Ficción moderna y contemporanea



Albert Mestres (1960) ha publicat els llibres de poesía O res (1991), A sac (1999) ¡ Tres (2001), les novel-les Ales de cera (1996), La ela de Milct (1998) i La tercera persona (1998), els reculls de contes Vides de tants (2000) i El conté de la llacuna. Mites i llegendes deis indis huavc (2000), els textos dramatics La bufa (1998), Dramatic i altres peces (2002), Vides de tants (2003) i 1714. Homenatge a Sarajevo (2004). Ha estrenat les operes La petita bufa (1995) i 1714. Món de guerres (2004), la cantafaula La llet del paradís (1996), les accions poétiques Comedia (1998) i Paradís (2003), els espectacles Opsis (2001) i Salt al buit (2003), les obres Dramatic (2002), Vides de tants (2003), Pega cua per a VInforme per a una academia de Franz Kafka (2004), Contes estigis o El cabaret deis morís (2004) i el concert-recital El rastre d`Orfeu (2002). Ha traduít el marqués de Sade, Villiers de L`Isle-Adam, Marcial, T. Landolfl, C. Nodier, J.P. Sartre, G. Steiner, F. Pessoa, A. Baricco, J. Worms i D. Edwards.La pau perpètuaEn un país sense nom, en una civilització pertorbadorament semblant a la nostra, en un temps no gaire llunyá, homes, dones i nens se submergeixen en un enfrontament de consciéncies nacionals, reivindi-cacions religioses i lluites territorials. El patiment, la crueltat, el dolor, la mort, la vexacio, el sexe i la humiliacio son part del joc d`intercanvi i de poder en el qual tots els personatges perden el seu atribut mes huma i son victimes de la barbarie general: l`honest, violent fins a la mort; el capitá, un cervell racionalment pervers; la dona, oberta o sotmesa a tota mena de sexe; la nena, disposada a lligar-se una bomba al pit; el bon home de la resistencia, els guerrillers, la mañosa, el president...Amb la destresa de qui construeix personatges Í histories, amb l`habilitat de l`observador de la realitat mes punyent, amb la saviesa de qui está acostumat a crear vida sobre l`escenari, Albert Mestres ofereix un relat esgarrifos, una obra que descriu, des de la cruesa mes escruixidora, la realitat del conflicte bél-lic des d`un entorn perillosament proper a la nostra realitat.

L'Ombra del Vent és un misteri literari ambientat a la Barcelona de la primera meitat del segle XX, des de les últimes esplendors del Modernisme.El joc de l'àngel ens transporta de nou a la Barcelona del Cementiri dels Llibres Oblidats per oferir-nos una gran aventura d'intriga, amor i tragèdia, a través d'un laberint de secrets on l'encís dels llibres, la passió i l'amistat es confabulen un relat magistral.me a les tenebres de la postguerra.











El Bergal Samurái narra las aventuras de Tacuma en el Japón Feudal, aunque muy poco se puede decir que recuerda la película Shogun. Aventuras y desventuras de un niño bergal de nueve años. Por circunstancias imprevistas es apresado por piratas chinos y vendido como esclavo a un noble japonés. Trasladado a Japón es entrenado como guerrero Bhusi, para utilizarlo como instrumento de venganza. Cumplida esa misión y otras, después de diversas peripecias regresa a la tierra de su procedencia, con cerca de treinta años, inicia su propia venganza en el país que lo vio nacer.

Catalogada de «realisme commovedor», en aquesta novel·la percebrem el món i el mar a través dels ulls d’una nena autista, un món on prima la literalitat, on les coses són el que són, i no són el que no són. Un text que convida a la reflexió sobre la societat, les relacions humanes i les ambicions, però principalment, sobre nosaltres mateixos. Un llibre que hauria de ser llegit i rellegit perquè ens acosta a la nostra essència, als nostres orígens, i és que, com diu la Karen, primer penso i després existeixo. Com entendries la vida si el teu cervell no et permetés entendre els eufemismes, les metàfores, si les teves connexions neurològiques no et permetessin mentir ni tenir fantasies? Però, i si al ma- teix temps tinguessis una memòria privilegiada i la teva capacitat d’organització espacial estigués dins de la categoria de geni? En definitiva, com entendries la vida vivint en un pragmatisme absolut però amb un alt grau de simplicitat i lucidesa? «I ajaguda tota Jo al fons de la sorra de l’oceà, em dedico a existir. A ser. I a la màxima felicitat possible: a mirar.»

Si un convidat mor de sobte a casa seva, sobretot no avisi la policia», pontifica algú en un sopar, i Baptiste Bordave segueix aquest peculiar consell quan un personatge misteriós -Olaf Sildur, un multimilionari suec- apareix a casa seva, li demana de fer una trucada i mor sobtadament a la sala d'estar. A partir del moment en què Baptiste decideix fer passar el cadàver del suec pel seu propi, se submergeix en una vida de somni, oci i plaers en un oasi en forma de mansió de luxe i amb gust de xampany. Un oasi habitat per una bellesa nòrdica a la qual Baptiste, que ara és Olaf, anomena Sigrid. Aquest serà l'escenari en què s'esdevindrà una sorprenent història d'amor, amb el rerefons sempre terrorífic i fascinant de la usurpació d'identitat, i el misteri de la mort de l'autèntic Olaf Sildur. Però A les meves ordres és, abans que res, una faula sobre la conquesta de la llibertat d'un no-ningú. D'un home sense atributs del segle xxi al qual un dia es concedeix el desig de començar una nova vida. Qui no es desentendria del cadàver d'aquest doble que ha mort davant nostre en canvi de la vida somiada?

This work has been selected by scholars as being culturally important and is part of the knowledge base of civilization as we know it.This work is in the public domain in the United States of America, and possibly other nations. Within the United States, you may freely copy and distribute this work, as no entity (individual or corporate) has a copyright on the body of the work.Scholars believe, and we concur, that this work is important enough to be preserved, reproduced, and made generally available to the public. To ensure a quality reading experience, this work has been proofread and republished using a format that seamlessly blends the original graphical elements with text in an easy-to-read typeface.We appreciate your support of the preservation process, and thank you for being an important part of keeping this knowledge alive and relevant.

«...hay cosas que terminan sin haber acabado, como lo hace la lluvia, sin que sepamos nada de la última gota». «¿Existe alguna diferencia entre lo premeditado y lo fortuito? En los cuentos de Sin que sepamos nada de la última gota, a menudo asoma la sensación de que no, de que todo es uno y que el funcionamiento dual al que estamos acostumbrados tiene fallos, quiebras, escapes. Entonces, alguien repara en estas fugas y se acerca a perderse. Perderse para encontrarse. Y esa trayectoria es una salvación. »Todos los personajes del libro esperan, a veces sin saberlo, que ocurra algo que los zarandee para comprobar que siguen ahí, en ese mundo que nada se asemeja al de la infancia o los primeros años de juventud. No es, sin embargo, un libro pesimista.Es un libro humano. Existencial. De él se desprende cierta dosis de esperanza, de ilusión, aunque a veces estas se vean truncadas por nuevos abismos. »Falcón consigue banalizar lo profundo, quitarle la trascendencia que acostumbra a dársele a temas como la muerte, la locura, la infidelidad o la soledad. En los cuentos vemos alusiones implícitas a mitos, a cuentos clásicos, pero, por encima de todo, respiramos una manera muy particular de entender la existencia, una manera que se burla del ritmo frenético en el que vivimos en occidente y muestra otras trayectorias vitales que suelen pasar desapercibidas. La idea de la transformación está muy presente en todas las historias y resulta apasionante averiguar cómo va sucediendo, cómo es el camino y qué puentes tiene que cruzar el personaje. Para conocerle hay que seguirle, mirarle, escucharle, entender esos latigazos de conciencia que sufre. Pese al sufrimiento, no son personajes víctima. No. Algunos de ellos se conocen tan bien que ni siquiera se fían de ellos mismos, intuyen sus límitesy actúan. Falcón no los premia ni castiga por sus acciones, tan minuciosamente descritas sino que los acompaña en sus decisiones. Son cuentos que exudan vitalidad, movimiento, no hay juicio, anterior ni posterior. Parecen atemporales y distópicos, pero son el resultado de una mirada libre de condicionamientos que ama lo humano en toda su dimensión».Maite Alarcón