta misión, los tres intelectuales emprenden una apasionante aventura a la que se añadirán otras figuras destacadas de la cultura alemana, hasta formar un grupo de seis, que les lleva a abandonar su país y adentrarse en la Francia hostil. Un recorrido plagado de peligros y desafíos, pero también trufado por la gracia, inteligencia y erudición de algunos de los hombres más sabios de la época. Una exquisita recreación histórica, de trama desafiante y el ritmo propio de las novelas de capa y espada, con la que Robert Löhr confirma la maestría narrativa exhibida en su anterior éxito: La máquina de ajedrez. Un autor que se ha convertido por méritos propios en un referente de la literatura histórica europea. Reseña:«Robert Löhr nos regala un thriller histórico-literario que combina profundidad con aventura. Un verdadero placer que alcanza el intelecto y el corazón.»Frankfurter Allgemeine

Com a exercici preparatori per afrontar l'elaboració de l'assaig Josep Pla o la raó narrativa (1978), el 1973 Josep M. Castellet va decidir portar un dietari. Entre l'11 de febrer i el 13 de juliol d'aquell any va deixar constància escrita dels fets que conformaren el seu dia a dia: les reunions i trobades amb escriptors, periodistes i polítics, les cròniques de diversos viatges, les copes amb els amics... són el punt de partida que dóna lloc a múltiples reflexions i opinions sobre diverses figures i aspectes de la vida social, cultural o política dels darrers anys de la Dictadura: Foix, Pla, Picasso, la universitat, la censura, la difícil lluita personal per intentar viure amb una certa normalitat en l'opressiu ambient de la repressió franquista... Recuperat d'una capsa de cartró on havia quedat oblidat durant trenta-cinc anys, i enriquit amb unes pertinents notes explicatives actuals, Dietari de 1973 obre una finestra al món més íntim de l'autor, alhora que aporta una visió original i sincera d'una època. Escrit dos anys i escaig abans de la mort del general Franco, aquest dietari, segons l'autor, "no pretén més que donar testimoni d'unes vivències personals de tipus cultural i polític envoltades i distorsionades per les agòniques, però encara cruels, cuades d'un règim que ja feia temps que es resistia a desaparèixer."

Arthur Schopenhauer (1788-1860) va ser un dels filòsofs més importants del segle XIX i va defensar sempre una filosofia atea i pessimista. Enemic de les teories de Hegel i convençut que l?individu és voluntat (la voluntat irracional de seguir existint i repetint), la vida és només dolor i l?existència humana és absurda, la seva influència és palpable a les primeres obres del filòsof i poeta Nietzsche, a les òperes de Wagner i a molts dels estudis filosòfics del segle XX.L?art de tenir sempre raóL?art de la discussió és l?art de la guerra: l?únic que compta és la victòria final per molt falsos o equivocats que siguin els nostres arguments. La millor arma de destrucció massiva que tenim per aquesta guerra és el llenguatge.Amb aquest breu tractat, Arthur Schopenhauer ens ofereix, amb ingeni i molta ironia, unes pautes per aconseguir que les nostres idees triomfin malgrat que siguin inconsistents o falses. Són aquestes 38 estratègies que Schopenhauer ens exposa amb erudició i intel·ligència les que conformes les regles d?or d?aquest Art de tenir sempre raó.

"Mula morta no és un llibre derrotista. Cal sospitar de bon de veres que no és del tot morta, la bístia. És un símbol, i un símbol efectiu, malgrat o justament mercès a la seva agressivitat conceptual. L'animal pot tenir limitacions reprod

La ciudad del sol, primera entrega narrativa del periodista Miguel Naveros, es un ejemplo de ambición literaria que alcanza cumplidamente sus objetivos. Un libro que quedará. De cómo el siglo XX se derrumba hasta el punto de no haber existido jamás. «Mire, don Mijail, le he hecho venir porque sólo usted puede ayudarme en mi nuevo proyecto, convencer al mundo y a la historia de que el siglo XX no ha existido jamás», afirma, muchos años después de su muerte, el primer protagonista de La ciudad del sol, que se inicia el 1 de enero de 1900 y acaba -con un mal sueño- en 1991. En la ciudad mediterránea y sureña de Claudia los más lúdicos llegaron siempre tarde a su momento, o decidieron no llegar a ningún sitio. Los demás optaron siempre por su propio aislamiento del mundo. La historia, con retraso, acabó lanzándolos.

La Teresa ha crescut sense mare, en un entorn que li fa descobrir massa aviat la maldat i la violència de la condició humana. Encara jove, es queda embarassada i decideix abandonar el seu poble natal i buscar una oportunitat a Lleida. L'esclat de la guerra civil, d'efectes devastadors sobre la ciutat i també sobre ella mateixa, l'obliga a tornar a fugir. L'acollirà una Barcelona convulsa, amb les ferides encara obertes per la guerra, una ciutat en plena transformació, amb grans contrastos socials i més d'una sorpresa...Albert Llimós retrata un personatge inoblidable, una heroïna anònima del segle XX, que aconsegueix redreçar-se després de cada caiguda, que lluita, que estima i que es fa estimar.

Si encara no coneixes la protagonista d'El diari lila de la Carlota, Així és la vida, Carlota i El diari vermell de la Carlota, et falta algun d'aquests llibres o t'encanta la idea de poder-los tenir tots tres junts, aquesta és la teva oportunitat! A través d'aquestes pàgines podràs acompanyar la Carlota en el seu primer amor, la separació dels seus pares, les converses interminables amb la seva millor amiga, la Mireia, la descoberta de la situació de la dona en el món d'avui... i, sobretot, aprendre a afrontar les situacions de la vida amb energia i sentit de l'humor.Atreveix-t'hi!

Els camins de Sargon i Citlali es creuen a l'estat mexicà de Chiapas. Sargon és un iraquià fugit de la guerra que s'enyora de casa, mentre que la jove mexicana Citlali viatja en cerca de respostes.Tots dos se senten units per un lligam misteriós. A pesar de les incerteses, ella li mostra el seu secret més preuat, una ploma de quetzal rebuda de la seva mare: «¿Saps?, hi ha una llegenda que explica que el quetzal tenia un cant bonic i melodiós i que arran de la conquesta va decidir no tornar a cantar fins que la seva terra fos alliberada».Vídeo de l'autor.

Sempre que es debaten les grans inquietuds del nostre temps ?el recisme, la intolerància, la violència, l?abús de drogues, etc.- s?arriba a la mateixa conclusió: són qüestions que s?han d?afrontar des de l?escola. Però també sabem que a gairebé tots els p