Filosofía

ALBERT CAMUS O LA PASIÓN DE SÍSIFO (ONOROS)

La vida y la obra de Albert Camus analizadas paso a paso, cuando se cumplen ahora cincuenta años de su trágica muerte en accidente de tráfico.
..............
Ricardo Vázquez-Prada, escritor y periodista, es autor de más de una docena de libros publicados: novelas, libros de cuentos, poemario, cuento infantil, biografías, ensayos y monografías, así como de numerosos cuentos que han visto la luz en revistas y periódicos en España y Francia.
(Todos sus datos, en su página web: www.ricardovazquezprada.com)


EL OJO PINEAL . PRECEDIDO DE EL ANO SOLAR Y SACRIFICIOS (BATAILLE (FRANCÉS), GEORGES)

La obra de Bataille escapa a toda clasificación. Él mismo se ocupó de elaborar planes para sus textos, aunque ninguno general, ninguno definitivo, y sin embargo toda su obra responde a una voluntad única, voluntad que Bataille llama voluntad de suerte y que pone en juego la representación plural del hombre. Esta obra, excesiva y exasperante como el rigor que la anima, negada por la ideología o desautorizada por la ciencia, ejerce sobre el pensamiento contemporáneo una influencia cada día mayor. El ojo pineal representa la máxima tentativa de generalización del pensamiento de Bataille: la simbolización que el mito realiza en estos textos no sirve aquí a la recreación de un pensamiento especulativo, sino a la elaboración de una metodología que ponga en juego la contradicción que se halla en la base de toda actividad humana. Cumple por tanto una función dialéctica donde la ciencia o la filosofía fracasan. Cuando en 1927 escribe El ano solar, Bataille tiene ya la intuición del mito: "el único que tuvo la capacidad suficiente para producir un mito nuevo", dirá Bretón tardíamente.

LO BELLO SE ENSEÑA EN BELLATERRA (GABÁS PALLÁS, RAÚL)

Raúl Gabás Pallás va néixer a Benasc-Cerler (Osca) el 29 de juny de 1934 i va cursar estudis a les universitats de Munic, Berlín i Barcelona. Va obtenir el doctorat en la de Munic amb la investigació Escatologia protestant en l'actualitat (1961) i en la de Barcelona amb l'estudi La unitat de la raó en Habermas (1977). A Munic va treballar com a becari de la Fundació Juan March i a Berlín com a becari del Ministeri d'Afers Estrangers d'Espanya. Entre 1971 i 1978 va portar a terme diverses col·laboracions amb les editorials Rialp i Herder, preparant per a aquestes editorials les obres Gran Enciclopèdia Rialp i Sacramentum Mundi. Amb el títol de catedràtic de filosofia va ensenyar des de 1978 fins a 1983 a l'Institut Gili i Gaya de Lleida, en el de Sant Joan Despí i en el de Sants-Les Corts de Barcelona. De 1980 a 1983 va alternar la docència d'institut amb la universitària a la Universitat Autònoma de Barcelona. L'any 1983 va guanyar les oposicions d'adjunt de metafísica i el 1986 les de catedràtic de filosofia. A partir d'aquesta data, ha estat ensenyant com a catedràtic de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Les matèries fonamentals dels seus cursos han estat: estètica, teoria crítica (Escola de Frankfurt), història de la filosofia contemporània, estètica de Hegel, Heidegger, i el temps. Publicacions: Escatología protestante en la actualidad, Eset, Vitoria 1964J. Habermas, dominio técnico y comunidad lingüística, Ariel, Barcelona 1980Estética. El arte como fundamento de la sociedad, Humanitas, Barcelona 1984Ha escrit també molts articles i capítols de llibre sobre protestantisme, l'Escola de Frankfurt, Kant, Hegel, Husserl, Heidegger, Scheler... També és autor de Temas y textos de COU. Filosofía, Ed. Coloquio, Madrid 1987 (introduccions i selecció de textos). Entre l'amplíssim nombre de traduccions destaquen les de Safranski (Vida de Heidegger y de Nietzsche, El mal), l'Estética de Hegel, Werklexikon der Philosophie de Vollpi (a impremta), i la biografia d'Adorno escrita per Müller-Doom.