Ficción moderna y contemporanea

Katie, una mujer divorciada e independiente, conoció casualmente a Ramón, un puertorriqueño que ella cree de origen humilde. Entre ellos surgió una irreprimible pasión que pronto se transformó en amor. Pero todo parece ponerse en su contra: la familia de Katie no quiere que se case con él, las diferencias sociales parecen irreconciliables... Pero ellos mismos son la principal dificultad; ambos se han ocultado algo mutuamente. Ramón no le ha dicho que era un próspero empresario; Katie no le ha hablado de su fracasado matrimonio. Y cuando él le pide a la joven que le siga a Puerto Rico y se case con él, las palabras no dichas estallan y amenazan con matar una relación que parecía casi perfecta. Sus silencios amenazaban su relación. Solo la fuerza de su pasión sería tan poderosa como su amor.

Cuando Horatio Algernon Thorne dictó testamento, lo hizo a sabiendas de que enfrentaría a dos de sus sobrinos. Avery Thorne, que suspiraba por hacerse con la finca de Mill House, se queda pasmado cuando ve que su prima Lillian Bede es quien se lleva el gato al agua. Y por si fuera poco, la última broma del tío Horatio fue una apuesta: Lillian se quedaría definitivamente con la propiedad si al cabo de cinco años podía gobernar Mill House como cualquier hombre. Avery, disgustado, parte a ver mundo. Pero un día recibe una carta que lo hace volver a Mill House. ¿Ayudará a Lillian a conservar la propiedad? ¿O boicoteará todas sus acciones para que pierda la herencia?

París alberga en su interior muchas ciudades. Y es que en los barrios de la cosmopolita Ciudad Luz se desarrollan cada día innumerables historias, vividas por personajes que habitan desde el ilustrado Montmartre hasta el medioburgués suburbio de Nogent.

A partir de la memòria i fins i tot d'alguns retalls de la seua biografia, Manel Alonso construeix trenta relats de ficció que no són més que una llarga nòmina de derrotes personals i col lectives i ho fa retratant amb tendresa però també amb ironia un s

Un dia Joan comença a experimentar estranyes al lucinacions que l omplin de goig i desfici alhora. La seua preocupació en la cerca d una resposta que explique aquesta mena de viatges fantàstics, i la seua incidència,cada vegada major, acaba per fer-lo vi

La violència em feia por! Em demanava si, per servar la cultura d una societat, els bons costums, tot el que existia d amable i bell sota el cel hauríem de recórrer a l espasa i el fuet com a Itàlia i Alemanya. Hem de tornar als anys de la Inquisició, ba

Em dic Arnau, tinc quinze anys i faig quart d'ESO en un institut. Visc amb els meus pares, en Pere i la Montserrat, i els meus germans, en Miquel i la Marta. En Miquel té xicota, des de fa molt de temps, la Sònia. La Marta ha començat a sortir amb un xicot cubà que es diu Carlos Humberto. Jo encara no em vull embolicar amb ningú. Els meus avis, l'Enric i la Pilar, viuen prop de casa. L'avi, que és un paio molt maco, últimament està bastant fumut de salut. Aquest curs m'estan passant moltes de les coses...

Durant la segona part del segle xix i primeres dècades del segle xx van venir molts viatgers a Catalunya. Un bon grapat foren russos. Eren periodistes, historiadors, poetes diplomàtics, pintors, músics, científics... procedents de la llunyana Rússia i van deixar el seu testimoni en arxius personals, diaris, revistes i llibres. Les seves impressions i vivències van ser trobades per Josep M. Farré en una recerca arxivística a Moscou i altres ciutats russes, i ara, per primera vegada, són traduïdes i editades en català

Històries inquietants va obtenir el premi Carles Borromeu en la Nit Literària Andorrana, 1995, per unanimitat del jurat. Aquest va manifestar que som davant d'un llibre de relats "d'una acurada unitat emocional. Arguments originals i ben construïts, prosa àgil amb pinzellades poètiques, creant moltes vegades una atmosfera de terror amb un clima psicològic realista impresssionant en sensacions fortes, extremes i resoltes amb fluïdesa i sorpresa".

La trajectòria personal d'un capellà lletraferit -la infantesa, l'ordenació sacerdotal, la Guerra Civil...-culmina en una quotidianitat amable que es veu greument sacsejada arran de l'acceptació d'un encàrrec que satisfà la seva vanitat. Les frustracions, els records, els anhels i les relacions que mossèn Gregori estableix a Fulleracs, el poble on viu, són un pretext per a la complicitat entre el narrador i el lector, personatges imprescindibles d'un relat que matisen amb les seves intervencions. Introibo esdevé, doncs, un joc literari en el qual es pot trobar molt més del que estrictament li oferiria la història d'un sacerdot trasbalsat.

Aplec de contes amb diversitat d’espais però sobretot de temps (des de la Setmana Tràgica o la Primera Guerra Mundial fins avui en dia) que explora en el conflicte de les relacions humanes, en el relativisme de les idees i els fets, en la violència, la traïció i la venjança. Parmènides nega el moviment. Els sentits ens fan creure que tot és canviant i efímer, però la raó ens adverteix de la seva immutabilitat. Com un jardí de gel. Les històries d’aquest llibre naveguen per un món en transformació i a l’hora fix, per uns fets i uns personatges canviants i a l’hora permanents. Tingui raó o no Parmènides, la metàfora és vàlida.

La Júlia M. o Júlia Muntanyola, més coneguda amb el sobrenom de Jujú, és una velleta de setanta anys a qui tothom considera una bellíssima persona. L’Elisa, la veritable protagonista de la novel·la, se la trobarà de veïna en canviar-se de pis. A partir d’aquesta premissa arrenca la història de Júlia M., una narració que ens transporta del món familiar i quotidià del vell barri barceloní del Poble Sec, cap a un passat que ens absorbeix amb una espiral d’encontres i sorpreses. Una mare amb una espina clavada al cor. Un degoteig pausat de cartes no llegides fins al moment. Un secret adormit en el silenci. Una crònica antiga d’anhels de llibertat. Una de tantes petites seqüències que forgen la genealogia de la Humanitat. L’autora ens fa entrar en una història de sentiments, però també ens endinsa vers un repàs de la nostra memòria històrica, amb dones enfrontades a la seva realitat i a elles mateixes. Ens parla de l’Elisa, que veu el seu món trencat en el present; de l’Antònia, que ens rememora el passat a través de les seves cartes; de la Jujú, que serveix de nexe entre ambdues èpoques. El resultat és una narració fascinant plena de tendresa i humanitat, i el lector ho rep amb petites mostres dosificades mitjançant uns diàlegs àgils i farcits d’humor, unes cartes que mantenen la intriga i l’interès capítol rere capítol, i les reflexions de la protagonista, que uneix les diverses trames en un sol argument.

La ben pentinada és un tendre recull d'algunes de les vivències d'una dona senzilla, però excepcional a la vegada, a pagès. Una narració amb amor, humor i prosa pintoresca com les que ens té acostumat l'autor. El detall insòlit d'aquesta obra apologètica és el fet que aquesta "ben pentinada" sigui la sogra de l'autor. De totes maneres, potser no és un fet tan sorprenent si no oblidem que una sogra, com ens diu l'autor, no és una dona qualsevol, sinó que és la mare de la pròpia esposa.

La ciutat del canvi és una novel·la històrica situada a finals del segle XVIII i principis del XIX on la biografia del doctor Francesc Salvà i Campillo, un dels metges catalans més sobresortints, s'encreua amb d'altres fets i personatges de ficció. La trama d'aquesta novel·la està construïda sobre un fons històric i rigorosament verídic que contempla aldarulls i revoltes: contra Anglaterra, la guerra del Francès, el Trienni Liberal, etc. L'autor ens hi mostra una Barcelona incipientment industrial en la qual la ciència moderna, amb noves idees i modernes mentalitats, trasbalsa els homes i les dones d'una ciutat encara avui en ple antic règim. Els personatges d'aquesta novel·la són diferents, dubten, estimen i, col·locats dins d'un moment històric especial, tiren el camí que més atrau, sigui el de l'acció, sigui el de la indiferència o el del treball intel·lectual.

La novel·la La ciutat del desig constitueix el segon volum d'una trilogia, iniciada amb La ciutat del canvi (Lo Marraco, núm.87) que se centra en l'urbs de Barcelona. La trama d'aquesta novel·la històrica, l'acció de la qual discorre entre 1835 i 1912, és un relat de ficció que es projecta sobre el rerefons de la Ciutat Comtal. L'autor no tan sols en reprodueix alguns dels esdeveniments més significatius sinó que intenta dibuixar una societat que ha configurat la història posterior catalana. Ideologia i política, però també amors i desamors, diners i infidelitats, èxits i fracassos, desitjos i desesperances, s'hi donen la mà.