Ficción moderna y contemporanea

"I auie un còp ua mèstra que s'aperaue Pèpa. Pèpa èra prima, grana e barriseca. Non se n'arrie pas guaire. Viuie en un pòble dera Mediterranèa, a on era aigua dera mar punaue es pès des cases. Es carrèrs d'aqueth pòble èren longui. Es cases petites, beròies e blanques, semblauen palomes que s'escauhauen tamb era calor deth solei. Era plaja ère longa, eth sòn sable fin e mòfle. Quan es minatges se i passejauen ère coma se caminèssen dessús d'ua esponja..."

Sota l'enclusa del temps. Durant l'any 1828, Catalunya endins, prop del punt on la Segarra, l'Urgell i la Noguera es troben a l'Hivern, i colpejades a l'estiu pel mateix raig de sol: un dels fragments de la terra de la geografia catalana més singulars i més durs per a la subsistència humana de l'època, hi té inici una inversemblant història on la força de l'amor i l'amistat adquireixen una dimensió definitiva dels valors que aquests sentiments representen. Sota el pes d'un temps indefugible, i sacsejats per les guerres carlines que s'aniran succeint al llarg dels anys, l'autor ens va descobrint els somnis, passions i secrets inconfessables d'uns personatges que viuen, estimen i moren, en el tros de terra que els ha vist néixer, embolcallats per una teranyina feta de fils de sentiments que els encercla i de la qual no tan sols no podran fugir sinó que acabaran per formar-ne part.

El llibre Els misteris i les hores pretén parlar sobre les ironies més escandaloses i el batec més subtil que la vida ens mostra cada dia amb les seves llums quasi eternes. L'autor vol cavalcar damunt el punt inquietant on es belluga el misteri del temps i l'espai com en una cruïlla d'arc tibat a un futur ben incert encara que meravellós. Per això no s'estalvia l'esforç i es mou de forma premeditada a la carena que s'alça punyent entre la vida i la mort, entre la presència i l'oblit, entre els alens més quotidians i concrets i la faula que ens pot enganyar, entre la jovenesa que promet i la vellura que declina el verd del viure, entre la follia i el seny. Els misteris i les hores, segons el llibre, és cada persona capaç de mirar fit a fit l'estranya geografia que ens engoixa.

Cuando el principal sospechoso de la muerte de su padre es puesto en libertad, Richard Pearson decide averiguar por su cuenta y riesgo qué se esconde tras el tiroteo que mató a tres personas en el Metro-Centre. Siguiendo el hilo de las pocas pistas que encuentra, irá introduciéndose en una aparentemente amodorrada comunidad que sacia su aburrimiento a través de bandas callejeras de hooligans y eventos deportivos que acaban en mítines patrióticos y cuya base de operaciones es el mismo centro comercial. En este apasionante y distópico tour de force Ballard pone a Inglaterra frente al espejo, reflejando una inquietante imagen de las zonas residenciales y sacando a la luz las fuerzas oscuras que operan bajo el brillo del consumismo y el patriotismo exacerbado.

Mai jamai ens suggereix l'univers màgic, despreocupat i feliç que tots tenim quan som nens, o, potser, no tan nens. En aquesta sèrie de relats, contes i històries, l'autor ens convida a conèixer, a compartir el seu món interior en què el quotidià es faula amb personatges com Peter Pan, el Professor Tornasol, la Nena de Vermell o el Corto Maltés. Imatges de la infantesa, belles referències al Tour de França, afinades reflexions sobre la joventut, la soledat, la vida, el paper exagerat que juguen la màquines, el poder de la tècnica... El record dels que hi són i pels que han marxat i, d'entre tots, el seu Superman particular: l'heroi que li va llegar les creences en la tolerància, la generositat i la llibertat, els trets distintius de la personalitat d'un Pep Mòdol polifacètic.

La nit de la basarda ens lliura un univers que clama l'inevitable mal de viure. En efecte, els éssers -sobretot el protagonista- s'aürten contra les penyes del patiment i de la solitud. A causa dels records i dels fantasmes, La nit de la basarda bascula contínuament entre el passat i el futur sense bandejar mai el present. I també oscil·la entre dos nuclis geogràfics molt diferents i que són símbols indiscutibles: el poble de la infantesa, regne del caciquisme, l'opressió religiosa i la hipocresia; i la capital, gran ciutat inhòspita. I, precisament, aquesta ciutat inhòspita, i alhora captivadora, és la que acull angoixat i perdut en el cor de la seva nit.

"El jove ros havia plegat de treballar, i encara que feia un fred i humit, gairebé sense adornar-se'n es va trobar camí de la dantesca de la seva zona. Hi anà, com sempre, en bicicleta, triant el camí més llarg i gaudint del balanceig rítmic i de l'aire suau. Li agradava sentir el vent quan xiulava i veure córrer en petits remolins les fulles seques de la suau tardor esletiana. Al local hi havia poca gent, semblava que aquell dia molta gent havia preferit quedar-se a casa..."

El crit de les mil nits es va perllongar durant tota la guerra civil (1936-1939) que hagué de sofrir un nen -que no és altre que el propi autor- a l'Hospitalet de Llobregat i a Barcelona. Els ulls infantils, directes i transparents, evidencien les terribles experiències d'aquells dies de por i de guerra. Per a l'autor no ha estat gens fàcil recordar uns fets reals que el van marcar intensament i que no ha pogut manifestar fins passats més de seixanta anys.









Este libro recoge las andanzas de Leire por la vida familiar y laboral, así como su despertar amoroso. Una chica que lucha contracorriente para seguir salvaguardando sus ideales contra la vorágine de la sociedad. En su lucha se encuentra con Nano, un resquicio de luz en su mundo platónico, con el que descubrirá que un mundo mejor es posible, que todo lo bueno conlleva un esfuerzo y que ese esfuerzo deriva en recompensa.Bien redactada y de agradable lectura, esta historia será del agrado de todas aquellas personas que aún crean en el poder de una caricia. Sin duda, un soplo de aire fresco en los postigos de los denostados valores morales.