Ficción moderna y contemporanea











La memòria del cor ha estat l obra guanyadora del XX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» de 2014, convocat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. Gabriel Garcés, un mosso d esquadra en hores baixes, busca la manera de donar un tomb a la seva vida per sortir de l atzucac on es troba. L ocasió se li presenta quan un seguit de fets fortuïts el porten a intentar esbrinar les circumstàncies d un estrany crim, que va quedar sense resoldre, comès anys enrere pel seu oncle Isidre, un malalt d alzhèimer. El procés l obligarà a capbussar-se en alguns dels episodis més heroics i també més sòrdids de la Guerra Civil, de la Segona Guerra Mundial i de la postguerra. Poc es podia pensar que les consequ ències dels fets que van sortint a la llum encara estan ben vives, que es projecten fins a l actualitat i que l enredaran en una complexa trama que el conduirà inexorablement cap a un desenllaç que difícilment s hauria arribat a imaginar.

«Durant molts anys -escriu Maria-Mercè Marçal el 1995- he escrit només, o fonamentalment, poesia, i la poesia ha estat el meu esquelet intern, la meva manera de dir-me a mi mateixa, d'ordenar provisionalment amb la paraula el caos que l'imprevist desencadena...». Aquestes paraules assenyalen el diàleg indestriable entre vida i literatura que fa la poeta a través dels temes centrals dels poemarisCau de llunes (1997), Bruixa de dol (1979), Sal oberta (1982), Terra de mai (1982), La germana, l'estrangera (1985) i Desglaç (1989), compresos a Llengua abolida (1973-1988) (1989), i del recull pòstum Raó del cos (2000). Tots ells estan representats en aquesta antologia, i la seva lectura mostra la força innovadora de la paraula poètica que converteix Maria-Mercè Marçal en un clàssic indiscutible de tota la lírica catalana.



Tannöd, el lloc del crim és una novel·la inquietant. Andrea Maria Schenkel parteix de la investigació d'un cas històric documentat per fer-ne una destil·lació literària magistral. L'autora recrea de manera enigmàtica la vida rural d'un poble de Baviera, un llogarret inhòspit en què sembla que el món hagi reculat darrere la boira, fins al punt de fer-nos sentir el fred i la por dels seus habitants. Schenkel reconstrueix l'escena del crim per boca d'uns personatges atemorits i desconfiats que s'amaguen rere una certa reserva o es defensen amb la més descarnada sinceritat. Tots ells han estat testimonis indirectes de l'assasinat a sang freda d'una família a cops de pic, al mas de Tannöd, i al llarg de tota la investigació tenim la certesa que l'homicida és un d'ells. Sigui qui sigui, anem de casa en casa sabent que un pertorbat que encara es troba entre nosaltres podria tornar a actuar en qualsevol moment . I mentre seguim el rastre de l'homicida anem coneixent amb inquietud totes les ànimes del poble, sense poder determinar la identitat del criminal fins que el puzle, complet, ens dibuixa el cor de l'assassí.







Badira hutsik dauden pertsonak, zerutik eroritako txoriak, trumoi hotsez hautsitako adarrak, zauritutako gau-animaliak bezala. Lope, Miranda eta Gabriel. Hutsik daude, pertsona huts dira eta zain daude. Halabeharrak elkartu ditu oroitzera bultzatuz. Oroimena zirkulu hutsa baita, bizitza eta heriotza bezala. Hilketa batek ematen dio hasiera oroimenari. Baina bizitzak bete behar du barneko hutsa eta zirkulu guztiak itxi eta bizi berria ekarri. Hiltzea erabakita zuena ez beste bat hil zuen ETAk. Nahasi ala ez, hilketa batek beti astintzen ditu ingurukoen barne giharrak. Eta oroimena da nagusi lekuko isilen begietan. Eta bakardadea.