Ficción moderna y contemporanea

Esta colección de cuentos no se parece a ninguna otra que hayas leído hasta ahora. Las historias no siguen un patrón determinado, se suceden una tras otra sin vínculos ni nexos que las unan. Tampoco reflejan el modo de vida de una determinada región de tal o cual país. El autor nos sorprende con una experiencia global. Cada cuento escoge por sí solo la localización geográfica y qué tipo de narración va a tener. ¿Será un relato de aventuras, o de terror? ¿Acaso será fantástico o nos sacudirá con un realismo brutal? El autor lo ha dispuesto así, porque él es así. Esta es su Estrella. Nació como un refugiado y vivió como un emigrante. Por momentos se percibe un cierto fatalismo que nos recuerda los escritores existencialistas del pasado siglo.

Dulima és el nom de la protagonista d'aquesta història. Però qui és Dulima? Aquest pot ser el nom de qualsevol noia nascuda a Colòmbia que per poder sobreviure emprèn una fugida endavant, un viatge sense un destí clar que la porta a diferents ciutats fins arribar a una terra promesa, a Europa, en la qual acaba de perdre l'esperança. A partir de les seves percepcions l'autor escriu un relat immers en el món dels sentits, però reflecteix la dura realitat de molts ciutadans d'aquest món.

“Per Sant Joan ha arribat el solstici d’estiu i, amb ell, la majoria d’edat d’una de les meues filles. Divuit anys que signifiquen, a efectes legals, passar de la tutela paterna i materna a tenir edat per a decidir per un mateix. És inevitable que els que avui som pares d’adolescents no ens estem de tirar la vista enrere i comparar, si més no recordar, com eren aquells nostres divuit anys. Afortunadament els que ara celebren el seu aniversari i majoria d’edat no varen conèixer una època trista i infausta de dictadura com la que nosaltres vivíem”.



Año 1520. Inglaterra está a un paso del desastre. El rey Enrique VIII no consigue engendrar un heredero varón y quiere divorciarse de su mujer para casarse con Ana Bolena, pero el cardenal Wolsey, su principal asesor, no obtiene más que negativas del papa. En este clima de desconfianza y necesidad llega a la corte Thomas Cromwell. Su programa de reformas tiene que abrirse camino entre un parlamento que sólo vela por los intereses de sus miembros y un rey que fluctúa entre las pasiones románticas y las pulsiones asesinas.







El soroll i la fúria presenta la història dels Compson -una vella família del sud dels Estats Units, en altre temps pròspera i ara empobrida i en plena decadència-. La novel·la, situada en el territori mític de Yoknapatawpha, parla de la relació entre els quatre germans, marcada per la incomprensió i la tragèdia. Mitjançant el monòleg interior, Faulkner ens explica la història des de punts de vista diferents: sentim parlar Benjy, un noi que pateix retard mental; Quentin, educat a Harvard i que cometrà un acte extrem; i Jason, el primogènit, que odia els seus pares i germans i és potser l'únic capaç de sobreviure en l'inhòspit sud americà. Finalment, descobrim la mirada de Dilsey, la vella criada negra que ha servit els Compson al llarg de generacions, un testimoni excepcional de la vida familiar.

En su primera adolescencia, Jenny Diski pasó largas horas en la Circle Line del metro de Londres, recorriendo el perímetro de esta ciudad mientras se entregaba a la lectura y a la observación de los demás pasajeros. Años más tarde, optará por una manera parecida de desplazarse al viajar por los Estados Unidos a bordo del ferrocarril.

?Si aceptas la invitación, hallarás personajes de carne y hueso, hombres y mujeres de hoy, a menudo solitarios, pero en busca del amor, lectores reflexivos, personajes artistas y literatos, pero también gentes sencillas y rudas del campo; encontrarás personajes de los grandes mitos clásicos, pero también citas y referencias continuas a las personas reales cuyas mentes han ido conformando el pensamiento occidental, desde Platón hasta los existencialistas del siglo pasado. Verás menciones a artistas reales e incluso a obras concretas que han sido claves en nuestra cultura, pero también hay presencias espirituales, ensoñaciones y aparecidos, y, en definitiva, una intimidad permanente entre lo real y lo fantástico, como si la línea divisoria entre lo uno y lo otro sencillamente no existiera.? María Ángeles Rueda. Tampoco nos causaría extrañeza si nos dijeran que algún lector pasa demasiado rápido las hojas escritas para buscar las figuras de las ilustraciones y deleitarse con ellas, porque, realmente, la artista, (Mara Fernández, 1981, licenciada en Bellas Artes por la UCM), ha sabido captar el pensamiento de cada relato y, a través del lápiz, dejarnos esa ?manifestación sensible de la idea?, que diría Hegel. Voluntaria y desinteresadamente nos regala unos dibujos que superan con creces toda la literatura que pueda esconderse en unos cuentos que, además, no tienen moraleja. Con estas ilustraciones se vienen arriba los personajes: Eulalio, Claudio, Ana, Badriya, Atanasio, la señora que escribe o el mensajero que llega de las alturas. Todos toman otra dimensión cuando el lector observa detenidamente esos dibujos habiendo recibido ya, y en primer lugar, la invitación de la portada.

Jacinta, casa e país, vò èster en realitat ua aportacion ara istòria recenta d'Aran en tot condar es ahèrs, vivéncies, malurs e gòis d'ua familha aranesa que pòga pòc s'a d'anar adaptant as cambis inevitables provocadi pes naui aires que pòrte era espleita dera nhèu en Aran. Ua faiçon tradicionau de víuer ei en decadéncia, e es protagonistes d'aguesta istòria, cadun ara sua manèra, an d'afrontar aguest cambi. Tàs uns, er auviatge e era sua conservacion ei tanplan çò mès important. D'auti, es mès joeni, pensen que cau anar mès anlà e sense desbrembar es arraïtz, préner tot çò qu'en un moment dat te plantge e te balhe era vida en forma d'oportunitats encara que supause deishar un sistèma de vida secular tà començar ua vida naua, luenh de casa.

La història sobre la Katarina i els seus dos amants, un vanitós oficial d’artilleria i un exjesuïta, és com una gran pintura mural que podríem trobar dibuixada a qualsevol esglesiola en algun racó de l’Antic Continent. El llibre dibuixa un paisatge i uns destins que commouen, encara que passin en èpoques mig oblidades. El passat que descriu Jancar no coneix fronteres i demostra que les grans pors i esperances han recorregut el continent de punta a punta i han esquitxat les terres d’ultramar. A les pàgines d’aquest llibre la passió crema tant com l’odi. I el ganivet, clavat en una taula envoltada d’homes borratxos, farà vessar la sang.

La flor del ram és un recorregut per la quotidianitat on els éssers que la viuen pateixen els petits infortunis i desencisos (no pas catastròfics) que comporta la brega diària. Aquests relats, irònics, narrats en clau d'humor i amb una certa voluntat d'estil, faran que el lector trobi en el ram la flor del somriure.

En temps de Carles III, una gernació forastera va trencar la calma de la vila marinera de la Ràpita. Els il·lustrats volien que esdevingués una magnífica ciutat, a l’estil de les de Nova Planta, en transformar l’humil port mariner en refugi per a la Marina militar borbònica, aprofitant el recer de la badia dels Alfacs. Construirien un imponent canal de navegació, fluvial i marítim, fins a la badia, que evitaria les perilloses goles de l’Ebre a la seva desembocadura. Allí, els imponents vaixells del comerç ultramarí carregarien les mercaderies que baixaven pel riu en llaguts i rais des de l’Aragó, destorbant sense miraments les petites naus dels pescadors. Per què va fracassar el magnífic projecte? Quin era el preu secret que haurien d’haver pagat els rapitencs a canvi de la seva ciutat? Els protagonistes de la novel·la són un intendent maçó, torturat per les seves contradiccions, un capellà altiu i repolit al servei de l’encara actiu Tribunal de la Santa Inquisició, l’inquietant prior hospitaler d’Amposta i un vell algutzir rapitenc. El relat ordeix una secreta trama que el lector haurà de descobrir.