Ficción moderna y contemporanea

Una obra deliciosa, traduïda a més de de deu idiomes, ara per primer cop en català. Un llibre per enamorar-se en minúscula i gaudir en majúscula. En Samuel viu tancat en una bombolla de solitud, d'on només surt per fer classes a la universitat. Però el seu món hermètic comença a esquerdar-se el dia que un gat de carrer entra a casa seva. Gràcies a la màgia de l'atzar, es retroba amb la Gabriela, un amor d'infantesa, i això el conduirà a una aventura plena d'enigmes i de revelacions. Aprendrà que els petits actes quotidians tenen el poder de desfermar un huracà i despertar el cor de la seva letargia. "No era el petó en si, el que m'havia enamorat de la Gabriela. Era la veu. La dolça audàcia amb què em va preguntar si alguna vegada m'havien fet un petó de papallona"

Cuando muere el padre de los Benzimra, deja un testamento en el que anuncia a su familia la existencia de un hijo ilegítimo fruto de su relación con una mujer musulmana en Marruecos. Para recibir la herencia, su familia debe hacer todo lo posible por encontrarlo. Emprenden así un viaje a Tetuán desde lugares tan distintos como Jerusalén, Madrid, Nueva York y París en busca de ese hermano perdido; un viaje que les enfrentará con sus raíces marroquíes, con su judaísmo, que les hará preguntarse sobre su identidad; una experiencia tras la que ya no volverán a ser los mismos.En las puertas de Tánger es una novela que explora el complejo mundo sefardí actual, su relación con el pasado marroquí y con el estado de Israel. Una obra que pone al descubierto cómo vive la sociedad israelí en pleno conflicto sefardí-ashkenazim, los lazos y tensiones entre el mundo árabe y Europa, entre el judaísmo y el Islam, entre la cultura de Oriente Medio y la cultura occidental. Un mundo con complejidades y matices que a menudo quedan desdibujados en la versión que muestran los medios de comunicación.





El millor escriptor eslovè «La mirada de l'àngel». Els contes de Jancar s'enfronten a la fatilitat, a les forces que mouen els destins humans. Aquestes històries estan poblades d'àngels, d'aparicions, de decisions irrevocables. Al darrere dels esdeveniments s'hi percep la mà divina, l'ull que tot ho veu. Però la mirada de l'àngel, eterna i comprensiva, és inabastable per a l'home. Per què cada vida mereix el seu destí, així, una pregunta que no obté resposta. Drago Jancar Va néixer el 1948 a Maribor (Eslovènia). Ha publicat les novel·les «Trenta-cinc graus» (1974), «Galiot» (1978), «Aurora borealis» (1984), «El desig burlador» (1993), «El retrunyiment dins del cap» (1998), «Katarina, el paó i el jesuïta» (2001) i diversos reculls de prosa breu. És un autor dramàtic reconegut i influent, i també un assagista penetrant que ha sabut recollir els profunds canvis polítics en l'espai centreeuropeu en les últimes dècades.



?The news that Sampath brought flashed across Kumar?s eyes.? His mind started putting all the pieces together, and he started to perceive it as a whole.? Among everything that had happened, one thing seemed mysterious to him.? The penny suddenly dropped, as he jolted up from his sleep.? Although he himself has a heavy heart, he starts his journey from Chennai and takes on his friend Ravi?s burden of dealing with his drug addict son Raja as his own. ?This journey gives him the opportunity to reconnect with his old friends. But? to his shock, he finds his friends suffering much more than he is. Every stage of this journey bears different experiences. He confronts many unexpected events and challenging matters along the way. What does a man like Kumar, who believes all can be solved with perseverance and resilience, experience...?







Hermosa, el Capità i les nines russes és la història d’un canvi, el descobriment d’una dona a través d’una altra mirada, l’herència d’un amor desaparegut. També és un pensament mitigador, un acte d’acceptació i un intent per endarrerir el final. I sobretot és el dol d’una dona feta Hermosa per un indi de mans grosses i cor de miralls. Hermosa busca camins que no existeixen i els ha de construir enllaçant paraules que sorgeixen d’una zona obscura per il·luminar-la. El Capità, convertit en absència, l’acompanya. Les nines russes són emocions que només el pensament, la paraula i els somnis són capaços de descargolar.





Miquel Martí i Pol ha arribat a un tan alt ofici en l'art de les paraules, que el mateix ofici s'ha fet transparent i diries que no exigeixen cap mena d'esforç, ni al poeta que les diu, ni a tu que les escoltes. (Del pròleg de M. Aurèlia Capmany.)