Ficción moderna y contemporanea



Gropius, cirujano de prestigio, realiza un trasplante de hígado a Schlesinger, un arqueólogo que muere de forma repentina porque el órgano trasplantado estaba envenenado con un insecticida. El arqueólogo había sido objetivo de un atentado con bomba en Israel con el que se pretendía acabar con él y con su descubrimiento: la lápida de Cristo en Jerusalén. Desde este momento Gropius quedará atrapado en una espiral de asesinatos perpetrados por un grupo de curas escindidos del Vaticano que pretenden destruir los cimientos de la fe.Al final, el lector descubre el contenido del Informe Gólgota y el poderoso secreto que esconde: los fragmentos de huesos descubiertos por Schlesinger y un pequeño fragmento del sudario original de Turín bastaban para demostrar sin asomo de duda que Jesús de Nazaret había sido una persona corriente.

El malestar en la cultura catalana té la gran virtut de resituar amb uns termes nous un debat estancat que sovint s'ha vist viciat pel victimisme o el partidisme de poca volada. Amb el rigor intel·lectual que li és propi i la distància que li dóna haver observat la cultura catalana des de la universitat britànica durant gairebé dues dècades, Josep-Anton Fernàndez respon a una qüestió urgent (Què significa ser català avui?) amb idees noves i exemples originals provinents tant de la literatura com del cinema i la televisió. La construcció d'un espai cultural català ha estat un element central de la política cultural a Catalunya en els últims vint-i-cinc anys, un procés que anomenem normalització cultural. Segons Fernàndez, la normalització és l'expressió d'una àmplia crisi de models culturals que és característicament postmoderna, i que afecta els discursos de legitimació de la cultura catalana, els seus mecanismes de valoració dels productes culturals i els seus discursos identitaris. Fernàndez demostra amb una gran lucidesa per què, d'ençà de la mort de Franco, la identitat dels catalans ha experimentat una redefinició que ha dissolt el consens sobre el que significa ser català avui. De què és símptoma el malestar en la cultura catalana? Quins efectes té la subordinació política en el camp cultural? I sobretot: podem imaginar un futur d'emancipació i un projecte de vida en comú?

Esta novela narra la historia de un águila imperial nacida en una torre de alta tensión en el Monte del Pardo de Madrid. Escrita desde un punto de vista a mitad de camino entre el alma de un águila y la omnisciencia del narrador, Yo, Helíaca explora las

"Diario de un escritor delgado" es la historia de un hombre ingenuo y primitivo que unos días contempla la vida desde el optimismo más beligerante, y otros desde el más profundo desaliento. Sobre unas cosas parece tener las ideas muy claras, sobre otras no tanto, pero su peculiar sentido de la realidad siempre le está empujando a dejar testimonio de todo. Cualquier incidente cotidiano, por insignificante que pueda parecer, le sirve como excusa para ejercitar el lenguaje achulado y, en ocasiones, barriobajero que le caracteriza; mientras se cuenta a sí mismo sus andanzas y chismes íntimos, aprovecha para hacer una crítica, a pequeña escala, del mundo mediocre y ruin que le rodea, disparando en todas direcciones sin pensar en las consecuencias.











El món és un gran manicomi per on tanscorre la vida. Ingressos, estades, eixides... D'una manera o d'una altra, tots hi transitem, amb les nostres maletes plenes de disfresses, els nostres desitjos amagats i les nostres cabòries repetides. Un mosaic àcid del món actual, tan marcat per les noves tecnologies, on bojos i assenyats disputen a la frontera de l'enteniment, definitivament trencada, i cerquen amb desesper escapar de la pròpia solitud: veus per no perdre's, referents per ubicar-se, plaers per divertir-se, mirades per reivindicar-se... En definitiva, no som més que pobres d'esperit -o bojos irrecuperables- a la cerca de les rares engrunes de màgia que ens permeten molt de tant en tant sortir dels parèntesis del tedi, i realitzar-nos i levitar entusiasmats durant uns segons, per caure tot seguit sense remei, amb sort si de tot això en queda a penes una veu.

Vine a este mundo una calurosa madrugada de un mes de agosto. Lo hice en un viejo sanatorio del centro, en el que la comadrona seccionó el cordón umbilical y, colgado por los tobillos de una de sus gruesas manos, azotó mis nalgas hasta que rompí en un llanto que marcaría el primer instante de mi tiempo en este mundo.

Un matí assolellat de dissabte, al cementiri de Venècia, té lloc el funeral de la mare del commissario Brunetti. Dilluns al matí la vida ja comença a recuperar el ritme normal i tot i que el commissario arrossega una tènue sensació de pena, no té altre remei que dirigir-se a la feina.La visita inesperada del capellà de l'Ospedale i la seva estranya petició el posarà sobre la pista d'un assumpte que sembla al marge de la llei. Però l'anticlericalisme gairebé genètic del commissario i els anys i anys de testimoniar les rutines diàries de la criminalitat han malmès la seva capacitat de confiar en les persones i, malgrat la manca d'indicis seriosos, sobre el capellà Antonin recauran gran part de les sospites inicials... La investigació, però, tot just acaba de començar.

El llibre és un recull de contes curts amb més de 40 il·lustracions en blanc i negre. L'autor escriu: "Si per casualitat algú arriba a llegir aquests contes, l'he d'advertir que ho he fet per deixar al descobert la beneiteria que al llarg de la meva vida s'ha acurullat en la ment..."

Amor amarg és una història contada a bocins. Cada personatge ens explica el seu paper, tal com el veu i el viu. Maria, la dona maltractada pel seu propi marit que veu, impotent, com es marceix la seva joventut; Antoni, el marit; Anna, la filla, que sempre ha viscut amb els pares i que veu com n'és de difícil la vida i de complicada la convivència al seu voltant, i tants altres: Ricard, Teresa, Alfonso, Caridad, Ismael... Al final, és el propi lector qui ha de triar, d'entre totes les possibilitats, quina ha estat, al capdavall, la història vertadera. I, molt sovint, fins i tot a contracor, prendre partit.