Filosofía: estética

PENSAR LA IMATGE. HOMENATGE A ARNAU PUIG

Aquest llibre dóna testimoni dels anys de formació intel·lectual d’Arnau Puig, crític d’art i filòsof “de la itinerància”, plenament actiu en els moments actuals i recentment guardonat amb el Premi Nacional de Cultura. Però sobretot conegut abastament com a fundador de les revistes d’art Algol (1946) i Dau al Set (1948), projectes paradigmàtics de l’avantguarda catalana de postguerra. Des del seu naixement el 1926 fins a la seva tornada de París el 1962, coneixerem les claus de dues etapes biogràfiques consoliden la seva formació i el preparen per a desenvolupar la seva trajectòria professional, un cop retornat a Barcelona. En la primera un jove Arnau Puig autodidacta aconseguirà accedir als llibres essencials del pensament filosòfic de les formes més inverosímils i compartirà les seves inquietuds amb la colla de joves artistes que posteriorment constituiran Dau al set: Tàpies, Brossa, Pons, Cuixart i Tharrats. En la segona etapa marxarà a doctorar-se a la Sorbona i, confrontat a l’enrenou polític i cultural de París, consolidarà la seva línia teòrica de pensament que postula que la filosofia sorgeix de la realitat i que els conceptes són resultat de l’experiència viscuda.

CRIDA A L’ORDRE, LA (COCTEAU, JEAN)

La crida a l’ordre, publicat el 1926, és un dels llibres de poesia crítica i assaig de Jean Cocteau fins ara inèdits en català en una edició completa, malgrat la importància i influència d’aquest poeta i artista en les avantguardes artístiques catalanes de la primera meitat del segle XX. A Catalunya, l’any 1926, el grup promotor de la revista L’Amic de les Arts ja començà a donar notícies de l’interès de la seva obra. En el número sis de la publicació, Lluís Montanyà escriu un elogiós article sobre el llibre Le Rappel à l’ordre, manifestant la seva sintonia amb el contingut que defensa l’escriptor, envers la nova música francesa. "Cocteau", diu Montanyà, "és l’evangelista de l’avantguardisme francès. Le Rappel à l’ordre [La crida a l’ordre], sistema, mètode, crònica i justificació dels extremismes literaris, musicals i artístics, és el llibre de l’estètica de Picasso, de Satie, de Pulenc, d’Apollinaire, de Max Jacob. Amb l’orgullosa apologia i l’emfàtica exposició d’una escola, té tot el valor d’un document i, a desgrat del seu autor, l’exquisit atractiu d’una acrobàcia intel·lectual."

LA ABSTRACCIÓN DEL PAISAJE . FROM NORTHERN ROMANTICISM TO ABSTRACT EXPRESSIONISM (ELGER, DIETMAR)

La propuesta del recientemente fallecido Robert Rosenblum inspira esta exposición que presenta más de un centenar de obras sobre papel, de 25 artistas europeos y norteamericanos, desde C. D. Friedrich hasta Mark Rothko o Jackson Pollock.Las obras proceden de 13 museos europeos y 7 norteamericanos, así como de algunas colecciones privadas. Además de la citada NationalGallery de Washington, han prestado fondos para la exposición son el Zentrum Paul Klee de Berna, el Kupferstichkabinett de Dresde, la Tate y el Victoria&Albert Museum de Londres, la Fundación Nolde, el Van Gogh Museum de Amsterdam y el Kröller-Müller Museum de Otterlo, el Kunstmuseum de Winterthur, la National Gallery of Art (Washington), la Yale University Art Gallery, la Gottlieb Foundation, el MoMA, el Metropolitan y el Cooper-Hewitt Museum de Nueva York.

DISCURS CRITIC -25 ANYS D’ESCRITS- (OLIVER, CONXITA)

Discurs crític. 25 anys d’escrits reuneix una selecció d’articles escrits per Conxita Oliver i publicats al suplement Cultura del diari Avui, entre el 1982 i el 2007. S’han triat d’entre els més de 1.500 apareguts al llarg de tots aquests anys de col·laboracions ininterrompudes sobre crítica, ressenya i comentari d’exposicions celebrades majoritàriament a Catalunya. El conjunt s’ha estructurat intentant mantenir l’ordre cronològic per tal de presentar un recorregut evolutiu per l’art del segle XX. D’aquí que els escrits s’hagin agrupat en cinc àmbits que abracen des de les avantguardes històriques fins a les noves propostes que han nascut durant les darreres dècades. El que el lector té a mans és un recull que té en compte tant la memòria històrica com la mirada present, i que permet resseguir, a grans trets, els artistes oberts i experimentadors que han consolidat un segell propi en el desenvolupament de l’art, sobretot, a Catalunya i a l’Estat espanyol, però també en relació al panorama internacional.