Ficción moderna y contemporanea

Els castellers, la Festa Major, la diada de Reis, Sant Medir, els Tres tombs, el Sermó de Carnestoltes, els palmons, les Caramelles, el dia de Sant Jordi, la fira de Sant Ponç, els gegants, la vetlla de Sant Joan, Santa Llúcia, Nadal, la Castanyada,... Una varietat de textos poètics o de cançons relacionats amb les festivitats i les tradicions populars catalanes. La temàtica situa una vegada més el lector a una realitat propera, i de la qual es pot sentir partícip. L'antologia recull en aquest cas cançons tan populars com la de la Trinca (Festa Major) o la de la Nit de Sant Joan, interpretada i creada pel grup teatral Dagoll Dagom.

Amor, dolor i mort s'entrellacen en un complex joc de casualitats. Tots tenim un passat, fins i tot el presentador del programa de ràdio més escoltat del país. Però per culpa d'una terrible equivocació, en Sergi, fins avui estrella mediàtica, es veurà perseguit per aquest passat que, ara que ho té tot, pot deixar-lo sense res, començant pel prestigi i acabant per la feina. I és que no se sap mai qui o què hi ha darrere d'aquella veu que escoltem totes les tardes... Amb una prosa propera i bella, Blanca Busquest extrau, a través d'uns personatges inoblidables, els diamants en brut que amaga la quotidianitat. Les seves vides i els seus pensaments ens demostren que la realitat i la ficció estan més a prop del que sembla. Àvida observadora de les coses petites però importants que ens envolten, l'autora ens presenta una novel·la diferent, en la qual, tot i que són les dones les protagonistes, transiten per les pàgines sota la pell d'un home. Una obra colpidora que no pots deixar de llegir.

T'oblides massa sovint d'on acabes de deixar les claus? Et costa trobar les paraules precises per expressar-te? Trigues molta estona a fer un senzill càlcul mental? Jordi Batllori té la solució a aquestes i moltes altres preguntes. Amb un mètode molt pràctic i fàcil de seguir aconseguiràs un cervell en molt millor forma en només 30 dies. Només et caldrà dedicar-hi uns quants minuts cada dia i veuràs com ràpidament comences a notar els efectes beneficiosos dels més de 100 jocs de tota mena que inclou aquest llibre.Amb aquest llibre milloraràs:· L'agilitat mental· La memòria· La capacitat lògica i d'observació· L'atenció· L'abstracció· L'orientació espacialPosa-t'hi avui mateix i recorda que mai no és massa tard per començar a cuidar-se!

La vella escola se situa a Nova Anglaterra el 1960, en una prestigiosa escola pública per a nois. El punt fort de l¿escola és la literatura, d¿aquí li ve la fama. I la literatura es converteix en una autèntica obsessió per a molts dels joves que hi estudien, que es dediquen a fons a captar l¿atenció dels escriptors que visiten el centre, el renom dels quals ajuda a perpetuar la tradició literària de l¿escola. Però si cada visita provoca un autèntica commoció entre els alumnes, ¿què passarà quan es confirmi que Hemingway en persona visitarà l¿escola...? Per obtenir la seva benedicció, un jove escriptor faria qualsevol cosa. L¿anunci posa en funcionament una intensa i estimulant competitivitat entre els estudiants, plantejant-los conceptes com la lleialtat i l¿amistat.

La Thérèse Malaussène fa un sopar amb tota la tribu per presentar l'home de qui està enamorada, el comte Marie-Colbert de Roberval, conseller referendari de primera classe del Tribunal de Comptes, un animal polític, alt i molt educat, provinent d'una família que surt als llibres d'història del segle XII. En fi, un pet bufat, als ulls de Benjamin Malaussène, el germà de Thérèse. A en Benjamin no li fa cap gràcia aquest tal MC2, com ell mateix es fa dir; no pertany al seu món ni al de la tribu Malaussène. A més, l'endemà, al Crillon, a les dues en punt, l'MC2 li anuncia que té la intenció de casar-se amb la Thérèse com més aviat millor. Però els Malaussène no es deixaran enredar tan fàcilment. Els fruits de la passió és una novel·la singular. Daniel Pennac ens submergeix en una intriga rocambolesca i ens arrossega amb una humor implacable i uns diàlegs d'una agudesa prodigiosa.

Ha mort el papa Luna, el darrer pontífex, per a molts, de la causa d'Avinyó. Al castell de Peníscola, els autèntics cardenals de la cristiandat busquen successor. A l'exterior, espetega la pluja seca d'una nit carregada de tensions. Amb Pluja seca

Dictadures, misèria, illes i palmeres, goril·les, cocodrils i aventures. A través del viatge d?uns dies al cor del continent africà, Toni Sala ens proposa una reflexió sobre l?actualitat literària de l?aventura i sobre un dels temes que fan córrer més tinta últimament: el diàleg intercultural. Més enllà de la retòrica i dels tòpics, ¿podem fer compatible la diversitat amb la pròpia cultura? Quatre dies a l?Àfrica és el relat d?un viatge tan divertit com seriós, amb avioneta, cayuco, quatre per quatre o a peu, per constatar, sobre el terreny i sobre un mateix, que el tracte amb els altres no és una qüestió banal, ni gens fàcil.L?estil precís, l?observació aguda i la destresa narrativa que tants lectors van apreciar en la Petita crònica d?un professor a secundària, i que impregna tota l?obra de Toni Sala, són també els puntals que fan d?aquests Quatre dies a l?Àfrica una festa de la intel·ligència i una lectura deliciosa.Toni Sala va néixer a Sant Feliu de Guíxols l?any 1969. El seu primer llibre, Entomologia (1997), va guanyar el Premi Documenta. Pere Marín (1998) va ser la seva primera novel·la. Amb Bones notícies (2001) va proposar una mirada torbadora a les intimitats de la vida en parella. Petita crònica d?un professor a secundària (2001) va donar-lo a conèixer al gran públic. Amb Goril·la blanc (2002) va introduir-se en el gènere de l?autobiografia. A Un relat de la nova immigració africana (2003) va narrar les aventures d?un gambià a Catalunya. La seva novel·la Rodalies (2004) va guanyar el premi Sant Joan. Totes aquestes obres són al catàleg d?Edicions 62.

Una parella atípica, dedicada a l'exercici de la professió que ha triat per guanyar-se la vida (posar una mica de desordre en aquest món injust en què vivim). Una empresa familiar on els silencis no deixen lloc a la hipocresia. Passió, amistat, llibres, cervesa, truita de patates i passejades romàntiques. Una senyora desenganyada de l'amor, que vivia en la resignació i l'exercici quotidià de la tirania domèstica, i que, després de la traïció d'un amant, vol compensar la vergonya amb venjança... Un policia avorrit que descobreix l'amor... sense adonar-se de res del que passa al seu voltant. La vida segueix en una espiral que gira lentament, i en aquesta novel·la de Lluís Hernàndez, les coses no són quasi mai el que semblen... especialment si les mirem des de la inèrcia lectora del sofà de casa.

Aquesta és la història d'un talent desaprofitat, però no del tot. La de Gaspare Torrente, fill de pescador i aspirant a llatinista, recalat a Torí des del sud d'Itàlia. Un jove que ha d'anar a l'institut i oblidar el món sense temps de la seua illa, que va amb les sabates equivocades i el suèter sense caputxa. Està passat de moda, fora de temps i fora de lloc: un peix fora de l’aigua, una barca al bosc.

Jugadors de rugbi que naufraguen al Pacífic, actors que ja només representen papers de mort, una senyora encabida en una vida de somni i malson, un suïcida poc pràctic, uns soldats malaguanyats, un gurmet de pa sucat amb oli i una colla d’exalumnes són els personatges que transiten per aquest recull de contes. Fills de l’estupefacció, si poguessin, sortirien de les seves pròpies vides. Però on anirien? Es troben enmig de la melé. I empenyen.

Por extraño que parezca, Komatsu PC-340 es una comedia romántica. La historia de amor entre un obrero y una ingeniera durante las obras en la M-30. Una comedia de enredo amoroso sobre un fondo social. Aviso de lectura Supongo que el posible cliente salió espantado cuando leyó este título tan abstracto precisamente por ser totalmente concreto. Si Usted está leyendo este aviso es señal de que al menos está intrigado. Se lo cuento: Komatsu PC-340 es el nombre de un prototipo de maquinaria de excavación utilizada con asiduidad en las obras públicas, y Santiago, el protagonista de la novela, trabaja en las obras de soterramiento de la M-30 manejando uno de estos bichos. La verdad es que encontrar un título adecuado a esta novela fue una tarea ardua y complicada, y creo no equivocarme al afirmar que ni el editor ni el autor nos quedamos totalmente satisfechos. Discutimos muchas alternativas: Victoria y el insomnio, Máquinas, La sonrisa de Ibrahima, Santiago y Victoria, Me enamoré de una ingeniera, Me enamoré de un obrero, M-30 (una pena que Ricardo Cid Cañaveral hubiera publicado hace unos años una novela con ese título). Elegir un título no es fácil; en mi opinión el título de la novela debe apuntar a su sentido final sin llegar a hacerlo evidente. Luego está lo del marketing, debe resultar atractivo y ya se pueden imaginar lo que en estos momentos entienden por un título atractivo: Los ministerios de la M-30, Amor y corrupción en la M-30, Pasiones subterráneas o algo semejante. Y finalmente ganó la excavadora porque excavar es, dice la RAE, quitar la tierra de alrededor de las plantas para beneficiarlas, y eso es lo que propone esta novela: que nos dejen respirar. Los amores asimétricos, entre el Capital y el Trabajo, por ejemplo, tienen algo de drama pero también una punta de tragicomedia. Ustedes, si tienen una edad respetable, -y si no ya llegarán a ella-, quizá hayan visto aquella peli tan estupenda que se llamaba Vacaciones en Roma con Audrey Hepburn y Gregory Peck; pues bueno, esta novela, con clara vocación de testimonio social, no se le parece en nada y sin embargo tiene aquel mismo aire fresco de los dos enamorados viajando en Vespa. No se la pierdan. Reseña:«Komatsu PC-340 es una novela arriesgada en el plano temático, ideológico: una novela que nos aprieta las tuercas con pocas concesiones (pese a su tono dulzón) y que nos sitúa cara a cara con esa realidad cotidiana que no aparece en los telediarios. Solo por eso, créanme, ya merece la pena hacerse con ella.»Sr. Molina en el blog Solodelibros

El kakuro, más estimulante y adictivo que el sudoku, es un nuevo pasatiempo que causará verdadera expectación. En Japón, el kakuro ya es más porpular que el sudoku. Gracias a su combinación de sencillez y maquiavélica complejidad, ha hecho pasar muy buenos ratos a millones de personas.

Després de més de trenta anys de monarquia, comença a ser el moment de parlarneen un debat obert, serè i, per descomptat, sense coaccions. En aquest llibre ellector trobarà una interpretació del que ha significat el regnat de Joan Carles I i lacrisi que ara afronta. També és una interpretació sobre els que, a la dreta políticai a l'esquerra, van acceptar la Corona i encara li donen suport, malgrat el paquetde servituds que això comporta. La monarquia pot ser un sistema d'ordre, però ésinnegable que implica acceptar d'entrada la desigualtat.

Monòleg per a tres veus és el resultat d'una llarga i profunda reflexió sobre la creació literària. Des de la freda objectivitat que permet la lògica o des de l'apassionament vivencial de l'experiència, l'obra presenta els diferents elements que intervenen en el procés de creació: la gènesi, l'autor, els models, els temes, la tècnica, la llengua... i també les pors, els dubtes, les indecisions, les renúncies i les represes. El fil conductor? Unes memòries literàries. I, en el fons més pregon, el problema del coneixement del "jo" i el de la seva unicitat o multiplicitat.

Este volumen recopilatorio incluye: Tres novelitas burguesas, Cuatro para Delfina y las dos de Taratuta. Este volumen recoge nueve novelas originalmente publicadas en tres libros independientes y expone de forma explícita algunos rasgos centrales en las novelas del autor: los ilusionismos de la identidad, la vida cotidiana, las pasiones de una existencia mediocre, la decadencia, la nostalgia y la muerte. «Para José Donoso el rostro es la máscara que oculta el vacío... que es también una máscara. Los espejismos de la identidad, del origen, de la tribu que -mentirosamente- nos concede un lugar visible en el mundo, aparecen como fogonazos aquí y allá, como la respiración misma del novelista, o el parpadeo de sus ojos lúcidos y lúdicos, en estos nueve relatos. De soslayo unas veces, obsesivamente otras, reconocemos en esos espejismos la misma mirada perturbadora e irónica con que este malicioso y desencantado fabulador chileno ha construido sus célebres novelas mayores.»Marcelo Chiriboga