Ficción moderna y contemporanea

Un relat vibrant, tens i minuciós que comença com una novel·la policíaca i s'acaba com una novel·la de terror. «Aquest llibre és un assaig amb forma de crònica o una crònica amb forma d'assaig. Aquest llibre no és una ficció. Aquest llibre és l'anatomia d'un instant: l'instant en que Adolfo Suárez va escollir quedar-se assentat a la tarda del 23 de febrer de 1981, mentre les bales dels colpistes brogien al seu voltant a l'hemicicle del Congrés dels diputats, i tots els altres parlamentaris -tots menys dos: el General Gutiérrez Mellado i Santiago Carrillo- buscaven refugi sota els seus ascons. Aquest llibre és la crònica d'aquell gest, la crònica d'un cop d'estat i la crònica d'uns anys decisius a la història d'Espanya. Un llibre imprescindible. Un llibre únic.»Javier Cercas Ressenya:«Una de les obres capitals de la literatura espanyola de la nostra època.»Alberto Manguel

En aquest llibre es recullen els contes premiats en el II Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet (Premis Ciutat de Tarragona 1998) i una selecció de les millors narracions que es van presentar en aquest certamen. Els autors i els contes que es publiquen en aquest recull són: L'angoixa del retratista, d'Antonio Magaña; A l'ombra dels ametllers, de Jesús M. Tibau; Dama callada, de Carles Jardí; Lamentacions al mur del cementiri, de Josep Rafart; Conjuntivitis burocràtica, de Sergi Fernàndez; Hemisferis, de Jordi Sebastià; Perdut el sentit, de Miquel López; Dona en trànsit, de Remei Romanos; Porc agredolç, de Sergi Escolano; La forja, d'Albert Calls; Cotó cent per cent, de Magda Juncosa; L'arc del temps, de Ció Munté; i Nymphéas, de Neus Berbis.

Una metáfora luminosa desde el centro de la locura. El texto relatado por Walter C. Faulkner es una metáfora, que puede leerse literalmente. Durante las décadas del sesenta y setenta del siglo veinte hubo, en casi toda Sudamérica, la peor de las guerras: una ideológica. La democracia fue secuestrada por dictaduras militares, lo que generó acciones y reacciones violentas, con represión generalizada. Gente inocente sufrió innecesariamente. La historia ha registrado los hechos. No todos, pero muchos responsables han sido juzgados y condenados. Aún hay heridas por sanar. Esta breve novela relata su parte más oscura: el accionar en la cárcel del hospital psiquiátrico más grande de Argentina. Con este contexto el autor plantea una tesis: comprender la realidad desde otra perspectiva. Al mundo se lo observa desde la razón y, en función de ella, se analizan los hechos, olvidando que la razón en insuficiente para entender el fenómeno humano. ¿Qué sucedería si se juzga la realidad desde la irracionalidad del arte al observar los hechos de un país desde el escenario de un teatro que representa la belleza perfecta, y la sociedad la realidad imperfecta? Quienes actúan siguen un guion racionalmente organizado. Están conscientes del papel que representan. En cambio, quienes actúan en la sociedad lo hacen sin guion, en forma inconsciente, actúan justificados por la simulación en la lucha por la vida. Si la sociedad vive en medio de una alienación colectiva, el teatro puede ser el portal para salir de la alienación a una nueva realidad. Este cambio de paradigma empuja al lector inteligente a pensar más allá de lo literal.

Si Australia tiene a "Priscilla" y Hollywood a "Vida-Boheme", ¿por qué no teníamos una drag ibérica? ¡Problema resuelto! Anna Plasmosis ha comenzado su viaje... David tiene una vida maravillosa y feliz junto a su marido Hugo, su hija Paula y su trabajo como Drag-Queen, donde es conocido como Anna Plasmosis. Tras un duro golpe, David toma la decisión de irse, junto a su hija Paula, a su pueblo natal. Sus amigos Freddy y Lorenzo no quieren dejarlos solos en estos momentos difíciles y deciden unirse a la aventura y dejar la cosmopolita Madrid para adentrarse en un mundo totalmente opuesto a lo que conocen. Se encontrarán con personajes muy peculiares que les harán vivir una serie de anécdotas que no te dejarán impasible. Un batido de comedia, drama y musical que disfrutarás de un trago siendo espectador de este gran viaje.

L'estiu del 2003, el Tour de França va fer cent anys. Tot al llarg d'aquest segle, la cursa més important de la història del ciclisme ha deixat un rastre d'indrets mítics per a tots els afeccionats a la bicicleta. Les carreteres que gri



Ojalá hubiera tenido una de esas bolas de cristal que predicen el futuro. Tener una de esas cosas sería fantástico ¿No creen? Podríamos pasar de largo todo el sufrimiento, el dolor y los errores. O quizás me esté equivocando. Suelo escuchar que la gente dice que de los errores se aprende. Y ahora puedo asegurar que tienen razón. Se puede aprender demasiado del dolor, solo tienen que ver la manera de sobrellevarlo, enfrentarlo, y superarlo. A veces es necesario que suceda algo malo para poder reconocer y apreciar las cosas buenas. ¿El amor es algo bueno o algo malo? Sin duda es algo de lo que se puede aprender.









A Norbury i L'edat breu Eduard Castellet ens convidava a conèixer les seves pròpies vivències, amb un estil volgudament infantil, de quan era un nen a l'exili, a Norbury (Londres) i a Bilbao. Ara, a Passeig enrere, que reprèn les seves memòries, abandona la veu i la mirada de nen dels dos primers llibres, i relata la iniciació a l'adolescència - el relat s'acaba l'any 44, quan té catorze anys- des del punt de vista de qui té una mirada sàvia. L'autor és testimoni directe d'una època en què el pa de racionament, les farinetes i els bullits més modestos eren el menú de cada dia. Amb espontaneïtat i fidelitat als records, Eduard Castellet descriu l'escola, els companys, la família, és a dir, tot allò que l'envolta, amb la sinceritat, la franquesa i la frescor que el caracteritzen.